Despite industry tends to bury rss or atom, feeds as blogs are not dead. Something similar can be found with podcasts; when industry and its inertia force centralization and provide dedicated and proprietary protocols. But is difficult to kill the free federation of media content. So now they step back and industry is providing a lot of (cloud based) podcast clients, to make catalogues grow and start another round of attacks.

But blogs everywhere providing their own feeds enriches the minds, opinions and conversations. So you can create your own newspaper everyday. My motivations are well explained in original launching post.

Managing the sources you are informed of will determine the "press" you are going to read in your daily life, which sections and topics, which authors, columnists ... will ultimately shape you as editor of yourself. To maintain autonomy, and not depend on third parties and the economic viability of news providers, often linked to advertising, there is some software that can help us.

Les tàctiques d'interacció comunitàries majoritàries actuals, sovint passen per l'ús dels centres que emmagatzemen la informació, justificant-se en el fet d'augmentar la visibilitat i en el és on hi ha la gent. L'aproximació de la interacció des del punt de vista del markèting, com si internet fos una televisió, ens empobreix, i la limitació dels mitjans que s'utilitzen per comunicar té implícita una interacció isolada i unes restriccions, per no parlar de perills majors o de tràfic de dades. Amb el seu ús ens estem corresponsabilitzant de l'alimentació d'uns models que van en contra de l'autonomia i la sobirania tecnològica.

Els gegants propietaris d'aquests magatzems plantegen cada dia més i més enfortir els centres i escalar els sils perquè hi càpiguen les propostes, els estats d'ànim, les idees i els comportaments de la "societat civil". Però estem capacitats per pensar en alternatives, de la mateixa manera que s'anunciava que els nostres somnis no cabien en les seves urnes, podem afirmar que els nostres somnis no cabran als seus servidors.

I would like to make constructive criticism to the ones that like bloggers here in planet.communia.org, have decided to have a space to enunciate, to talk and to create knowledge. One of the reasons is to present alternatives to the gray landscape that comes with concentration and capitalization of vectors where information flows. I will talk about common infrastructure and   silos ,an analogy that I think is so accurate when it comes to structures in information systems that are poorly related to other structures, so they prevent the free exchange of data.

Any network consists of nodes and links between them. Whether removed content creators (nodes) as infrastructure and communication technologies (links) network ceases to exist. In this post I will not discuss how to regulate the links between content creators and consumers on the basis of the conflict, there is a lot writtings about this topic...

Després de massa temps de caiguda en picat, la indústria cultural, amb noms i cognom, està de celebració. Juntament amb el consell de ministres han aconseguit veure clar el futur del seu model de negoci. El camí a seguir és el de costum, aprofundir en la intermediació, confiar en la figura del recaptador, que permetrà després repartir entre uns quants el botí. Per tal de poder saber a qui s'ha de cobrar, s'hauria de fer un seguiment de l'enllaç. Com un peatge de pingbacks.

Si se'ns parla de la taxa Google, és per un cas d'ús concret, gravar la menció d'una notícia d'un diari comercial en un portal com Google News. Però limitar-se a aquest cas d'ús és un exercici periodístic pèssim.

Quan passes hores i hores immers en entorns complexos, te n'adones que la complexitat és difícil d'assumir per una sola persona, veus clar que hi han coses que requereixen més mans o ulls revisant. De no ser així moltes iniciatives ni tant sols s'haguessin pogut plantejar. No et pots dedicar a navegar minuciosament per captar amb exactitud tota la seva integritat. S'han de trobar maneres amb les quals, davant de tanta peculiaritat, no cansar-te i acabar rebutjant i associant complexitat amb caos.

Trobar el ritme a aquesta cadència és difícil, però quan te n'adones que hi ha amb qui et sents proper i que junts hi ha possibilitats d'afrontar reptes i problemes, apareixen produccions en el si de l'àmbit que l'ésser humà se sent còmode. En el qual coneixem les cares o el fer de l'altre, perquè entre nosaltres ens veiem com a gent comú.

Aquests entorns complexos seran més abordables si s'aprofiten diferents punts de vista, sigui per escriure pedaços de codi, per coordinar-nos entre agrupacions de persones, per aprendre en grups d'aprenentatge, per associar estudiants, o per la gestió de propietats compartides.