Maquinari lliure

Sin querer menospreciar el trabajo hecho por los desarrolladores de la IDE de Arduino, ha llegado a un punto en que aprecio cierta ayuda(por ejemplo resaltado de sintaxis, autocompletar, monitoraje del puerto serie por otros programas...) cuando edito o construyo un proyecto de arduino o esp8266.
Después de pasar por platformio, geany, e instalar otras IDE's (no hay muchas), he decidido ir a lo que más uso: vim, qtcreator o kate (kdevelop),  y ver que formas tengo para poder editar proyectos de arduino.

La forma más estable y que puede aumentar la productividad es vía GNU-Make, gracias al proyecto Arduino-Makefile podemos subir programas a placas arduino.

Clonamos el repositorio en la carpeta de ficheros de arduino:

cd /usr/share/arduino/

git clone git@github.com:sudar/Arduino-Makefile.git

Para usarlo debemos definir algunas variables de entorno, las podemos poner en ~.bashrc o escribir un ejecutable en /usr/local/bin/arduino.mk-env que llamaremos cuando queramos definir las variables.

L'Ariadna Cortés ens va entrevistar per tal que expliquéssim què intentem amb factolab, la reproduïm a continuació afegint alguns links :

Acabar el curs amb la suggerent escola
d'estiu tractant com viure bé i deixant les màquines carburant per situar plantejaments de cara al proper curs. 

Ara descans a l'Escala... Passejos amb bici cap a la platja,  excursions pel Montgrí, cervesa a prop del mar, gastar la bateria de l'ebook, dormir, per fi dormir, amb les finestres obertes... 

També ha arribat el moment de començar aquells projectes els quals durant bona part del curs vas pensant que li hauries de destinar cert temps per conèixer, imaginar i experimentar... En definitiva  R+D  real, del que difumina la frontera entre el que has de fer i el que et ve de gust,  el qual ha de guanyar un lloc estable en el dia a dia de Communia. 

La proposta pren forma i al ritme que van arribant inscrits a l'escola, van arribant parts aleatòries. http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v16/ http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v15/ http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v14/ http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v13/ http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v2/

Tenemos un problema de contaminación en el planeta, y una forma de luchar contra esta es el ahorro energético. La aparición de las bombillas de bajo coste son un camino. Aún así cada bombilla podrían durar muchisimo más. De hecho se sabe que hay una bombilla que lleva más de 100 años encendida. Sin embargo, debido al lobby bombetero, la gente sólo puede comprar bombillas que duran 3000h. Esta limitación, es impuesta. Es una restricción que se considera obligada para asegurar el futuro de la indústria e incluso para evitar conflictos sindicales. Ante tal incoherencia, alguien por fin ( http://www.oepelectrics.es/ ) va más allá de la respuesta decrecionista y decide que esta restricción debe ser abolida: Debemos asegurar que las bombillas puedan durar más años, el planeta lo pide. Debemos luchar contra la obsolescencia programada. La propuesta alcanza posición política, la empresa incluso estaría ideando una propuesta de nuevo modelo económico. Y uno ya no sabe si se trata de una campaña de marketing o una campaña antisistema.

Recentment a Communia estem donant-li voltes al model productiu, el pes de la producció distribuïda ha guanyat un lloc central al nostre discurs. Amb les preparacions de les ponències a l'Equador, a la UOC, i al centre social que habitem(Ateneu candela), ens hem donat temps per llegir, estudiar i entendre textos (tenir Synusia al costat també ho posa fàcil). També estem identificant quins són els béns comuns dels que participem, quins són dels que ens aprofitem, quins són els que manquen per facilitar l'autonomia en els altres règims de propietat. El model de cooperació de communia es va dibuixant amb l'objectiu de poder quadrar amb les nostres dinàmiques laborals la cadena extracció-hackeig-retorn. El fet d'habitar en el centre social fa que veiem la barbàrie cada cop més a prop, ja que cohabitem els espais amb membres de la PAH i cada cas que viuen és un cop de realitat augmentada als morros, que al menys a mi em demana celeritat amb les definicions d'un nou model productiu que tingui en compte el bé comú. Tot el que s'aparti d'això i que demani paciència, temps, o fe únicament en l'empresa i els mercats em sona a promoció de pràctiques incoherents.