Malgrat que Communia va néixer de les habilitats tècniques que s'exigien als nous mitjans de comunicació socials, lliures i comunitaris, des que ens vam creuar amb estudiants de pedagogia vam començar a elaborar continguts i a oferir formacions relacionades amb la tecnologia, primer amb estudiants de formació professional i després estenent-nos a altres àmbits del lleure per petits i grans. La idea principal era la d'oferir empoderament i plantejar una tecnologia de fàcil accés intentant superar les traves que s'imposa al lliure fluir de coneixements, com la figura de l'autor i tot el règim legal que envolta la propietat del coneixement.

Alguns/es ens pregunteu que hem estat fent últimament i viem que no compartim coses al blog. Des de fa mooolt de temps... doncs és veritat 😅, si bé en el curs 20-21 (el curs posterior a l'esclat de la pandèmia) vam patir força per reflotar la cooperativa amb una facturació de mínims, aquest curs 21-22 en l'etapa postpandèmia hem estat molt embolicats en diversos projectes... inclús algunes persones han deixat de treballar a la cooperativa i d'altres s'han incorporat... Així que, compartirem algunes de les coses que estem fent que ens fan il·lusió difondre, en aquesta entrada els cursos que hem fet a l'escola Agustí Bartra sobre competències digitals bàsiques en la societat del coneixement.

Si de fa un temps l'anàlisi de la relació entre tecnologia i educació vé de la pràctica professional. Des d'inicis de curs que puc analitzar-la com a pare, i com a part activa a l'AFA. I no em sorprèn trobar-me (com a tot arreu en aquesta societat) de nou amb punts de conflicte entre sector privat, públic i comunitari.

Organitzacions com la FAPAC o la majoria d' AFAs lluiten per tal que el sector privat no operi amb la lògica d'ampliar tot el que pugui el marge de guany en certs àmbits de l'educació: Per exemple quan parlem del servei de menjador que està bloquejat per serhs a Terrassa i que planteja greuges importants.

Però sembla que el conflicte d'interessos no és tan lúcid en altres àmbits i no es té una perspectiva clara del que signifiquen certes delegacions, podem parlar del servei de neteja (en mans dempreses multiserveis com clece) o el cas que m'agradaria analitzar: les tecnologies de la comunicació i del coneixement.

Cada setembre apareix, per un lloc o altre, la discussió sobre la socialització de llibres, i s'agraeix que finalment es vagi més enllà i es faci una proposta que aposti per mesures concretes. Si a la proposta hi afegim que hi hagi una valoració positiva de l'ús de maquinari/software lliure barrejat amb l'ús de xarxes comunitàries sens dubte que mereixen si més no una lectura i possiblement un vot a favor. Però es pot posar en el mateix sac?

Les properes dues setmanes ens ocuparem de part dels casals d'estiu (http://www.tecnos.cat/robotica-angles-lestiu) de l'escola Tecnos, amb qui ja havíem col·laborat quan vam fer l'escola de ràdio fa un parell d'anys. En aquesta ocasió, fruit de la dedicació de Communia en temes relacionats amb el hardware lliure durant l'últim any, hem començat una nova oferta formativa que volem que serveixi com a primer contacte amb les tecnologies obertes i conceptes elementals de programació.

L'expressa voluntat de l'administració per no oferir el que pot oferir el sector privat, per "no caure a la competència deslleial"(expressió feta servir per un regidor) fa que se'ns deixi a mercè de la no democràcia i de la llibertat que tenen els mercats a deixar-nos sense drets. Tantes retallades no es fan només amb l'objectiu de demostrar que hi ha una voluntat d'estalvi del sector públic, també es fan per eliminar la gestió pública de serveis, obrint noves zones conqueribles per una suposada empresa. Tot això, sense cap anàlisi ni judici ètic de si hi haurà capacitat d'oferir la mateixa qualitat, efectivitat i universalitat, simplement posant el cartell de rebaixes al supermercat. L'imposat col·lapse porta als governants a demostrar que la nació té una bona salut pels mercats, i comporta la posada en venda de tot el que signifiqui gestió governamental.

Un nou prisma es vol aplicar en els centres educatius. Es vol inculcar l'esperit emprenedor a les aules. Es vol que les nostres nenes i nens creixin amb valors com el lideratge, la resiliència, l'esforç, el treball i el risc. Sorprèn que ja de ben petits es parli d'aquests valors tant presents en discursos empresarials. De fet la proposta vé acompanyada dels aplaudiments de la patronal.

Davant aquesta determinació per pretendre que els petits no es deixin vèncer a la primera de canvi, i que sàpiguen superar els entrebancs, podem assegurar, com a professionals que ens dediquem al manteniment i a la implementació tecnològica als centres, que als escolars el vent fa temps que els bufa en contra. Es pot afirmar doncs, que l'escenari per fer aquestes “pràctiques empresarials” és immillorable i que hem aconseguit que aflorin entrebancs dia a dia, si més no pel que fa a materials educatius i a elements tecnològics.