Hace dos años ya propusimos una forma de alimentar un repositorio con enlaces desde telegram , el módulo para drupal era planteado de una forma extensible: Podía ampliarse para recolectar no solo enlaces, sino cualquier "entidad" que albergue un mensaje de Telegram, en buena parte gracias a la excelente librería de php-telegram. Sin embargo, a pesar de la demanda, y de interesantes funcionalidades que añadiríamos a cualquier drupal el problema de fondo era desarrollar "encima" de telegram... El hecho de basarlo en telegram haría que el elefante estuviera siempre en la habitación, ya que Telegram no se puede considerar floss y si no lo ha sido a pesar de las dificultades que tienen en Rusia u otros países y han planteado proxies en lugar de servidores, es indicativo que difícilmente lo será.

Citando el FAQ de Telegram:

En aquests moments moltes trobades socials, sessions educatives i reunions professionals s'han de realitzar per videoconferència. Hi ha algunes recomanacions bàsiques que cal tenir en compte per fer que la videoconferència sigui el màxim de fluida i operativa possible. Hem fet aquest guia recopilant diversos conceptes bàsics a tenir en compte per usuàries de BigBlueButton i Jitsi, però seria bastant extensible a altres plataformes, sobretot les basades en WebRTC.

Per les que desconeixeu BigBlueButton i Jitsi comentar-vos breument que ambdós programaris s'utilitzen per a les usuàries directament des del navegador web, sense necessitat d'instal·lar aplicacions extres. Són software lliure i poden instal·lar-se en la nostra pròpia infraestructura:

En l'emergència de la pneumònia de Wuhan, hem estat participant des de coronavirusmakers imprimint epi, fent recerca de projectes de respiradors en llicències no restrictives, aportant propostes tecnològiques accessibles... en definitiva seguint i participant amb interès les xarxes de suport mutu que sortien quan la resposta sistèmica fallava. Quan s'oferia com a única sortida la concentració i la centralització de poders per gestionar les nostres vides.

Aquesta resposta del sistema, la qual urgeix a posar els beneficis per sobre les necessitats elementals de tots quan ens reclama jugar-nos la salut per alimentar un espiral de guanys, actua de la mateixa manera quan ens trobem davant la falsa escassetat imposada a través dels monopolis del coneixement i la ciència.

Lindsay Oliver de la EFF , ha fet un recull sobre les eines que podem utilitzar per treballar, estudiar o simplement comunicar-se. En aquest post les repassem i ampliem l'oferta...

Durant el confinament la tendència és que la gent busqui programari que els permeti la connexió i la productivitat: videoconferència, missatgeria, plataformes de salut, plataformes d'educació, comunicació amb l'administració... Farem un anàlisi pel que fa a la seguretat i la privacitat.

El COVID-19 ha impactat molts dels nostres drets digitals, ara més que mai hem de procurar que la tecnologia suporti la llibertat, justícia, i innovació de forma universal. Mentre la societat lluita per protegir la salut pública, hem de tenir cura com les decisions governamentals o privades poden impactar els nostres drets digitals.

Si de fa un temps l'anàlisi de la relació entre tecnologia i educació vé de la pràctica professional. Des d'inicis de curs que puc analitzar-la com a pare, i com a part activa a l'AFA. I no em sorprèn trobar-me (com a tot arreu en aquesta societat) de nou amb punts de conflicte entre sector privat, públic i comunitari.

Organitzacions com la FAPAC o la majoria d' AFAs lluiten per tal que el sector privat no operi amb la lògica d'ampliar tot el que pugui el marge de guany en certs àmbits de l'educació: Per exemple quan parlem del servei de menjador que està bloquejat per serhs a Terrassa i que planteja greuges importants.

Però sembla que el conflicte d'interessos no és tan lúcid en altres àmbits i no es té una perspectiva clara del que signifiquen certes delegacions, podem parlar del servei de neteja (en mans dempreses multiserveis com clece) o el cas que m'agradaria analitzar: les tecnologies de la comunicació i del coneixement.

Sin querer menospreciar el trabajo hecho por los desarrolladores de la IDE de Arduino, ha llegado a un punto en que aprecio cierta ayuda(por ejemplo resaltado de sintaxis, autocompletar, monitoraje del puerto serie por otros programas...) cuando edito o construyo un proyecto de arduino o esp8266.
Después de pasar por platformio, geany, e instalar otras IDE's (no hay muchas), he decidido ir a lo que más uso: vim, qtcreator o kate (kdevelop),  y ver que formas tengo para poder editar proyectos de arduino.

La forma más estable y que puede aumentar la productividad es vía GNU-Make, gracias al proyecto Arduino-Makefile podemos subir programas a placas arduino.

Clonamos el repositorio en la carpeta de ficheros de arduino:

cd /usr/share/arduino/

git clone git@github.com:sudar/Arduino-Makefile.git

Para usarlo debemos definir algunas variables de entorno, las podemos poner en ~.bashrc o escribir un ejecutable en /usr/local/bin/arduino.mk-env que llamaremos cuando queramos definir las variables.