Intervenció de la última sessió del cicle «La producció col·lectiva a Terrassa. Passat, present i futur».sobre Estratègies de producció P2P, en que en nom de communia, vem tractar algunes temàtiques concretes, el vídeo es pot veure a aquesta entrada de blog.

L'Ariadna Cortés ens va entrevistar per tal que expliquéssim què intentem amb factolab, la reproduïm a continuació afegint alguns links :

Des de l'Ajuntament de Terrassa s'estan impulsant dues iniciatives amb formes, noms, i continguts molt similars, i que responen a l'objectiu de fixar les bases per a la innovació ciutadana. Una innovació que ens ha de servir de model per la ciutat del futur i superar aquesta profunda crisis que estem travessant. Aquests dos processos porten el nom de Àgora Terrassa i Fòrum de ciutadania i estan impulsats pels dos partits de govern de la ciutat, respectivament. Més enllà de valoracions sobre la utilitat d'impulsar processos paral·lels amb objectius comuns per un mateix govern local, aquests tipus d'apel·lacions a la participació ciutadana han sigut una constant del govern local amb resultats, la majoria de vegades, pobres i frustrants pels seus participants.

Després del repàs històric i de context que s'ha pogut dur a terme en les precedents sessions, avancem... I avancem cap al present futurible, construint-lo.

Aquesta setmana engeguem màquines per aterrar alguns dels conceptes que veiem imprescindibles si volem fer possible que sorgeixin a la nostra ciutat projectes, empreses i laboratoris, que convisquin amb el procomú i el desenvolupin sense temors.

Ja setembre, després d'un estiu, complint fil per randa  els meus propòsits, torno a casa amb un nou artefacte... La construcció durant l'estiu d'una impressora 3d MendelMax 2.0, ha estat un procés francament gratificant que et propulsa cap a un nou paradigma que de segur esdevindrà un avenç quan s'estengui el seu ús.

El procés és recomanable perquè significa una aproximació prèvia a quin haurà de ser el nostre comportament en front a la tecnologia oberta, la tecnologia que respecta la teva llibertat ( ryf - respects your freedom).

Acabar el curs amb la suggerent escola
d'estiu tractant com viure bé i deixant les màquines carburant per situar plantejaments de cara al proper curs. 

Ara descans a l'Escala... Passejos amb bici cap a la platja,  excursions pel Montgrí, cervesa a prop del mar, gastar la bateria de l'ebook, dormir, per fi dormir, amb les finestres obertes... 

També ha arribat el moment de començar aquells projectes els quals durant bona part del curs vas pensant que li hauries de destinar cert temps per conèixer, imaginar i experimentar... En definitiva  R+D  real, del que difumina la frontera entre el que has de fer i el que et ve de gust,  el qual ha de guanyar un lloc estable en el dia a dia de Communia. 

Hem de dir que estem molt satisfets de les converses durant i després de les sessions de la Escola. Primer de tot, gràcies als que vàreu participar per les vostres aportacions.
Tot i que és un taller nou, i que encara l'hem de millorar, les sensacions són que vem transmetre les idees que volíem. Ho deduïm de la discussió iniciada al voltant de com inventar els dispositius que ens permetran viure les nostres vides sense por i enriquint el procomú.

A la primera sessió volíem aportar prou elements per enquadrar la conversa iniciada al segon dia. Aquí teniu l'enllaç als continguts:
http://winston.communia.org/wiki/communia/index.php/Taller:_El_Bon_viur…
Així com l'enllaç a les diapositives:
http://winston.communia.org/wiki/communia/upload/c/cf/P2pBonviure.pdf

El mapa resultant de la segona sessió va resultar el següent:

Ayer @qguitart me pasó el artículo que nos advertía que el estado prevé penalizar a los que autoconsuman su propia producción eléctrica. Yo más bien diría que sitúa, una vez más, la producción ( no el autoconsumo ) en manos del estado. Repetimos la centralización con que se confiscan explotaciones comunales, apoyándose en el razonamiento que el descontrol la red distribuida de autoconsumo producción podría poner en jaque el sistema eléctrico español. De nuevo aparece el razonamiento según el cual “el estado es el único impulsor de todo desarrollo ulterior (P.K. El apoyo mutuo)”. Y ante eso debemos afinar la crítica para convertirla en enérgica repulsa.