El context no acompanya gaire per innovar al marge de l'economia submergida i es fa difícil poder imaginar espais d'emancipació emmarcats en dispositius com els centres socials. Però la decadència que implanta la manera com estan funcionant els mercats i els seus organismes (estats, i diferents governs), no pot ser un impediment per imaginar espais de participació, igualtat, democràcia i llibertat, que puguin oferir retribució i renta. Una de les principals raons de perquè no pot ser un obstacle és que és l'únic que tenim i l'únic que tindrem quan l'espiral de la crisi del capital ens converteixi en prescindibles i insalvables. Més enllà de l'auto organització de comunitats cooperatives tenim l'espera que s'implanti una renta bàsica, i la conjuntura ens ensenya que els governants orienten les seves actuacions i legislacions en la direcció oposada.

L'expressa voluntat de l'administració per no oferir el que pot oferir el sector privat, per "no caure a la competència deslleial"(expressió feta servir per un regidor) fa que se'ns deixi a mercè de la no democràcia i de la llibertat que tenen els mercats a deixar-nos sense drets. Tantes retallades no es fan només amb l'objectiu de demostrar que hi ha una voluntat d'estalvi del sector públic, també es fan per eliminar la gestió pública de serveis, obrint noves zones conqueribles per una suposada empresa. Tot això, sense cap anàlisi ni judici ètic de si hi haurà capacitat d'oferir la mateixa qualitat, efectivitat i universalitat, simplement posant el cartell de rebaixes al supermercat. L'imposat col·lapse porta als governants a demostrar que la nació té una bona salut pels mercats, i comporta la posada en venda de tot el que signifiqui gestió governamental.

Tot i que ja hi han hagut intents, aquesta vegada intentarem ser constants. Planet communia ens ajuda a preparar una nova línia d'opinió a communia en la que volem obrir el nostre espai a col·laboradors, així com donar espai a articles que creiem interessants més enllà dels 140 caràcters...
Un lloc on poder extreure els random musings que inunden els nostres cervells. Un lloc simple de continguts aleatoris. sense pretensions d'oferir funcionalitats extraordinàries, per fer això tenim altres espais, això és simplement un multiblog...

Un nou prisma es vol aplicar en els centres educatius. Es vol inculcar l'esperit emprenedor a les aules. Es vol que les nostres nenes i nens creixin amb valors com el lideratge, la resiliència, l'esforç, el treball i el risc. Sorprèn que ja de ben petits es parli d'aquests valors tant presents en discursos empresarials. De fet la proposta vé acompanyada dels aplaudiments de la patronal.

Davant aquesta determinació per pretendre que els petits no es deixin vèncer a la primera de canvi, i que sàpiguen superar els entrebancs, podem assegurar, com a professionals que ens dediquem al manteniment i a la implementació tecnològica als centres, que als escolars el vent fa temps que els bufa en contra. Es pot afirmar doncs, que l'escenari per fer aquestes “pràctiques empresarials” és immillorable i que hem aconseguit que aflorin entrebancs dia a dia, si més no pel que fa a materials educatius i a elements tecnològics.

Genealogía de una acampada y su multiplicación. Cooperación emergente.

Todo empezó el 15M, y quizá antes, con esa cocción a fuego lento que algunos le han llamado indignación, otros crisis económica, política y social. Y en el caso de una ciudad media como Terrassa, todo ha transcurrido a velocidades vertiginosas, superando cualquier expectativa a medida que las horas pasaban , los hechos se sucedían y la potencia iba creciendo. Con este texto queremos apuntar algunos elementos y reflexiones en medio de este torbellino, para intentar extraer algunas ideas que puedan servir para el debate que se esta gestando en la cantidad de espacios tomados por la gente, donde atravesamos lo imposible, porque se abren escenarios donde se puede pensar y hacer, mas allá de lo ahora conocido, vivido e imaginado.