Després de massa temps de caiguda en picat, la indústria cultural, amb noms i cognom, està de celebració. Juntament amb el consell de ministres han aconseguit veure clar el futur del seu model de negoci. El camí a seguir és el de costum, aprofundir en la intermediació, confiar en la figura del recaptador, que permetrà després repartir entre uns quants el botí. Per tal de poder saber a qui s'ha de cobrar, s'hauria de fer un seguiment de l'enllaç. Com un peatge de pingbacks.

Si se'ns parla de la taxa Google, és per un cas d'ús concret, gravar la menció d'una notícia d'un diari comercial en un portal com Google News. Però limitar-se a aquest cas d'ús és un exercici periodístic pèssim.

Després de massa temps de caiguda en picat, la indústria cultural, amb noms i cognom, està de celebració. Juntament amb el consell de ministres han aconseguit veure clar el futur del seu model de negoci. El camí a seguir és el de costum, aprofundir en la intermediació, confiar en la figura del recaptador, que permetrà després repartir entre uns quants el botí. Per tal de poder saber a qui s'ha de cobrar, s'hauria de fer un seguiment de l'enllaç. Com un peatge de pingbacks.

Si se'ns parla de la taxa Google, és per un cas d'ús concret, gravar la menció d'una notícia d'un diari comercial en un portal com Google News. Però limitar-se a aquest cas d'ús és un exercici periodístic pèssim.

Quan passes hores i hores immers en entorns complexos, te n'adones que la complexitat és difícil d'assumir per una sola persona, veus clar que hi han coses que requereixen més mans o ulls revisant. De no ser així moltes iniciatives ni tant sols s'haguessin pogut plantejar. No et pots dedicar a navegar minuciosament per captar amb exactitud tota la seva integritat. S'han de trobar maneres amb les quals, davant de tanta peculiaritat, no cansar-te i acabar rebutjant i associant complexitat amb caos.

Trobar el ritme a aquesta cadència és difícil, però quan te n'adones que hi ha amb qui et sents proper i que junts hi ha possibilitats d'afrontar reptes i problemes, apareixen produccions en el si de l'àmbit que l'ésser humà se sent còmode. En el qual coneixem les cares o el fer de l'altre, perquè entre nosaltres ens veiem com a gent comú.

Aquests entorns complexos seran més abordables si s'aprofiten diferents punts de vista, sigui per escriure pedaços de codi, per coordinar-nos entre agrupacions de persones, per aprendre en grups d'aprenentatge, per associar estudiants, o per la gestió de propietats compartides.

Aquesta tarda no hi haurà beer and print a l'ateneu, amb motiu dels contactes que hem establert amb l'escola de disseny de rubí (edra), anem a fer un acte de presentació sobre impressió 3d. En aquesta començarem converses sobre les possibilitats que obre el fet que una escola de disseny municipal i l'associació d'estudiants disfrutin d'un aparell per poder passar de bits a àtoms. 

Us animem a venir a  la sessió o a seguir la conversa en aquesta entrada de blog. 

S'han engegat iniciatives proposades pels partits que estan ocupant-se de la gestió de la ciutat de Terrassa, Fòrum i Àgora; Sembla que de nou es busquin estratègies universalistes capturades per dinàmiques de tertúlia, com el que va passar quan van començar a degenerar les bones intencions del 15M, que inconscientment fomentaven el xoc entre comunitats reals, a les que els superava la cerca de sortides viables d'urgència i es limitaven a posicionar-se en la unió per enunciar la contra. Davant d'aquesta tertulització, el lloc comú més còmode és l'elecció binària de mitjanes per aparentment ser capaç de donar sortida al bloqueig de la diferència. Potser el fet d'ubicar-se en l'envoltori immutable de politic-show fa impossible que es pugui caminar... 

S'han engegat iniciatives proposades pels partits que estan ocupant-se de la gestió de la ciutat de Terrassa, Fòrum i Àgora; Sembla que de nou es busquin estratègies universalistes capturades per dinàmiques de tertúlia, com el que va passar quan van començar a degenerar les bones intencions del 15M, que inconscientment fomentaven el xoc entre comunitats reals, a les que els superava la cerca de sortides viables d'urgència i es limitaven a posicionar-se en la unió per enunciar la contra. Davant d'aquesta tertulització, el lloc comú més còmode és l'elecció binària de mitjanes per aparentment ser capaç de donar sortida al bloqueig de la diferència. Potser el fet d'ubicar-se en l'envoltori immutable de politic-show fa impossible que es pugui caminar... 

Intervenció de la última sessió del cicle «La producció col·lectiva a Terrassa. Passat, present i futur».sobre Estratègies de producció P2P, en que en nom de communia, vem tractar algunes temàtiques concretes, el vídeo es pot veure a aquesta entrada de blog.

L'Ariadna Cortés ens va entrevistar per tal que expliquéssim què intentem amb factolab, la reproduïm a continuació afegint alguns links :

Després del repàs històric i de context que s'ha pogut dur a terme en les precedents sessions, avancem... I avancem cap al present futurible, construint-lo.

Aquesta setmana engeguem màquines per aterrar alguns dels conceptes que veiem imprescindibles si volem fer possible que sorgeixin a la nostra ciutat projectes, empreses i laboratoris, que convisquin amb el procomú i el desenvolupin sense temors.

La idea que tenim per engegar és començar a pensar i experimentar de forma àgil el creuament entre diferents àmbits que creiem importants: aprenentatge, emprenedoria, laboratori i espai de trobada.