El context no acompanya gaire per innovar al marge de l'economia submergida i es fa difícil poder imaginar espais d'emancipació emmarcats en dispositius com els centres socials. Però la decadència que implanta la manera com estan funcionant els mercats i els seus organismes (estats, i diferents governs), no pot ser un impediment per imaginar espais de participació, igualtat, democràcia i llibertat, que puguin oferir retribució i renta. Una de les principals raons de perquè no pot ser un obstacle és que és l'únic que tenim i l'únic que tindrem quan l'espiral de la crisi del capital ens converteixi en prescindibles i insalvables. Més enllà de l'auto organització de comunitats cooperatives tenim l'espera que s'implanti una renta bàsica, i la conjuntura ens ensenya que els governants orienten les seves actuacions i legislacions en la direcció oposada.
Imaginem laboratoris ciutadans que permetin la creació d'experiments de formes laborals, que donin esperances d'emancipació econòmica i ciutadana en espais físics. Aquest model productiu sembla més satisfactori que no pas la dependència d'empreses com Huawei o Sony. Ens posicionem fora de les fronteres de la macrofàbrica; i a posteriori fora de es estructures jeràrquiques i antidemocràtiques a les que estem sotmesos durant 8~10hores a la setmana.
Com podrien ser els laboratoris?
El sistema actual es basa en la creència d'un creixement infinit i d'una “pseudo-abundància” de recursos.Considera que les innovacions han de ser privatitzades i s'imposa escassetat artificial (Obsolescència programada).
Mirant al sector del software lliure, com a paradigma de generador de bé comú,ens situem en un pla tècnic completament diferent dels existents actualment, i veiem com afloreixen dos tipus d'empreses que podrien col·laborar, abraçats a entitats i associacions de suport. Aquests models tenen la finalitat de:
1. Mutualitzar coneixements: La innovació accelerada per la multitud és una característica coneguda per l'economia cooperativa.(cost compartit de producció). Això seria molt més fàcil amb institucions-soci (+extensió), llegim aquí Fundacions, institucions locals, ajuntaments.
2. Mutualitzar recursos: No és necessari que tots tinguem les mateixes eines, si podem accedir-hi quan la necessitem. Podem imaginar microfàbriques que produeixin a nivell local el que es dissenyi a nivell global.Espais de co-working(fablabs, hackerspaces). Experiències com http://www.wikispeed.com/, http://emergingleaderlabs.org/, http://luzern.fablab.ch/ fan que sigui imaginable un altre manera de produir.
Aquests espais de col·laboració laboral poden imaginar-se dins l'entorn de Centre Social?
Si bé la mutualització de coneixements existeix i és imparable a internet( i s'ha de seguir treballant per protegir el banc comú de recursos amb estratègies tipus llicències copyfarleft), els espais de co-working que tancarien el cercle productiu no tenen la ubicació a les nostres ciutats.
L'estratègia seria contrarestar el que estan fent les grans marques, que mitjançant llicències de tancades, aconsegueixen beneficis amplis, simplement bloquejant les patents i creant un circuit de coneixement intern disponible sota llicència de pagament.
Girant la truita el que es planteja és obertura absoluta de les patents per part de dissenyadors, enginyers i hackers a la xarxa. I que aquests coneixements siguin, mitjançant llicències, de cost zero per les microempreses preocupades pel bé comú , i que tinguin en el seu ADN el retorn a les comunitats de disseny, i en definitiva al commons. Els mecanismes de retorn s'haurien d'estudiar en cada cas.
En la recerca d'institucions de suport en el territori a aquests projectes, les entitats públiques serien de gran ajuda però hi han espais que podrien ajudar amb la infraestructura i que tenen més radicalitat democràtica, imaginem els centres socials i els ateneus com a participants en l'ecosistema productiu.
El posicionament dels centres socials com a institucions que tenen un paper actiu en aquests processos,els situarien com a nous espais d'emancipació ciutadana, aquest paper actiu únicament seria en la capacitació i apoderament de la comunitat per possibilitar la col·laboració i aconseguir la infraestructura, no pel control dels seus processos de producció. Les pràctiques democràtiques que històricament hi ha hagut en els centres socials o ateneus, representarien essencials.
Tot aquest marc teòric s'hauria de situar en un pla de quines són les possibilitats i quins dissenys hi han disponibles a la xarxa i quins es podrien crear en ciutats en les que les universitats generen enginyers sense futur dins el sector privat. Idees?