La capacitat d'abstracció és la capacitat de modificar una cosa per convertir-la en una altra, per les dinàmiques mercantils l'abstracció és capital. El canvi d'una matèria prima a un objecte de consum mitjançant màquines ofereix un benefici i ja que aquestes estan en propietat d'una classe capitalista aquesta és la que obté el benefici. Actualment la situació defineix que la major capacitat abstractiva és en mans dels que treballen amb informació, dels que produeixen noves percepcions i noves sensacions a partir de dades en brut.
I per tant està a les mans dels que operen amb informació oferir la seva abstracció al poder mercantil gràcies a patents i registres, o bé reclamar l'abstracció com a propietat comuna. Tal com els pagesos o els obrers reivindicaven la propietat dels beneficis que creaven amb les seves mans, i que el temps ha regalat al capital, volem reclamar la propietat col·lectiva del coneixement.
La informació es transforma en coneixement quan és captat per l'ésser humà (un animal avantatjat dels altres per la seva capacitat cognitiva).
És obvi que vivim en la societat de la informació, una bona part de les més grans empreses que cotitzen en borsa són de telecomunicacions, una informació pot fer caure en la desgràcia tot una nació, i és gràcies a les telecomunicacions que la borsa opera i que el sistema es desenvolupa, ja que la borsa bàsicament és especulativa i s'especula amb informació.
Bill Clinton apuntava que "Abans, la riquesa es media en terres, en or, en petroli, en maquinària. Ara, la principal mesura de la nostra riquesa és la informació: la qualitat, la quantitat i la velocitat amb la que l'adquirim i ens adaptem a ella...", aquestes paraules posades en boca del que havia estat el president de la potència que lidera l'economia mundial, ens demostren que els que ampliin la capacitat d'informació comptaran amb una creixent i incontestable autoritat.
La informació es transmet per tot el globus terrestre gràcies a xarxes, igual que els transports, l'aigua potable, l'energia elèctrica... I igual que aquests recursos el fet de no tenir-hi accés constitueix una injustícia, ja que significa que qui no hi tingui accés està en desigualtat de coneixement, i per tant se li nega no només la possibilitat d'aprendre i enriquir-se intelectualment, sinó que en certa manera se li nega l'existència.
És evident que la informació proporciona desenvolupament, però el vehicle que utilitzem no acaba de ser l'adequat, ja que estem introduint-nos a una societat informativa utilitzant infraestructura privada, i els mateixos que creen la infraestructura son els que omplen la xarxa de continguts. Telefonica està al lloc 108 de les majors empreses de la llista de Fortune.
Així doncs a Espanya podem veure com l'estat ha privatitzat una institució que és una de les principals participadores en creació de continguts. no tant sols a Espanya sino nivell mundial.
Veient tot l'entramat informatiu mundial, podem veure que la informació la mou el capital privat a traves de xarxes privades, xarxes que en determinats moments havien estat propietat pública. I això reverteix evidentment en els continguts.
Són molt pocs els que saben que pots crear una pàgina web, un portal, una radio, o un Youtube des de casa. Són pocs els que saben que internet no és tancat sinó que pots afegir-hi informació (igual que pots baixar bytes pots pujar bytes). Són pocs els que tenen accés a internet. Però si ens fixem en que el 80 % de la població mundial no ha tingut mai accés al telèfon, significa que hi ha un desajust en la distribució de la informació.
En poques paraules la societat de la informació ens proporciona molta informació, poca comunicació i poca qualitat d'informació. Informació no és coneixement, la informació es converteix en una mercaderia barata i abundant, mentre que el que té valor és el coneixement exlusiu, la visió del conjunt, la sintesis oportuna. I és més , una proliferació infinita d'informació, de punts de vista i d'interessos podria funcionar com a censura i repressió per conservar les prerrogatives de la nova classe dominant.
La xarxa com més heterogènea sigui més valor social tindrà, ja que pot ser una eina de comunicació real, i no sols una eina de referència. Ara bé, per tal que aquesta eina sigui consituïda, precisem que la població no sols aprengui català, castellà o anglès, sinó que ha de posar el punt de mira als meta-llenguatges, per tal que existeixi un canal o codi de comunicació i no s'ensorri la torre de Babel, si tenim en compte que el gegant asiàtic, el gegant rus, i el gegant africà hauran de convergir, no només en la xarxa global sino en cada un dels espais metropolitans, cal si més no valorar quin pot ser el mitjà de comunicació per una plena llibertat d'expressió, això és obtenir un mitjà perquè cada individuu sigui un membre publicament actiu de la societat, rebent i articulant diersitat d'opinions.