Fa un temps els companys/es de la XIP ens van demanar que communia col·laborés fent  un article sobre què passa quan compartim coneixement, amb la idea de publicar-lo en el llibre Programari lliure i de codi obert - Societat lliure i govern obert. Divendres el van presentar:

• El llibre consta de 24 articles escrits per experts de diferents àmbits, més enllà del tecnològic (societat, ensenyament, administració, empresa)

• La presentació ha tingut lloc a la Secretaria de Transparència i Govern Obert, de la Generalitat de Catalunya

• L'Administració pública hauria d'entendre els beneficis de treballar amb programari lliure, establir una política TIC que el tingui en compte i integrar-lo com a una peça més de l'ecosistema govern obert

(English README).

El módulo gnusocial  habilita los comentarios de gnusocial a cualquier tipo de contenido de Drupal 8. Depende únicamente del módulo composer manager  para solucionar las dependencias del plugin de guzzle oauth-subscriber.

Puedes usar este módulo para postear un status cuando nuevo contenido es publicado en drupal, o simplemente para añadir cualquier conversación  que viva en una instancia gnusocial que implementa la api de statusnet.

Basándome en el plugin de wpgnusocial y su idea de fondo: permitir comentarios de una red federada de conversaciones. 

Esto se consigue teniendo una cuenta del site en gnusocial (léase communiabot por ejemplo), esta será la que publicará la "notice" en gnusocial cuando un blog post se publique.

Hay algunos cambios respeto a wpgnusocial:

Les tàctiques d'interacció comunitàries majoritàries actuals, sovint passen per l'ús dels centres que emmagatzemen la informació, justificant-se en el fet d'augmentar la visibilitat i en el és on hi ha la gent. L'aproximació de la interacció des del punt de vista del markèting, com si internet fos una televisió, ens empobreix, i la limitació dels mitjans que s'utilitzen per comunicar té implícita una interacció isolada i unes restriccions, per no parlar de perills majors o de tràfic de dades. Amb el seu ús ens estem corresponsabilitzant de l'alimentació d'uns models que van en contra de l'autonomia i la sobirania tecnològica.

Des de l'inici d'aquest curs 2015/2016 hem tingut l'agenda ben apretada de projectes diversos, tan plena que no n'hem pogut fer massa difusió... Si l'any passat el gruix de la feina es situava en el desenvolupament d'estratègies lligades a centres socials en el marc municipal, aquest any hem hagut d'aparcar els models teòrics i hem mogut les fitxes cap a altres àmbits, sobretot manteniment de sistemes i desenvolupament de paquets formatius, alhora que hem seguit amb la línia de desenvolupament de programari web basat en drupal. Totes les línies amb un accent marcat en el coneixement lliure de restriccions.

El suplement d'informació econòmica Vallés econòmic ens va encarregar un artícle sobre el procés d'elaboració del mapa dels comuns a Terrassa. Aquest és el text que els hi hem fet arribar, i que s'ha publicat avui divendres 20 de Febrer de 2015:

Què passa quan el coneixement és obert, de lliure accés i produït mitjançant la col·laboració ?

La generalització de l'ús d'Internet ha permès que el coneixement sigui accessible a tothom, i per tant, que podem contemplar aquest coneixement  com un bé comú, immaterial i d’accés universal.

Però Internet no només ha esdevingut una plataforma excepcional per accedir al coneixement, també ens permet produir-lo mitjançant la col·laboració entre usuaris en aquesta xarxa. Una forma de produir riquesa que té una lògica comunitària i és motivada per interessos i necessitats concretes que es troben a la xarxa per produir béns que s’orienten a un interès comú.

Ja fa dues setmanes que amb communia vam dinamitzar la primera sessió/Debat sobre el paper de les ciutats per cooperar i construir formes de Bon Viure, en aquella sessió (vídeo aquí i aquí)vam recollir molt bons materials sobre teories i experiències referides al fet de compartir recursos. Malauradament les intervencions es van allargar i no vam poder fer un debat de qualitat, el qual estic segur que podria haver donat molts fruits. Tot i això la conversa va seguir sobretot a las indias. Per un cantó un post amb les reflexions sobre si el factor artificial dels ecosistemes basats en comunal des de l'acadèmia es tendeixen a emfatitzar, desplaçant la naturalitat amb la que sorgeix el fet de compartir recursos per fer front a certs problemes . Per l'altre la Carolina ens deixava un post amb els materials de la seva intervenció.

L'última setmana de gener hem participat a les Jornades Culturals 2015 de l'Escola Tecnos  amb un taller de robòtica. Tal i com ja es va fer durant els casals d'estiu TecnosLab'14 en el marc de JuniorLab de communia.

Per dur-lo a terme hem utilitzat Mi primer Kit de Robótica de l'empresa Bq . Bàsicament es tracta d'un printbot (amb l'estructura imprimible amb una impressora 3D domèstica), la placa programadora és una Freaduino Uno (un clon de l'Ardunio Uno però pensada per a no utilitzar una placa de proves protoboard) i sensors de la línia Octopus Brick .

Aquests dies estem realitzant uns tallers de robòtica amb alumnes d'ESO i Batxillerat a l'Escola Tecnos de Terrassa en el marc de la Setmana Cultural de l'escola 2015. Aquests tallers els realitzem amb el "mi primer kit de robòtica" de BQ en que s'inclou la placa Freaduino Uno.

En la tercera sessió, avui a la tarda, hem vist com un dels robots no responia correctament a la càrrega del programa mitjançant bitbloq. Al fer-ho via la IDE d'Arduino ens retornava el següent error:

avrdude: verification error, first mismatch at byte 0x0000

         0x62 != 0x0c

avrdude: verification error; content mismatch

L'estiu passat vàrem llançar una crida per l'aliança dels comuns a la nostra ciutat. L'objectiu d'aquesta crida era el d'obrir el debat sobre la necessitat de començar a construir, des de les ciutats, noves pràctiques d'economia, treball, i bon viure, que aprofitin la oportunitat històrica de la cooperació global en xarxa. 

Amb el coneixement obert, de lliure accés i compartit podem construir estratègies de canvi de la manera com produïm, treballem, i fem ciutat. Unes estratègies que permeten imaginar una economia ètica i sostenible basada en la creació d'una riquesa comuna i cooperativa, a partir de la reciprocitat, el mutualisme, la producció entre iguals i la mobilització d'una societat civil compromesa i informada.

Uns escenaris de futur per la nostra ciutat que passen per la construcció d'una estratègia ciutadana del Bon Viure. Aquesta s'ha de planificar, discutir, construir i conquerir entre tots. És per això que us convidem a participar a aquestes jornades amb el títol: Cap a una Terrassa del comuns.