Vés al contingut

Energía central

Submitted by kinta on

Ayer @qguitart me pasó el artículo que nos advertía que el estado prevé penalizar a los que autoconsuman su propia producción eléctrica. Yo más bien diría que sitúa, una vez más, la producción ( no el autoconsumo ) en manos del estado. Repetimos la centralización con que se confiscan explotaciones comunales, apoyándose en el razonamiento que el descontrol la red distribuida de autoconsumo producción podría poner en jaque el sistema eléctrico español. De nuevo aparece el razonamiento según el cual “el estado es el único impulsor de todo desarrollo ulterior (P.K. El apoyo mutuo)”. Y ante eso debemos afinar la crítica para convertirla en enérgica repulsa.

Google reader mort, RSS viu

Submitted by kinta on

Google no troba sentit a seguir actuant com a centre de continguts externs en format rss, un moment crucial per veure si el públic que l'usava actuarà com s'espera que ha d'actuar. Segons el director de Notícies de google Richard Gringras, la “cultura" en com es consumeix informació ha canviat i s'acosta al consum constant:

As a culture we have moved into a realm where the consumption of news is a near-constant process. Users with smartphones and tablets are consuming news in bits and bites throughout the course of the day – replacing the old standard behaviors of news consumption over breakfast along with a leisurely read at the end of the day"

Tècnicament, no s'acaba d'entendre la relació i sembla que el director parli més aviat de diaris i no de feeds de blogs ja que la subscripció a 150 llocs poden generar un flux constant de converses per llegir i a on interactuar. El protocol no és el problema, ja que admetria de sobres el trànsit de notícies i converses, de fet ja ho fa però de forma distribuïda, no com li agrada al sector financer.

Primers òrgans makers

Submitted by kinta on
La proposta pren forma i al ritme que van arribant inscrits a l'escola, van arribant parts aleatòries. http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v16/ http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v15/ http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v14/ http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v13/ http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v2/

Bombillas milagro

Submitted by kinta on
Tenemos un problema de contaminación en el planeta, y una forma de luchar contra esta es el ahorro energético. La aparición de las bombillas de bajo coste son un camino. Aún así cada bombilla podrían durar muchisimo más. De hecho se sabe que hay una bombilla que lleva más de 100 años encendida. Sin embargo, debido al lobby bombetero, la gente sólo puede comprar bombillas que duran 3000h. Esta limitación, es impuesta. Es una restricción que se considera obligada para asegurar el futuro de la indústria e incluso para evitar conflictos sindicales. Ante tal incoherencia, alguien por fin ( http://www.oepelectrics.es/ ) va más allá de la respuesta decrecionista y decide que esta restricción debe ser abolida: Debemos asegurar que las bombillas puedan durar más años, el planeta lo pide. Debemos luchar contra la obsolescencia programada. La propuesta alcanza posición política, la empresa incluso estaría ideando una propuesta de nuevo modelo económico. Y uno ya no sabe si se trata de una campaña de marketing o una campaña antisistema.

Serveis tècnics i altres tallafocs democràtics

Submitted by kinta on
Recordo fa anys quan vaig entrar a treballar a una feina basura, vaig haver d'anar a una formació prèvia, on ensenyaven com s'havia de tractar el client, i una de les coses que em van dir és que el client no tenia la raó, la raó la tenia el llibret de conducta i tracte al client del treballador de xxxx .

Serveis tècnics i altres tallafocs democràtics

Submitted by kinta on
Recordo fa anys quan vaig entrar a treballar a una feina basura, vaig haver d'anar a una formació prèvia, on ensenyaven com s'havia de tractar el client, i una de les coses que em van dir és que el client no tenia la raó, la raó la tenia el llibret de conducta i tracte al client del treballador de xxxx .

Futurs fabricats a casa

Submitted by kinta on
Recentment a Communia estem donant-li voltes al model productiu, el pes de la producció distribuïda ha guanyat un lloc central al nostre discurs. Amb les preparacions de les ponències a l'Equador, a la UOC, i al centre social que habitem(Ateneu candela), ens hem donat temps per llegir, estudiar i entendre textos (tenir Synusia al costat també ho posa fàcil). També estem identificant quins són els béns comuns dels que participem, quins són dels que ens aprofitem, quins són els que manquen per facilitar l'autonomia en els altres règims de propietat. El model de cooperació de communia es va dibuixant amb l'objectiu de poder quadrar amb les nostres dinàmiques laborals la cadena extracció-hackeig-retorn. El fet d'habitar en el centre social fa que veiem la barbàrie cada cop més a prop, ja que cohabitem els espais amb membres de la PAH i cada cas que viuen és un cop de realitat augmentada als morros, que al menys a mi em demana celeritat amb les definicions d'un nou model productiu que tingui en compte el bé comú. Tot el que s'aparti d'això i que demani paciència, temps, o fe únicament en l'empresa i els mercats em sona a promoció de pràctiques incoherents.

Futurs fabricats a casa

Submitted by kinta on
Recentment a Communia estem donant-li voltes al model productiu, el pes de la producció distribuïda ha guanyat un lloc central al nostre discurs. Amb les preparacions de les ponències a l'Equador, a la UOC, i al centre social que habitem(Ateneu candela), ens hem donat temps per llegir, estudiar i entendre textos (tenir Synusia al costat també ho posa fàcil). També estem identificant quins són els béns comuns dels que participem, quins són dels que ens aprofitem, quins són els que manquen per facilitar l'autonomia en els altres règims de propietat. El model de cooperació de communia es va dibuixant amb l'objectiu de poder quadrar amb les nostres dinàmiques laborals la cadena extracció-hackeig-retorn. El fet d'habitar en el centre social fa que veiem la barbàrie cada cop més a prop, ja que cohabitem els espais amb membres de la PAH i cada cas que viuen és un cop de realitat augmentada als morros, que al menys a mi em demana celeritat amb les definicions d'un nou model productiu que tingui en compte el bé comú. Tot el que s'aparti d'això i que demani paciència, temps, o fe únicament en l'empresa i els mercats em sona a promoció de pràctiques incoherents.

Laboratoris emergents lligats a centres socials?

Submitted by kinta on
El context no acompanya gaire per innovar al marge de l'economia submergida i es fa difícil poder imaginar espais d'emancipació emmarcats en dispositius com els centres socials. Però la decadència que implanta la manera com estan funcionant els mercats i els seus organismes (estats, i diferents governs), no pot ser un impediment per imaginar espais de participació, igualtat, democràcia i llibertat, que puguin oferir retribució i renta. Una de les principals raons de perquè no pot ser un obstacle és que és l'únic que tenim i l'únic que tindrem quan l'espiral de la crisi del capital ens converteixi en prescindibles i insalvables. Més enllà de l'auto organització de comunitats cooperatives tenim l'espera que s'implanti una renta bàsica, i la conjuntura ens ensenya que els governants orienten les seves actuacions i legislacions en la direcció oposada. Imaginem laboratoris ciutadans que permetin la creació d'experiments de formes laborals, que donin esperances d'emancipació econòmica i ciutadana en espais físics. Aquest model productiu sembla més satisfactori que no pas la dependència d'empreses com Huawei o Sony.

Laboratoris emergents lligats a centres socials?

Submitted by kinta on
El context no acompanya gaire per innovar al marge de l'economia submergida i es fa difícil poder imaginar espais d'emancipació emmarcats en dispositius com els centres socials. Però la decadència que implanta la manera com estan funcionant els mercats i els seus organismes (estats, i diferents governs), no pot ser un impediment per imaginar espais de participació, igualtat, democràcia i llibertat, que puguin oferir retribució i renta. Una de les principals raons de perquè no pot ser un obstacle és que és l'únic que tenim i l'únic que tindrem quan l'espiral de la crisi del capital ens converteixi en prescindibles i insalvables. Més enllà de l'auto organització de comunitats cooperatives tenim l'espera que s'implanti una renta bàsica, i la conjuntura ens ensenya que els governants orienten les seves actuacions i legislacions en la direcció oposada. Imaginem laboratoris ciutadans que permetin la creació d'experiments de formes laborals, que donin esperances d'emancipació econòmica i ciutadana en espais físics. Aquest model productiu sembla més satisfactori que no pas la dependència d'empreses com Huawei o Sony.