kinta's Blog

L'expressa voluntat de l'administració per no oferir el que pot oferir el sector privat, per "no caure a la competència deslleial"(expressió feta servir per un regidor) fa que se'ns deixi a mercè de la no democràcia i de la llibertat que tenen els mercats a deixar-nos sense drets. Tantes retallades no es fan només amb l'objectiu de demostrar que hi ha una voluntat d'estalvi del sector públic, també es fan per eliminar la gestió pública de serveis, obrint noves zones conqueribles per una suposada empresa. Tot això, sense cap anàlisi ni judici ètic de si hi haurà capacitat d'oferir la mateixa qualitat, efectivitat i universalitat, simplement posant el cartell de rebaixes al supermercat. L'imposat col·lapse porta als governants a demostrar que la nació té una bona salut pels mercats, i comporta la posada en venda de tot el que signifiqui gestió governamental. La manera com se'ns menteix, se'ns utilitza i com se'ns deixa sense capacitat d'actuació en la dualitat institucional-privat, fa que per força haguem de pensar en l'organització de dispositius de cooperació independents que redefineixin el concepte del que és públic.

L'expressa voluntat de l'administració per no oferir el que pot oferir el sector privat, per "no caure a la competència deslleial"(expressió feta servir per un regidor) fa que se'ns deixi a mercè de la no democràcia i de la llibertat que tenen els mercats a deixar-nos sense drets. Tantes retallades no es fan només amb l'objectiu de demostrar que hi ha una voluntat d'estalvi del sector públic, també es fan per eliminar la gestió pública de serveis, obrint noves zones conqueribles per una suposada empresa. Tot això, sense cap anàlisi ni judici ètic de si hi haurà capacitat d'oferir la mateixa qualitat, efectivitat i universalitat, simplement posant el cartell de rebaixes al supermercat. L'imposat col·lapse porta als governants a demostrar que la nació té una bona salut pels mercats, i comporta la posada en venda de tot el que signifiqui gestió governamental. La manera com se'ns menteix, se'ns utilitza i com se'ns deixa sense capacitat d'actuació en la dualitat institucional-privat, fa que per força haguem de pensar en l'organització de dispositius de cooperació independents que redefineixin el concepte del que és públic.

Tot i que ja hi han hagut intents, aquesta vegada intentarem ser constants. Planet communia ens ajuda a preparar una nova línia d'opinió a communia en la que volem obrir el nostre espai a col·laboradors, així com donar espai a articles que creiem interessants més enllà dels 140 caràcters... Un lloc on poder extreure els random musings que inunden els nostres cervells. Un lloc simple de continguts aleatoris. sense pretensions d'oferir funcionalitats extraordinàries, per fer això tenim altres espais, això és simplement un multiblog...

Un nou prisma es vol aplicar en els centres educatius. Es vol inculcar l'esperit emprenedor a les aules. Es vol que les nostres nenes i nens creixin amb valors com el lideratge, la resiliència, l'esforç, el treball i el risc. Sorprèn que ja de ben petits es parli d'aquests valors tant presents en discursos empresarials. De fet la proposta vé acompanyada dels aplaudiments de la patronal. Davant aquesta determinació per pretendre que els petits no es deixin vèncer a la primera de canvi, i que sàpiguen superar els entrebancs, podem assegurar, com a professionals que ens dediquem al manteniment i a la implementació tecnològica als centres, que als escolars el vent fa temps que els bufa en contra. Es pot afirmar doncs, que l'escenari per fer aquestes “pràctiques empresarials” és immillorable i que hem aconseguit que aflorin entrebancs dia a dia, si més no pel que fa a materials educatius i a elements tecnològics. Un cop surtin, els petits emprenedors ja estaran habituats a un entorn. Els haurem ensenyat des dels 3 anys fins als 12 que poden fer infinitat de coses: entendre's, jugar, fer treballs, o relacionar-se a través d'ordinadors.

La capacitat d'abstracció és la capacitat de modificar una cosa per convertir-la en una altra, per les dinàmiques mercantils l'abstracció és capital. El canvi d'una matèria prima a un objecte de consum mitjançant màquines ofereix un benefici i ja que aquestes estan en propietat d'una classe capitalista aquesta és la que obté el benefici. Actualment la situació defineix que la major capacitat abstractiva és en mans dels que treballen amb informació, dels que produeixen noves percepcions i noves sensacions a partir de dades en brut. I per tant està a les mans dels que operen amb informació oferir la seva abstracció al poder mercantil gràcies a patents i registres, o bé reclamar l'abstracció com a propietat comuna.