M'agradaria poder fer una crítica constructiva als que com planet.communia.org, tenen un espai d'enunciació, de conversa i de confecció de discurs i coneixement. Un dels motius és poder presentar alternatives al paisatge gris que dibuixa la concentració i la capitalització dels vectors per on flueix la informació. Parlaré de infraestructures comunes, i de sils una analogia que crec que és més que encertada quan parlem d'estructures en sistemes d'informació que estan relacionades deficientment amb altres estructures, en les qual s'impedeix l'intercanvi lliure de dades.

Qualsevol xarxa està formada per nodes i enllaços entre ells. Tant si s'eliminen els creadors de continguts(nodes), com la infraestructura i les tecnologies de comunicació (enllaços) la xarxa deixa d'existir. En aquesta entrada no entraré a discutir com s'han de regular o no els enllaços entre creadors de continguts i consumidors partint del conflicte, d'això ja hi ha molt escrit...

Aquesta setmana hem començat el curs de impresió 3D al baumannlab.  Veurem les eines lliures elementals i els seus usos per poder imprimir amb una reprap bcn 3d+ , que és la màquina que ha adquirit el Baumannlab (Laboratori de creació jove de l'Ajuntament de Terrassa).

En breu publicarem els continguts d'aquestes sessions que pretenen fer créixer nous Guttenbergs en un món materialista.

Sol, sense altra companyia que la d’un Steinway & Sons, sense micròfons i sense més electricitat que la necessària per il·luminar lleugerament l’escenari, es presenta Agustí Fernández abans de convidar-nos a perdre’ns en el laberint de la memòria. Tant explora l’instrument fins a límits insospitats creant sons inimaginables, com reinterpreta composicions del segle passat dotant-les de contemporaneïtat. “La música és aquí i ara”, diu. No podria estar més d’acord.

Acompanyat, condueix els primers temes del Free Art Ensemble, amb Ivo Sans percudint la caixa de la bateria amb el peu, sabata inclosa. Una improvisació col·lectiva que utilitza a Kandinsky com a declaració d’intencions. En aquesta ocasió explora la inacabable capacitat creativa i transgressora dels seus companys. I també la dels assistents, a qui submergeixen en un viatge cap allò desconegut. Hi ha escena.

El discurs majoritari de les institucions públiques del nostre país es centra, de manera exclusiva, en denunciar una falta de recursos econòmics que els impedeix portar a terme les polítiques públiques que serien desitjables. Una falta de recursos econòmics, fruit de la crisi en que vivim, i que no permet fer tot allò que es feia anteriorment ja que simplement no es pot pagar.

Els pressupostos de les nostres administracions “donen pel que donen,” ja que la recaudació ha caigut substanciosament, i en el cas dels ajuntaments, donen per mantenir alló indispensable per què la ciutat vagi tirant.

Amb aquest discurs, que segurament és d'acord amb la realitat però que caldria matissar en molts aspectes, hem vist com les administracions s'han situat en un paper de gestors de l'escassetat; i fins i tot, les forces polítiques més progressistes i compromeses amb el benestar, han sigut incapaces de sortir-ne ni d'estar a l'altura de les circumstàncies.

Si abans d'ahir parlava de la presentació del curs 14-15, i comentava la importància de revertir en les nostres comunitats les produccions fent que passin al procomú. Aquesta entrada és per comentar-ne una de nova que feia temps que tenia ganes de realitzar i que ha sigut al poder alliberar temps per obrir el calaix de sastre de projectes que es van quedar pausats. El projecte és el Qonfluo i pretén fer fàcil els streamings als usuaris que trien software lliure.

L'any passat va ser un moment de posar nous projectes sobre la taula, alguns nascuts de les reflexions i les propostes sorgides durant les jornades sobre producció col·lectiva. El fet d'incloure noves llavors de projectes (com factolab.net) en l'activitat de Communia no va estar exempta de riscos ni de dificultats, i si normalment diem que la inversió de models empresarials com el nostre és molt baix, quan et planteges nous aprenentatges és quan te n'adones que el teu temps és un bé escàs i que cal planificar-ne el consum... Els riscos? apostar per tecnologies que encara han de madurar sempre comporta un risc, però si fas un anàlisi concret d'aquestes tens més percentatge d'encert. Queda pendent una entrada dedicada.

Aquesta és una crida a dissenyar projectes de canvi cap a una ciutat del coneixement lliure, obert i comú. Un canvi de matriu productiva per la Terrassa de post - crisis que permeti futurs dignes i sostenibles pels seus habitants i que permeti caminar cap a una economia del coneixement compartit.

Una crida a imaginar una ciutat connectada al coneixement lliure en tots els àmbits de la vida urbana, que pugui ser utilitzat per tots i totes juntament amb les institucions i el mercat.

Una crida a imaginar una economia ètica i sostenible que es basi en la creació d'una riquesa comuna i cooperativa, basada en la reciprocitat, el mutualisme, la producció entre iguals, i la mobilització de comunitats compromeses i informades.

Una crida a imaginar l'acceleració de la innovació social, tecnològica i productiva. Amb un intercanvi de coneixements i recursos en els àmbits de la cultura, la tecnologia, la ciència, i qualsevol altre camp on les solucions locals i globals puguin ser compartides.

Com no podia ser d'altra manera havíem de posar a prova els nostres petits robots, i per això l'ultim dia vam organitzar el gran torneig TecnosLab'14!

Primer vam tornar a connectar els sensors d'ultrasons i d'infrarojos i directament vam carregar en els nostres printbots aquest programa, el qual fa girar el robot sobre si mateix quan els sensors infraroigs detecten «blanc» i el sensor d'ultrasons no detecta res a menys de 40cm, en canvi si els sensors infraroigs detecten la cinta negra el robot es mou endarrere i si els ultrasons detecten alguna cosa a menys de 40cm el robot es mou endavant. Al pati vam construir un laberint amb una entrada i una sortida, i cada equip havia de fer sortir el robot del laberint i tornar-lo a creuar guiant-lo amb la mà.

A l'anterior sessió de #TecnosLab'14 vam construir els printbots fets amb les impressores 3d del factolab.net, i durant els dies que quedaven volíem veure com se li poden donar ordres a un robot basat en Arduino perquè fes el que nosaltres vulguéssim.

Utilitzant els sensors infraroigs tal i com s'explica en aquest manual, vam programar els nostres robots per fer-los seguir una línia negra enganxada al terra amb cinta adhesiva. Per programar-los vam utilitzar la primera versió del Bitbloq (un software web de BQ derivat de blockly que serveix per programar d'una manera senzilla per blocs i de forma similar a l'Scratch).

Després de dues sessions del #TecnosLab'14 fent la nostra Orquestra de fruites i verdures, hem passat a fer el muntatge dels nostres Printbots (robots fabricats amb una impressora 3D).