Després de massa temps de caiguda en picat, la indústria cultural, amb noms i cognom, està de celebració. Juntament amb el consell de ministres han aconseguit veure clar el futur del seu model de negoci. El camí a seguir és el de costum, aprofundir en la intermediació, confiar en la figura del recaptador, que permetrà després repartir entre uns quants el botí. Per tal de poder saber a qui s'ha de cobrar, s'hauria de fer un seguiment de l'enllaç. Com un peatge de pingbacks.

Si se'ns parla de la taxa Google, és per un cas d'ús concret, gravar la menció d'una notícia d'un diari comercial en un portal com Google News. Però limitar-se a aquest cas d'ús és un exercici periodístic pèssim.

Quan passes hores i hores immers en entorns complexos, te n'adones que la complexitat és difícil d'assumir per una sola persona, veus clar que hi han coses que requereixen més mans o ulls revisant. De no ser així moltes iniciatives ni tant sols s'haguessin pogut plantejar. No et pots dedicar a navegar minuciosament per captar amb exactitud tota la seva integritat. S'han de trobar maneres amb les quals, davant de tanta peculiaritat, no cansar-te i acabar rebutjant i associant complexitat amb caos.

Trobar el ritme a aquesta cadència és difícil, però quan te n'adones que hi ha amb qui et sents proper i que junts hi ha possibilitats d'afrontar reptes i problemes, apareixen produccions en el si de l'àmbit que l'ésser humà se sent còmode. En el qual coneixem les cares o el fer de l'altre, perquè entre nosaltres ens veiem com a gent comú.

Aquests entorns complexos seran més abordables si s'aprofiten diferents punts de vista, sigui per escriure pedaços de codi, per coordinar-nos entre agrupacions de persones, per aprendre en grups d'aprenentatge, per associar estudiants, o per la gestió de propietats compartides.

“M’hauré passat la vida tractant d’entendre la funció de recordar, que no és el contrari de l’oblit sinó més aviat el seu revestiment. Nosaltres no recordem. Només reescrivim la memòria tal com la història és reescrita. Com algú pot recordar la set?”

Fa un temps, a una entrevista per una recerca de la UOC sobre experiències d'economia alternativa em preguntaven si Internet era important per a nosaltres. La meva resposta va ser des d'una òptica de communia, és a dir, Internet com una possibilitat per construir companyies comunitàries basades en el pro-comú.

Repassant les notes de l'entrevista me'n adono que una resposta a la pregunta “És Internet important per tu?” contempla molts aspectes de les vides de la nostra generació, i el que és més important, permet dibuixar escenaris de futur dignes i esperançadors, que van més enllà de communia en el marc d'una economia P2P .

És evident que Internet possibilita la major xarxa distribuïda que ha conegut la humanitat. De la mateixa manera que hem establert un vincle entre la impremta i la revolució burgesa, Internet ha significat un canvi profund en la societat. Un canvi, les conseqüències del qual, encarà estan per determinar, i que tot just acaba de començar. Internet permet connectar generalitzada i horitzontalment els cervells.

El govern d'Equador ha impulsat un pla nacional de canvi de matriu productiva cap a una societat del coneixement lliure, obert i del comú. Aquest pla es coneix com a FLOK society. Projecte que aquest més de maig es presentarà al Ateneu Candela en el marc del curs: Noves democràcies: laboratoris i pràctiques en temps de crisis de la representació política organitzat per Synusia.

This is my test entry about Some things that people needs to read if they care about lorem ipsums.

“No només és indignació, és el desig de canvi i l’alegria d’estar junts”

Diuen que tot comença amb la crisi, però amb això no n’hi ha prou per catalitzar moviments multitudinaris, capaços de convertir la frustració, la desesperació, la indignació o la tristesa en potència col·lectiva, més aviat al contrari. Les crisis per si soles alimenten els feixismes i la guerra entre iguals i incrementen els nivells de desigualtat entre un abstracte i poderós 1% i un creixent i metafòric 99%. Tot i així, poc veureu de tristesa en aquest text sinó més aviat al contrari.

S'han engegat iniciatives proposades pels partits que estan ocupant-se de la gestió de la ciutat de Terrassa, Fòrum i Àgora; Sembla que de nou es busquin estratègies universalistes capturades per dinàmiques de tertúlia, com el que va passar quan van començar a degenerar les bones intencions del 15M, que inconscientment fomentaven el xoc entre comunitats reals, a les que els superava la cerca de sortides viables d'urgència i es limitaven a posicionar-se en la unió per enunciar la contra. Davant d'aquesta tertulització, el lloc comú més còmode és l'elecció binària de mitjanes per aparentment ser capaç de donar sortida al bloqueig de la diferència. Potser el fet d'ubicar-se en l'envoltori immutable de politic-show fa impossible que es pugui caminar...