Ja setembre, després d'un estiu, complint fil per randa  els meus propòsits, torno a casa amb un nou artefacte... La construcció durant l'estiu d'una impressora 3d MendelMax 2.0, ha estat un procés francament gratificant que et propulsa cap a un nou paradigma que de segur esdevindrà un avenç quan s'estengui el seu ús.

El procés és recomanable perquè significa una aproximació prèvia a quin haurà de ser el nostre comportament en front a la tecnologia oberta, la tecnologia que respecta la teva llibertat ( ryf - respects your freedom).

Acabar el curs amb la suggerent escola
d'estiu tractant com viure bé i deixant les màquines carburant per situar plantejaments de cara al proper curs. 

Ara descans a l'Escala... Passejos amb bici cap a la platja,  excursions pel Montgrí, cervesa a prop del mar, gastar la bateria de l'ebook, dormir, per fi dormir, amb les finestres obertes... 

També ha arribat el moment de començar aquells projectes els quals durant bona part del curs vas pensant que li hauries de destinar cert temps per conèixer, imaginar i experimentar... En definitiva  R+D  real, del que difumina la frontera entre el que has de fer i el que et ve de gust,  el qual ha de guanyar un lloc estable en el dia a dia de Communia. 

Ayer @qguitart me pasó el artículo que nos advertía que el estado prevé penalizar a los que autoconsuman su propia producción eléctrica. Yo más bien diría que sitúa, una vez más, la producción ( no el autoconsumo ) en manos del estado. Repetimos la centralización con que se confiscan explotaciones comunales, apoyándose en el razonamiento que el descontrol la red distribuida de autoconsumo producción podría poner en jaque el sistema eléctrico español. De nuevo aparece el razonamiento según el cual “el estado es el único impulsor de todo desarrollo ulterior (P.K. El apoyo mutuo)”. Y ante eso debemos afinar la crítica para convertirla en enérgica repulsa.

Google no troba sentit a seguir actuant com a centre de continguts externs en format rss, un moment crucial per veure si el públic que l'usava actuarà com s'espera que ha d'actuar. Segons el director de Notícies de google Richard Gringras, la “cultura" en com es consumeix informació ha canviat i s'acosta al consum constant:

As a culture we have moved into a realm where the consumption of news is a near-constant process. Users with smartphones and tablets are consuming news in bits and bites throughout the course of the day – replacing the old standard behaviors of news consumption over breakfast along with a leisurely read at the end of the day"

Tècnicament, no s'acaba d'entendre la relació i sembla que el director parli més aviat de diaris i no de feeds de blogs ja que la subscripció a 150 llocs poden generar un flux constant de converses per llegir i a on interactuar. El protocol no és el problema, ja que admetria de sobres el trànsit de notícies i converses, de fet ja ho fa però de forma distribuïda, no com li agrada al sector financer.

La proposta pren forma i al ritme que van arribant inscrits a l'escola, van arribant parts aleatòries.
http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v16/
http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v15/
http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v14/
http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v13/

http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v2/

Tenemos un problema de contaminación en el planeta, y una forma de luchar contra esta es el ahorro energético. La aparición de las bombillas de bajo coste son un camino. Aún así cada bombilla podrían durar muchisimo más. De hecho se sabe que hay una bombilla que lleva más de 100 años encendida. Sin embargo, debido al lobby bombetero, la gente sólo puede comprar bombillas que duran 3000h. Esta limitación, es impuesta. Es una restricción que se considera obligada para asegurar el futuro de la indústria e incluso para evitar conflictos sindicales.
Ante tal incoherencia, alguien por fin ( http://www.oepelectrics.es/ ) va más allá de la respuesta decrecionista y decide que esta restricción debe ser abolida: Debemos asegurar que las bombillas puedan durar más años, el planeta lo pide. Debemos luchar contra la obsolescencia programada.

Recentment a Communia estem donant-li voltes al model productiu, el pes de la producció distribuïda ha guanyat un lloc central al nostre discurs. Amb les preparacions de les ponències a l'Equador, a la UOC, i al centre social que habitem(Ateneu candela), ens hem donat temps per llegir, estudiar i entendre textos (tenir Synusia al costat també ho posa fàcil). També estem identificant quins són els béns comuns dels que participem, quins són dels que ens aprofitem, quins són els que manquen per facilitar l'autonomia en els altres règims de propietat. El model de cooperació de communia es va dibuixant amb l'objectiu de poder quadrar amb les nostres dinàmiques laborals la cadena extracció-hackeig-retorn.