(este contenido tambien está en castellano en: https://planet.communia.org/es/content/anartist-i-com-les-comunitats-dartistes-poden-fer-front-als-encerclaments-culturals )
Ahir vam trobar-nos amb Anartist.org i ens van poder explicar el projecte. Aqui l'enllaç a la presentació:
Vam estar a l'escola de Som Connexió parlant sobre sobirania tecnològica. Juntament amb Decidim, Coopdevs i SomNúvol. Un bon debat que comprenia moltes escales i moltes perspectives, però que va tenir prou afluència i va permetre tractar el tema enfocant alguns reptes. Incloem les notes sobre la nostra aportació, que des de la història de communia enfocava com depenem que les eines ens pertanyin, que com a treballadors de les cooperatives del procomú socialitzem els mitjans productius i comunicatius. Aqui va:
Adjunt es pot descarregar la presentació que vaig fer servir com a guió, per la sessió feta ahir a la CNT de Terrassa, els continguts complets més extensos es poden trobar a una anterior entrada.
Economia financiarització→ necessita mercats
●Temporalitat, subocupació, esclavisme,
pobresa, proletarització, treball a destajo.
●Guerra comercial → porta a la guerra militar.
●Concentració i recentralització.
●Identitarisme.
●Falta model productiu que permeti progrés.
Por fin he tenido un rato para poder leer el manifiesto comunero, y tal como esperaba, no decepciona. Continuando el relato de los libros que los amigos de las Indias sacaron en verano, esta vez hacen un llamamiento a pasar a la acción enmarcándola en la comunidad igualitaria, haciéndola factible ya que esa acción forma parte de la actividad cotidiana, no requiere activismos que a su vez dependan de buscar más horas al reloj. Se agradece cuando la tónica dominante son manifiestos para unirse a luchas en nombre de conjuntos gigantes vacíos y poco situados. Sugiere enterrar el desánimo que trae el estar parado y el ver a tu entorno sin un futuro, dotando de significado el acto de producir para los nuestros mediante el trabajo propio, con lo mejor que sabemos hacer: jugando, aprendiendo y modificando, conversando desde la parresía, entrelazando trabajo con satisfacción, y perdiendo el miedo a compartir.
“M’hauré passat la vida tractant d’entendre la funció de recordar, que no és el contrari de l’oblit sinó més aviat el seu revestiment. Nosaltres no recordem. Només reescrivim la memòria tal com la història és reescrita. Com algú pot recordar la set?”
S'han engegat iniciatives proposades pels partits que estan ocupant-se de la gestió de la ciutat de Terrassa, Fòrum i Àgora; Sembla que de nou es busquin estratègies universalistes capturades per dinàmiques de tertúlia, com el que va passar quan van començar a degenerar les bones intencions del 15M, que inconscientment fomentaven el xoc entre comunitats reals, a les que els superava la cerca de sortides viables d'urgència i es limitaven a posicionar-se en la unió per enunciar la contra. Davant d'aquesta tertulització, el lloc comú més còmode és l'elecció binària de mitjanes per aparentment ser capaç de donar sortida al bloqueig de la diferència. Potser el fet d'ubicar-se en l'envoltori immutable de politic-show fa impossible que es pugui caminar...
