El suplement d'informació econòmica Vallés econòmic ens va encarregar un artícle sobre el procés d'elaboració del mapa dels comuns a Terrassa. Aquest és el text que els hi hem fet arribar, i que s'ha publicat avui divendres 20 de Febrer de 2015:

Què passa quan el coneixement és obert, de lliure accés i produït mitjançant la col·laboració ?

La generalització de l'ús d'Internet ha permès que el coneixement sigui accessible a tothom, i per tant, que podem contemplar aquest coneixement  com un bé comú, immaterial i d’accés universal.

Però Internet no només ha esdevingut una plataforma excepcional per accedir al coneixement, també ens permet produir-lo mitjançant la col·laboració entre usuaris en aquesta xarxa. Una forma de produir riquesa que té una lògica comunitària i és motivada per interessos i necessitats concretes que es troben a la xarxa per produir béns que s’orienten a un interès comú.

Ja fa dues setmanes que amb communia vam dinamitzar la primera sessió/Debat sobre el paper de les ciutats per cooperar i construir formes de Bon Viure, en aquella sessió (vídeo aquí i aquí)vam recollir molt bons materials sobre teories i experiències referides al fet de compartir recursos. Malauradament les intervencions es van allargar i no vam poder fer un debat de qualitat, el qual estic segur que podria haver donat molts fruits. Tot i això la conversa va seguir sobretot a las indias. Per un cantó un post amb les reflexions sobre si el factor artificial dels ecosistemes basats en comunal des de l'acadèmia es tendeixen a emfatitzar, desplaçant la naturalitat amb la que sorgeix el fet de compartir recursos per fer front a certs problemes .

L'última setmana de gener hem participat a les Jornades Culturals 2015 de l'Escola Tecnos  amb un taller de robòtica. Tal i com ja es va fer durant els casals d'estiu TecnosLab'14 en el marc de JuniorLab de communia.

Per dur-lo a terme hem utilitzat Mi primer Kit de Robótica de l'empresa Bq . Bàsicament es tracta d'un printbot (amb l'estructura imprimible amb una impressora 3D domèstica), la placa programadora és una Freaduino Uno (un clon de l'Ardunio Uno però pensada per a no utilitzar una placa de proves protoboard) i sensors de la línia Octopus Brick .

Aquests dies estem realitzant uns tallers de robòtica amb alumnes d'ESO i Batxillerat a l'Escola Tecnos de Terrassa en el marc de la Setmana Cultural de l'escola 2015. Aquests tallers els realitzem amb el "mi primer kit de robòtica" de BQ en que s'inclou la placa Freaduino Uno.

En la tercera sessió, avui a la tarda, hem vist com un dels robots no responia correctament a la càrrega del programa mitjançant bitbloq. Al fer-ho via la IDE d'Arduino ens retornava el següent error:

avrdude: verification error, first mismatch at byte 0x0000
         0x62 != 0x0c
avrdude: verification error; content mismatch

L'estiu passat vàrem llançar una crida per l'aliança dels comuns a la nostra ciutat. L'objectiu d'aquesta crida era el d'obrir el debat sobre la necessitat de començar a construir, des de les ciutats, noves pràctiques d'economia, treball, i bon viure, que aprofitin la oportunitat històrica de la cooperació global en xarxa. 

Amb el coneixement obert, de lliure accés i compartit podem construir estratègies de canvi de la manera com produïm, treballem, i fem ciutat. Unes estratègies que permeten imaginar una economia ètica i sostenible basada en la creació d'una riquesa comuna i cooperativa, a partir de la reciprocitat, el mutualisme, la producció entre iguals i la mobilització d'una societat civil compromesa i informada.

Uns escenaris de futur per la nostra ciutat que passen per la construcció d'una estratègia ciutadana del Bon Viure. Aquesta s'ha de planificar, discutir, construir i conquerir entre tots. És per això que us convidem a participar a aquestes jornades amb el títol: Cap a una Terrassa del comuns.

M'agradaria poder fer una crítica constructiva als que com planet.communia.org, tenen un espai d'enunciació, de conversa i de confecció de discurs i coneixement. Un dels motius és poder presentar alternatives al paisatge gris que dibuixa la concentració i la capitalització dels vectors per on flueix la informació. Parlaré de infraestructures comunes, i de sils una analogia que crec que és més que encertada quan parlem d'estructures en sistemes d'informació que estan relacionades deficientment amb altres estructures, en les qual s'impedeix l'intercanvi lliure de dades.

Qualsevol xarxa està formada per nodes i enllaços entre ells. Tant si s'eliminen els creadors de continguts(nodes), com la infraestructura i les tecnologies de comunicació (enllaços) la xarxa deixa d'existir. En aquesta entrada no entraré a discutir com s'han de regular o no els enllaços entre creadors de continguts i consumidors partint del conflicte, d'això ja hi ha molt escrit...

Aquesta setmana hem començat el curs de impresió 3D al baumannlab.  Veurem les eines lliures elementals i els seus usos per poder imprimir amb una reprap bcn 3d+ , que és la màquina que ha adquirit el Baumannlab (Laboratori de creació jove de l'Ajuntament de Terrassa).

En breu publicarem els continguts d'aquestes sessions que pretenen fer créixer nous Guttenbergs en un món materialista.

Sol, sense altra companyia que la d’un Steinway & Sons, sense micròfons i sense més electricitat que la necessària per il·luminar lleugerament l’escenari, es presenta Agustí Fernández abans de convidar-nos a perdre’ns en el laberint de la memòria. Tant explora l’instrument fins a límits insospitats creant sons inimaginables, com reinterpreta composicions del segle passat dotant-les de contemporaneïtat. “La música és aquí i ara”, diu. No podria estar més d’acord.

Acompanyat, condueix els primers temes del Free Art Ensemble, amb Ivo Sans percudint la caixa de la bateria amb el peu, sabata inclosa. Una improvisació col·lectiva que utilitza a Kandinsky com a declaració d’intencions. En aquesta ocasió explora la inacabable capacitat creativa i transgressora dels seus companys. I també la dels assistents, a qui submergeixen en un viatge cap allò desconegut. Hi ha escena.

El discurs majoritari de les institucions públiques del nostre país es centra, de manera exclusiva, en denunciar una falta de recursos econòmics que els impedeix portar a terme les polítiques públiques que serien desitjables. Una falta de recursos econòmics, fruit de la crisi en que vivim, i que no permet fer tot allò que es feia anteriorment ja que simplement no es pot pagar.

Els pressupostos de les nostres administracions “donen pel que donen,” ja que la recaudació ha caigut substanciosament, i en el cas dels ajuntaments, donen per mantenir alló indispensable per què la ciutat vagi tirant.

Amb aquest discurs, que segurament és d'acord amb la realitat però que caldria matissar en molts aspectes, hem vist com les administracions s'han situat en un paper de gestors de l'escassetat; i fins i tot, les forces polítiques més progressistes i compromeses amb el benestar, han sigut incapaces de sortir-ne ni d'estar a l'altura de les circumstàncies.

Si abans d'ahir parlava de la presentació del curs 14-15, i comentava la importància de revertir en les nostres comunitats les produccions fent que passin al procomú. Aquesta entrada és per comentar-ne una de nova que feia temps que tenia ganes de realitzar i que ha sigut al poder alliberar temps per obrir el calaix de sastre de projectes que es van quedar pausats. El projecte és el Qonfluo i pretén fer fàcil els streamings als usuaris que trien software lliure.