Ayer @qguitart me pasó el artículo que nos advertía que el estado prevé penalizar a los que autoconsuman su propia producción eléctrica. Yo más bien diría que sitúa, una vez más, la producción ( no el autoconsumo ) en manos del estado.

Google no troba sentit a seguir actuant com a centre de continguts externs en format rss, un moment crucial per veure si el públic que l'usava actuarà com s'espera que ha d'actuar. Segons el director de Notícies de google Richard Gringras, la “cultura" en com es consumeix informació ha canviat i s'acosta al consum constant:

La proposta pren forma i al ritme que van arribant inscrits a l'escola, van arribant parts aleatòries.
http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v16/
http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v15/
http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v14/

Tenemos un problema de contaminación en el planeta, y una forma de luchar contra esta es el ahorro energético. La aparición de las bombillas de bajo coste son un camino. Aún así cada bombilla podrían durar muchisimo más. De hecho se sabe que hay una bombilla que lleva más de 100 años encendida. Sin embargo, debido al lobby bombetero, la gente sólo puede comprar bombillas que duran 3000h. Esta limitación, es impuesta. Es una restricción que se considera obligada para asegurar el futuro de la indústria e incluso para evitar conflictos sindicales.

Recentment a Communia estem donant-li voltes al model productiu, el pes de la producció distribuïda ha guanyat un lloc central al nostre discurs. Amb les preparacions de les ponències a l'Equador, a la UOC, i al centre social que habitem(Ateneu candela), ens hem donat temps per llegir, estudiar i entendre textos (tenir Synusia al costat també ho posa fàcil). També estem identificant quins són els béns comuns dels que participem, quins són dels que ens aprofitem, quins són els que manquen per facilitar l'autonomia en els altres règims de propietat.

El context no acompanya gaire per innovar al marge de l'economia submergida i es fa difícil poder imaginar espais d'emancipació emmarcats en dispositius com els centres socials. Però la decadència que implanta la manera com estan funcionant els mercats i els seus organismes (estats, i diferents governs), no pot ser un impediment per imaginar espais de participació, igualtat, democràcia i llibertat, que puguin oferir retribució i renta.

L'expressa voluntat de l'administració per no oferir el que pot oferir el sector privat, per "no caure a la competència deslleial"(expressió feta servir per un regidor) fa que se'ns deixi a mercè de la no democràcia i de la llibertat que tenen els mercats a deixar-nos sense drets. Tantes retallades no es fan només amb l'objectiu de demostrar que hi ha una voluntat d'estalvi del sector públic, també es fan per eliminar la gestió pública de serveis, obrint noves zones conqueribles per una suposada empresa.

Tot i que ja hi han hagut intents, aquesta vegada intentarem ser constants. Planet communia ens ajuda a preparar una nova línia d'opinió a communia en la que volem obrir el nostre espai a col·laboradors, així com donar espai a articles que creiem interessants més enllà dels 140 caràcters...
Un lloc on poder extreure els random musings que inunden els nostres cervells. Un lloc simple de continguts aleatoris. sense pretensions d'oferir funcionalitats extraordinàries, per fer això tenim altres espais, això és simplement un multiblog...

Un nou prisma es vol aplicar en els centres educatius. Es vol inculcar l'esperit emprenedor a les aules. Es vol que les nostres nenes i nens creixin amb valors com el lideratge, la resiliència, l'esforç, el treball i el risc. Sorprèn que ja de ben petits es parli d'aquests valors tant presents en discursos empresarials. De fet la proposta vé acompanyada dels aplaudiments de la patronal.