El suplement d'informació econòmica Vallés econòmic ens va encarregar un artícle sobre el procés d'elaboració del mapa dels comuns a Terrassa. Aquest és el text que els hi hem fet arribar, i que s'ha publicat avui divendres 20 de Febrer de 2015:
Què passa quan el coneixement és obert, de lliure accés i produït mitjançant la col·laboració ?
La generalització de l'ús d'Internet ha permès que el coneixement sigui accessible a tothom, i per tant, que podem contemplar aquest coneixement com un bé comú, immaterial i d’accés universal.
Però Internet no només ha esdevingut una plataforma excepcional per accedir al coneixement, també ens permet produir-lo mitjançant la col·laboració entre usuaris en aquesta xarxa. Una forma de produir riquesa que té una lògica comunitària i és motivada per interessos i necessitats concretes que es troben a la xarxa per produir béns que s’orienten a un interès comú.
Així doncs, la societat de la informació permet noves formes de relacions econòmiques on l’element fonamental és el comunal de coneixement de lliure accés i reproducció i produït de forma distribuïda. Identifiquem aquestes noves formes d’economia amb el nom de producció P2P, la qual, és responsable de projectes com la Wikipedia, Ubuntu o el navegador d’Internet Firefox.
Amb l’objectiu de pensar estratègies que permetin localitzar pràctiques col·laboratives a la nostra ciutat, i per tant, poder gaudir de les oportunitats que aquests nous models econòmics ofereixen, vàrem organitzar unes jornades amb el títol Cap una Terrassa del comuns.
Un dels objectius d’aquestes jornades era realitzar una cartografia de totes aquelles experiències de la ciutat, ja siguin amb vocació econòmica o no, que d’alguna manera tinguin una orientació cap a compartir recursos: ja sigui en forma de generació de coneixement, espais, xarxes per a la col·laboració, etc.
Aquest mapa neix amb la intenció de visualitzar i reivindicar tot el conjunt de pràctiques ja existents a la ciutat que no tenen un reflex directe en les estadístiques econòmiques però que produeixen valor: ja sigui valor d’ús a dins les comunitats o valor de canvi en els mercats. Una de les primeres necessitats detectades en aquest procés de recerca és que cal construir indicadors que permetin mesurar l’impacte i l’aportació d’aquestes formes d’economia a la ciutat (el següent enllaç trobareu una valoració més extensa de tot procés).
Però sobre la taula no només hi ha la capacitat d’incloure i apoderar la ciutadania mitjançant la producció distribuïda i amb lògica comunitària. Aquesta generació de comunal ens ofereix una oportunitat per recuperar el que anomenem economies directes. Unes economies capaces de sortir a un mercat en continua innovació, caracteritzades per la no intermediació i la petita escala. I que en el moment que plantegen la devolució dels coneixements crea nous comunals.
Es dibuixa un escenari oposat a l’economia d’escala que es manifesta cada vegada més ineficient i dependent del bloqueig del coneixement via patents, el qual resulta poc sostenible per la majoria de nosaltres, com podem observar amb la seva incapacitat de crear llocs de treball a la ciutat.
D’aquesta manera estem davant d’un model que no només és més just ètica i socialment, sinó que és més eficient i robust a l’hora d’oferir solucions als problemes que actualment afecten a les ciutats: permet la relocalització de sectors productius generant llocs de treball, una governança situada dels béns produïts, i en definitiva, una democratització de les relacions econòmiques i de les condicions materials de vida dels seus participants.
En el mapa han aparegut 54 projectes agrupats en 8 àmbits diferents segons la orientació. Aquests àmbits són: finançament, serveis professionals, béns materials, empresa, coneixement, infraestructura, espais, i finalment transports.
L’orientació al comú com a vector per la innovació
Communia és un d’aquests 54 projectes que apareix en la cartografia a l’apartat d’empreses comunitàries. Communia és una assessoria tecnològica i P2P amb seu a l’Ateneu Candela de Terrassa i que treballa amb programari lliure. La seva capacitat d’oferir solucions competitives al mercat és gracies a l’accés a coneixement lliure i obert en forma de programari. Communia utilitza aquest bé comú per adaptar-lo a les necessitats concretes de cada client, i com a contrapartida imposada per les llicències lliures dels productes que utilitza, retorna aquestes adaptacions al comunal de partida.
Aquest és un tracte que beneficia a totes les parts: Communia té accés a cost molt reduït a un conjunt de coneixement tecnològic que permet als “petits” ser competitius, i la comunitat s’alimenta de les modificacions i millores que empreses com Communia produeixen. D’aquest cercle virtuós se'n deriva una conseqüència: petites empreses com Communia només son viables si son capaces d’innovar constantment. Una exigència d’innovació que accelera la quantitat i qualitat de les aportacions al comunal i que apodera les comunitats que en formen part. Per tant la orientació al comú va mes enllà d’una dimensió ètica i de democratització de l’economia i les seves institucions, i actua com un potent vector per estimular la innovació des d’una escala local.
Altres empreses que apareixen en aquest mapa també tenen la seva raó de ser en la orientació al comú: la cooperativa +Més Eficiència Social té la capacitat de gestionar menjadors escolars posant atenció a tota la diversitat de demandes, i ho fa treballant amb les comunitats de pares i mares, productors i distribuïdors locals d’aliments, en lloc de competir amb preus mitjançant l’escala. Els beneficis de tot plegat són recollits altre vegada per la comunitat, es a dir per tots nosaltres.
Cal doncs pensar com aquestes experiències i moltes altres que no han emergit però que hi són, poden reforçar la seva activitat a la ciutat. Com poden incloure a més participants per tal que aquest ecosistema P2P sigui una alternativa possible per més gent. Aquest va ser l’objectiu final de les nostres jornades i també la principal línia de treball que s’obre amb la proposta de l’Aliança dels comuns.