(este contenido tambien está en castellano en: https://planet.communia.org/es/content/anartist-i-com-les-comunitats-dartistes-poden-fer-front-als-encerclaments-culturals )
Ahir vam trobar-nos amb Anartist.org i ens van poder explicar el projecte. Aqui l'enllaç a la presentació:
Hace dos años ya propusimos una forma de alimentar un repositorio con enlaces desde telegram , el módulo para drupal era planteado de una forma extensible: Podía ampliarse para recolectar no solo enlaces, sino cualquier "entidad" que albergue un mensaje de Telegram, en buena parte gracias a la excelente librería de php-telegram. Sin embargo, a pesar de la demanda, y de interesantes funcionalidades que añadiríamos a cualquier drupal el problema de fondo era desarrollar "encima" de telegram... El hecho de basarlo en telegram haría que el elefante estuviera siempre en la habitación, ya que Telegram no se puede considerar floss y si no lo ha sido a pesar de las dificultades que tienen en Rusia u otros países y han planteado proxies en lugar de servidores, es indicativo que difícilmente lo será.
Citando el FAQ de Telegram:
Actualización junio 2020: si buscas como pasar enlaces desde un grupo te recomendamos que valores usar redes de https://matrix.org , son más seguras, y libres. Además hemos desarrollado las mismas funcionalidades que se explican en este post. Mas información en enlaces-desde-matrix . Aviso hecho...
Con la expansión del uso de telefónos con Android o IOS, la existencia del cliente de mensajería whatsapp ha ido creciendo, ya hace tiempo le salió Telegram como competidor serio, es considerablemente mejor en cuanto a funcionalidades, no tanto por la seguridad, como se rumorea.
Aquesta és una crida a dissenyar projectes de canvi cap a una ciutat del coneixement lliure, obert i comú. Un canvi de matriu productiva per la Terrassa de post - crisis que permeti futurs dignes i sostenibles pels seus habitants i que permeti caminar cap a una economia del coneixement compartit.
Una crida a imaginar una ciutat connectada al coneixement lliure en tots els àmbits de la vida urbana, que pugui ser utilitzat per tots i totes juntament amb les institucions i el mercat.
Una crida a imaginar una economia ètica i sostenible que es basi en la creació d'una riquesa comuna i cooperativa, basada en la reciprocitat, el mutualisme, la producció entre iguals, i la mobilització de comunitats compromeses i informades.
Una crida a imaginar l'acceleració de la innovació social, tecnològica i productiva. Amb un intercanvi de coneixements i recursos en els àmbits de la cultura, la tecnologia, la ciència, i qualsevol altre camp on les solucions locals i globals puguin ser compartides.
Després de massa temps de caiguda en picat, la indústria cultural, amb noms i cognom, està de celebració. Juntament amb el consell de ministres han aconseguit veure clar el futur del seu model de negoci. El camí a seguir és el de costum, aprofundir en la intermediació, confiar en la figura del recaptador, que permetrà després repartir entre uns quants el botí. Per tal de poder saber a qui s'ha de cobrar, s'hauria de fer un seguiment de l'enllaç. Com un peatge de pingbacks.
Si se'ns parla de la taxa Google, és per un cas d'ús concret, gravar la menció d'una notícia d'un diari comercial en un portal com Google News. Però limitar-se a aquest cas d'ús és un exercici periodístic pèssim.
Quan passes hores i hores immers en entorns complexos, te n'adones que la complexitat és difícil d'assumir per una sola persona, veus clar que hi han coses que requereixen més mans o ulls revisant. De no ser així moltes iniciatives ni tant sols s'haguessin pogut plantejar. No et pots dedicar a navegar minuciosament per captar amb exactitud tota la seva integritat. S'han de trobar maneres amb les quals, davant de tanta peculiaritat, no cansar-te i acabar rebutjant i associant complexitat amb caos.
Trobar el ritme a aquesta cadència és difícil, però quan te n'adones que hi ha amb qui et sents proper i que junts hi ha possibilitats d'afrontar reptes i problemes, apareixen produccions en el si de l'àmbit que l'ésser humà se sent còmode. En el qual coneixem les cares o el fer de l'altre, perquè entre nosaltres ens veiem com a gent comú.
Aquests entorns complexos seran més abordables si s'aprofiten diferents punts de vista, sigui per escriure pedaços de codi, per coordinar-nos entre agrupacions de persones, per aprendre en grups d'aprenentatge, per associar estudiants, o per la gestió de propietats compartides.
S'han engegat iniciatives proposades pels partits que estan ocupant-se de la gestió de la ciutat de Terrassa, Fòrum i Àgora; Sembla que de nou es busquin estratègies universalistes capturades per dinàmiques de tertúlia, com el que va passar quan van començar a degenerar les bones intencions del 15M, que inconscientment fomentaven el xoc entre comunitats reals, a les que els superava la cerca de sortides viables d'urgència i es limitaven a posicionar-se en la unió per enunciar la contra. Davant d'aquesta tertulització, el lloc comú més còmode és l'elecció binària de mitjanes per aparentment ser capaç de donar sortida al bloqueig de la diferència. Potser el fet d'ubicar-se en l'envoltori immutable de politic-show fa impossible que es pugui caminar...
Recordo fa anys quan vaig entrar a treballar a una feina basura, vaig haver d'anar a una formació prèvia, on ensenyaven com s'havia de tractar el client, i una de les coses que em van dir és que el client no tenia la raó, la raó la tenia el llibret de conducta i tracte al client del treballador de xxxx .
Així doncs aquest axioma categòric no s'allunyava gaire del “el client sempre té la raó”: amb ambdues pots obtenir la raó sense que facis tu mateix el judici.
Fa un mes que vaig tenir problemes un telèfon samsung, el fet és que el vaig portar a reparar i va tornar exactament com el vaig deixar: espatllat; vaig haver d'esperar 15 dies perquè féssin exactament el que jo ja havia fet (reinstalar firmware).
