Des de l'inici d'aquest curs 2015/2016 hem tingut l'agenda ben apretada de projectes diversos, tan plena que no n'hem pogut fer massa difusió... Si l'any passat el gruix de la feina es situava en el desenvolupament d'estratègies lligades a centres socials en el marc municipal, aquest any hem hagut d'aparcar els models teòrics i hem mogut les fitxes cap a altres àmbits, sobretot manteniment de sistemes i desenvolupament de paquets formatius, alhora que hem seguit amb la línia de desenvolupament de programari web basat en drupal. Totes les línies amb un accent marcat en el coneixement lliure de restriccions.

El suplement d'informació econòmica Vallés econòmic ens va encarregar un artícle sobre el procés d'elaboració del mapa dels comuns a Terrassa. Aquest és el text que els hi hem fet arribar, i que s'ha publicat avui divendres 20 de Febrer de 2015:

Què passa quan el coneixement és obert, de lliure accés i produït mitjançant la col·laboració ?

La generalització de l'ús d'Internet ha permès que el coneixement sigui accessible a tothom, i per tant, que podem contemplar aquest coneixement  com un bé comú, immaterial i d’accés universal.

Però Internet no només ha esdevingut una plataforma excepcional per accedir al coneixement, també ens permet produir-lo mitjançant la col·laboració entre usuaris en aquesta xarxa. Una forma de produir riquesa que té una lògica comunitària i és motivada per interessos i necessitats concretes que es troben a la xarxa per produir béns que s’orienten a un interès comú.

Ja fa dues setmanes que amb communia vam dinamitzar la primera sessió/Debat sobre el paper de les ciutats per cooperar i construir formes de Bon Viure, en aquella sessió (vídeo aquí i aquí)vam recollir molt bons materials sobre teories i experiències referides al fet de compartir recursos. Malauradament les intervencions es van allargar i no vam poder fer un debat de qualitat, el qual estic segur que podria haver donat molts fruits. Tot i això la conversa va seguir sobretot a las indias. Per un cantó un post amb les reflexions sobre si el factor artificial dels ecosistemes basats en comunal des de l'acadèmia es tendeixen a emfatitzar, desplaçant la naturalitat amb la que sorgeix el fet de compartir recursos per fer front a certs problemes . Per l'altre la Carolina ens deixava un post amb els materials de la seva intervenció.

L'última setmana de gener hem participat a les Jornades Culturals 2015 de l'Escola Tecnos  amb un taller de robòtica. Tal i com ja es va fer durant els casals d'estiu TecnosLab'14 en el marc de JuniorLab de communia.

Per dur-lo a terme hem utilitzat Mi primer Kit de Robótica de l'empresa Bq . Bàsicament es tracta d'un printbot (amb l'estructura imprimible amb una impressora 3D domèstica), la placa programadora és una Freaduino Uno (un clon de l'Ardunio Uno però pensada per a no utilitzar una placa de proves protoboard) i sensors de la línia Octopus Brick .

Aquests dies estem realitzant uns tallers de robòtica amb alumnes d'ESO i Batxillerat a l'Escola Tecnos de Terrassa en el marc de la Setmana Cultural de l'escola 2015. Aquests tallers els realitzem amb el "mi primer kit de robòtica" de BQ en que s'inclou la placa Freaduino Uno.

En la tercera sessió, avui a la tarda, hem vist com un dels robots no responia correctament a la càrrega del programa mitjançant bitbloq. Al fer-ho via la IDE d'Arduino ens retornava el següent error:

avrdude: verification error, first mismatch at byte 0x0000
         0x62 != 0x0c
avrdude: verification error; content mismatch

L'estiu passat vàrem llançar una crida per l'aliança dels comuns a la nostra ciutat. L'objectiu d'aquesta crida era el d'obrir el debat sobre la necessitat de començar a construir, des de les ciutats, noves pràctiques d'economia, treball, i bon viure, que aprofitin la oportunitat històrica de la cooperació global en xarxa. 

Amb el coneixement obert, de lliure accés i compartit podem construir estratègies de canvi de la manera com produïm, treballem, i fem ciutat. Unes estratègies que permeten imaginar una economia ètica i sostenible basada en la creació d'una riquesa comuna i cooperativa, a partir de la reciprocitat, el mutualisme, la producció entre iguals i la mobilització d'una societat civil compromesa i informada.

Uns escenaris de futur per la nostra ciutat que passen per la construcció d'una estratègia ciutadana del Bon Viure. Aquesta s'ha de planificar, discutir, construir i conquerir entre tots. És per això que us convidem a participar a aquestes jornades amb el títol: Cap a una Terrassa del comuns.

Me gustaría poder hacer una crítica constructiva a los que como planet.communia.org, tienen un espacio de enunciación, de conversación y de confección de discurso y conocimiento. Uno de los motivos es poder presentar alternativas al paisaje gris que dibuja la concentración y la capitalización de los vectores por donde fluye la información. Hablaré de infraestructuras comunes, y de silos,una analogía que creo que es más que acertada cuando hablamos de estructuras en sistemas de información que están relacionadas deficientemente con otras estructuras, en las que se impide el intercambio libre de datos.

Cualquier red está formada por nodos y enlaces entre ellos. Tanto si se eliminan los creadores de contenidos (nodos), como la infraestructura y las tecnologías de comunicación (enlaces) la red deja de existir. En esta entrada no voy a entrar a discutir cómo se regulan o no los enlaces entre creadores de contenidos y consumidores partiendo del conflicto, de eso ya hay mucho escrito ...

Aquesta setmana hem començat el curs de impresió 3D al baumannlab.  Veurem les eines lliures elementals i els seus usos per poder imprimir amb una reprap bcn 3d+ , que és la màquina que ha adquirit el Baumannlab (Laboratori de creació jove de l'Ajuntament de Terrassa).

En breu publicarem els continguts d'aquestes sessions que pretenen fer créixer nous Guttenbergs en un món materialista.

Sol, sense altra companyia que la d’un Steinway & Sons, sense micròfons i sense més electricitat que la necessària per il·luminar lleugerament l’escenari, es presenta Agustí Fernández abans de convidar-nos a perdre’ns en el laberint de la memòria. Tant explora l’instrument fins a límits insospitats creant sons inimaginables, com reinterpreta composicions del segle passat dotant-les de contemporaneïtat. “La música és aquí i ara”, diu. No podria estar més d’acord.

Acompanyat, condueix els primers temes del Free Art Ensemble, amb Ivo Sans percudint la caixa de la bateria amb el peu, sabata inclosa. Una improvisació col·lectiva que utilitza a Kandinsky com a declaració d’intencions. En aquesta ocasió explora la inacabable capacitat creativa i transgressora dels seus companys. I també la dels assistents, a qui submergeixen en un viatge cap allò desconegut. Hi ha escena.