Comencem el curs 14/15

L'any passat va ser un moment de posar nous projectes sobre la taula, alguns nascuts de les reflexions i les propostes sorgides durant les jornades sobre producció col·lectiva. El fet d'incloure noves llavors de projectes (com factolab.net) en l'activitat de Communia no va estar exempta de riscos ni de dificultats, i si normalment diem que la inversió de models empresarials com el nostre és molt baix, quan et planteges nous aprenentatges és quan te n'adones que el teu temps és un bé escàs i que cal planificar-ne el consum... Els riscos? apostar per tecnologies que encara han de madurar sempre comporta un risc, però si fas un anàlisi concret d'aquestes tens més percentatge d'encert. Queda pendent una entrada dedicada.

Lluny de situar-me en el derrotisme, crec que l'any passat va ser un pas inevitable en la ruta crítica per passar de veure Communia com a petita empresa d'amics que fa webs que s'alterna amb la militància política, a un projecte que ofereix serveis diversos associats al procomú, que pot consolidar-se i créixer a partir de coneixement situat, del coneixement de comunitats reals. Vam començar a cuinar receptes, i estaven al forn a l'espera de poder ser incloses a la carta de serveis. Aquesta nova oferta són noves formacions, millores en streaming i reordenació del catàleg de comunitats on-line (aka webs).

Pel que fa el context no podem dir que hagi canviat gaire; tenim una administració autonòmica perduda en discussions de porteries, un govern municipal incapaç de fer cap aposta, en ralentització constant pel que fa al disseny de polítiques econòmiques públiques que incideixin directament en les butxaques de tots els ciutadans. I a més s'acosta la novena democràtica en els que s'oferiran caramels de tot tipus, ja siguin terres promeses o vells imperis.

Davant aquestes perspectives el que segur que ens queda és la responsabilitat de cadascú per tirar endavant les seves vides i les de que de cadascú depengui. Sense esperar cap manà caigut del cel, hem de detectar quins models tenim per poder seguir endavant de manera sostenible... I un dels models responsables i coherents amb els teus iguals és quan decideixes aportar la teva producció al procomú.

Mirant enrere podem veure aquests comportaments quan John Walker aposta per no patentar els llumins, tot i la insistència de Faraday, per tal que els pugui fabricar lliurement qui vulgui. O quan Kadir Nurman no patenta els doner kebabs en la seva forma fast-food, i permet (i se sent feliç al fer-ho) que actualment hi hagi una part de la població(gens residual) que en pugui viure. Ho veiem també quan s'aporta energia solar sobrant a una malla comuna, o quan comparteixes els teus llibres per difondre coneixements. També quan llicencies codi en GPL, o  quan personal sanitari desobeeix l'impossibilitat de tracte a immigrants , decideix utilitzar els recursos tràgicament parats i actuar més enllà de la protesta.

Però quan sorgeix el procomú, el conflicte està servit entre monopolis, reguladors i comunitats d'usuaris(des de temps ancestrals). Ja fa temps que sentim a parlar de piratera en la indústria cultural i fa un any vèiem com es bloquejava la lliure distribució energètica, i s'intentava bloquejar el flux de coneixement criminalitzant l'enllaç. També durant la primavera passada i inicis d'estiu s'incloïa en els perills d'internet i de la tecnologia l"economia col·laborativa", situant la distribució i el lliure acord com a delicte quan es parla de transport o habitatges, impedint la creació de noves empreses excusant-se amb la necessitat de regulació i garanties. I no parlo d'empreses que actuen com a noves centralitats, que es beneficien de les interaccions socials en el seu si, fomentant el "p2p" en la seva xarxa exclusiva per enriquir sols els seus accionistes, i que simplement demostren tenir més habilitats tecnològiques que els negocis existents. Parlo de petites cooperatives com la nostra, com els instal·ladors de plaques solars, o simplement qui comparteix vehicle sense intermediaris per estalviar costos.

Ja sigui per lobbys o per imposició ideològica de l'autoritat democràtica, enguany podria ser que veiem perillar de nou les activitats que fèiem i gaudíem fent junts, que eren viables gràcies al fet que compartíem recursos i que aquests eren a l'abast.

D'aquesta inquietud i des de la humil perspectiva d'una ciutat de 215.000 habitants com Terrassa, apareix la necessitat de sentir-nos acompanyats. I quan parlo de companyia em refereixo a incrementar i diversificar les cooperatives i les comunitats que podrien aprofitar diferents procomuns de la ciutat, això dotaria d'entitat pròpia i de significat cada un d'aquests, si entenem que difícilment existiran sense una comunitat que se'n preocupi (el mateix que deia Ruben M. quan parlava dels resultats de l'estudi de bcncomuns a la presentació del baumannlab el divendres passat ). També hem de pensar en una aliança que actuï com a dispositiu de defensa, que tenint com a element transversal el reconeixement del procomú, sigui quin sigui, promocioni una expansió en el seu ús i el situï com a alternativa viable per poder sortir de la descomposició imperant.

Així doncs, tot i que seguirem amb el dia a dia pel que fa a l'activitat de communia, les línies per les que apostarem enguany són:

Sense això, ens serà difícil poder continuar l'activitat a una ciutat perifèrica i en paràlisis com Terrassa.

Comencem

Add new comment

The content of this field is kept private and will not be shown publicly.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.

Semantic linkbacks

This site uses semantic webmentions to interact between sites and build federated conversations.