Me gustaría poder hacer una crítica constructiva a los que como planet.communia.org, tienen un espacio de enunciación, de conversación y de confección de discurso y conocimiento. Uno de los motivos es poder presentar alternativas al paisaje gris que dibuja la concentración y la capitalización de los vectores por donde fluye la información. Hablaré de infraestructuras comunes, y de silos,una analogía que creo que es más que acertada cuando hablamos de estructuras en sistemas de información que están relacionadas deficientemente con otras estructuras, en las que se impide el intercambio libre de datos.

Cualquier red está formada por nodos y enlaces entre ellos. Tanto si se eliminan los creadores de contenidos (nodos), como la infraestructura y las tecnologías de comunicación (enlaces) la red deja de existir. En esta entrada no voy a entrar a discutir cómo se regulan o no los enlaces entre creadores de contenidos y consumidores partiendo del conflicto, de eso ya hay mucho escrito ...

Aquesta setmana hem començat el curs de impresió 3D al baumannlab.  Veurem les eines lliures elementals i els seus usos per poder imprimir amb una reprap bcn 3d+ , que és la màquina que ha adquirit el Baumannlab (Laboratori de creació jove de l'Ajuntament de Terrassa).

En breu publicarem els continguts d'aquestes sessions que pretenen fer créixer nous Guttenbergs en un món materialista.

Sol, sense altra companyia que la d’un Steinway & Sons, sense micròfons i sense més electricitat que la necessària per il·luminar lleugerament l’escenari, es presenta Agustí Fernández abans de convidar-nos a perdre’ns en el laberint de la memòria. Tant explora l’instrument fins a límits insospitats creant sons inimaginables, com reinterpreta composicions del segle passat dotant-les de contemporaneïtat. “La música és aquí i ara”, diu. No podria estar més d’acord.

Acompanyat, condueix els primers temes del Free Art Ensemble, amb Ivo Sans percudint la caixa de la bateria amb el peu, sabata inclosa. Una improvisació col·lectiva que utilitza a Kandinsky com a declaració d’intencions. En aquesta ocasió explora la inacabable capacitat creativa i transgressora dels seus companys. I també la dels assistents, a qui submergeixen en un viatge cap allò desconegut. Hi ha escena.

Si antes de ayer hablaba de  la presentación del curso 14-15 , y comentaba la importancia de revertir en nuestras comunidades las producciones pasándolas al procomún. Esta entrada es para comentar una nueva que hacía tiempo que tenía ganas de realizar y que ha sido posible al poder liberar tiempo y poder abrir el cajón de sastre de proyectos que se quedaron en pausa. El proyecto es Qonfluo y pretende hacer fácil los streamings los usuarios que eligen software libre.

L'any passat va ser un moment de posar nous projectes sobre la taula, alguns nascuts de les reflexions i les propostes sorgides durant les jornades sobre producció col·lectiva. El fet d'incloure noves llavors de projectes (com factolab.net) en l'activitat de Communia no va estar exempta de riscos ni de dificultats, i si normalment diem que la inversió de models empresarials com el nostre és molt baix, quan et planteges nous aprenentatges és quan te n'adones que el teu temps és un bé escàs i que cal planificar-ne el consum... Els riscos? apostar per tecnologies que encara han de madurar sempre comporta un risc, però si fas un anàlisi concret d'aquestes tens més percentatge d'encert. Queda pendent una entrada dedicada.

Aquesta és una crida a dissenyar projectes de canvi cap a una ciutat del coneixement lliure, obert i comú. Un canvi de matriu productiva per la Terrassa de post - crisis que permeti futurs dignes i sostenibles pels seus habitants i que permeti caminar cap a una economia del coneixement compartit.

Una crida a imaginar una ciutat connectada al coneixement lliure en tots els àmbits de la vida urbana, que pugui ser utilitzat per tots i totes juntament amb les institucions i el mercat.

Una crida a imaginar una economia ètica i sostenible que es basi en la creació d'una riquesa comuna i cooperativa, basada en la reciprocitat, el mutualisme, la producció entre iguals, i la mobilització de comunitats compromeses i informades.

Una crida a imaginar l'acceleració de la innovació social, tecnològica i productiva. Amb un intercanvi de coneixements i recursos en els àmbits de la cultura, la tecnologia, la ciència, i qualsevol altre camp on les solucions locals i globals puguin ser compartides.

Les properes dues setmanes ens ocuparem de part dels casals d'estiu (http://www.tecnos.cat/robotica-angles-lestiu) de l'escola Tecnos, amb qui ja havíem col·laborat quan vam fer l'escola de ràdio fa un parell d'anys. En aquesta ocasió, fruit de la dedicació de Communia en temes relacionats amb el hardware lliure durant l'últim any, hem començat una nova oferta formativa que volem que serveixi com a primer contacte amb les tecnologies obertes i conceptes elementals de programació.

Michel Bauwens ens fa una síntesi del que hauria de ser un nou cooperativisme al seu blog. Ens comenta que tot i que tradicionalment les cooperatives són més democràtiques que d'altres societats empresarials que confien en jerarquies, sovint ens trobem que les cooperatives operen sota la mateixa lògica de patents i copyrights, contribuint al bloqueig del procomú, i actua des d'una mentalitat competitiva. Treballant sols de cara endintre i no obrint-se a raonaments més ètics de cara enfora, més encara quan operen sols en àmbits locals i nacionals, deixant que hi hagi hegemonia a les multinacionals amb ànim de lucre(for-profit).

Davant d'això proposa una actualització necessària i possible:

Mientras la obsesión de crear una economía alrededor de la I+D sigue siendo vía explotación de patentes, bajo las recomendaciones de universidades y gobiernos, incluso se utiliza la patente como indicador de recuperación. Sorprende que una empresa líder en el campo de los vehículos eléctricos como es Tesla Motors, haga unas declaraciones que sitúan su estrategia en la dirección diametralmente opuesta. Pocas veces un anuncio oficial de una empresa que cotiza en NASDAQ con buenos resultados hace anuncios de este tipo( lectura recomendada ) .

Después de mucho tiempo de caída en picado, la industria cultural, con nombres y apellidos , está de celebración.Junto con el Consejo de Ministros han logrado ver claro el futuro de su modelo de negocio. El camino a seguir es el de costumbre, profundizar en la intermediación, confiar en la figura del recaudador, que permita después repartir entre unos cuantos el botín. Para poder saber a quién debe cobrar, se debería hacer un seguimiento del enlace. Como un peaje de pingbacks .

Si se nos habla de la tasa google, es por un caso de uso concreto, gravar la mención de una noticia de un diario comercial en un portal como google news. Pero limitarse a este caso de uso es un ejercicio periodístico pésimo .