L'Ariadna Cortés ens va entrevistar per tal que expliquéssim què intentem amb factolab, la reproduïm a continuació afegint alguns links :
La cooperativa terrassenca Communia ha construït una impressora 3D, una eina clau per avançar cap a un model productiu P2P.La màquina estarà a l’abast de qui vulgui experimentar-hi col·lectivament en unes trobades setmanals que organitzaran a través del projecte FactoLab.
Ariadna Cortés / Mentre alguns esperen l’aparició dels brots verds que ens han de treure de la crisi, altres intenten buscar-hi solucions alternatives. És el cas del FactoLab, un laboratori que té per objectiu experimentar al voltant del hardware lliure i la impressió 3D. La iniciativa es va donar a conèixer ahir a l’Ateneu Candela de Terrassa en el marc del cicle de conferències La producció col·lectiva a Terrassa. Passat, present i futur en un acte que va servir també per presentar la impressora 3D que els membres de la cooperativa Communia, responsable del projecte, han construït. Aleix Quintana i Quim Guitart, dos d’aquests membres, parlen de la seva proposta de convertir Terrassa en una ciutat P2P i de les possibilitats de la impressora, entre d’altres.
Quines són les línies de treball del FactoLab?
L’objectiu és crear comunitat al voltant del paradigma del hardware lliure i la impressió 3D: treballem per oferir formació específica i un espai d’experimentació que reuneixi gent molt diversa. Per això, impulsarem els dijous B’N’P, un espai setmanal de trobada que vol reunir gent interessada en aquestes qüestions per discutir i, sobretot, provar i refutar les idees que vagin sorgint. La idea principal es crear un espai de referència per la comunitat local intressada en la impressió 3D i el hardware lliure.
Defenseu que una de les maneres de combatre la crisi és canviar el model productiu i aposteu per avançar cap a una economia P2P. En què consisteix aquest model?
Un model productiu P2P és bàsicament aquell on les relacions es donen en xarxes distribuïdes (aquelles on no hi ha nodes centrals) i on tots els agents que hi participen ho fan amb la mateixa informació disponible. Perquè aquest sigui possible, cal que el coneixement sigui lliure (sense patents) i d’accés garantit (sense restriccions), i es caracteritza per tenir una gestió comunal (ni publica, ni privada). En un moment en què l’economia es basa en el coneixement, i on Internet connecta quasi la totalitat de la població, els models productius P2P han passat a primera divisió. No solament són tecnològicament més eficients, sinó que són socialment i èticament més sostenibles i desitjables per la majoria. Un exemple d’èxit és el cas de la indústria del software lliure, però en l’actualitat el mode de producció P2P és dóna en molts altres àmbits més enllà de la tecnologia. I funciona!
Quins avantatges té respecte l’actual?
La crisi actual respon a l’esgotament d’un model que es basava en la financiarització de la vida (hipoteques i crèdits per a tot) i en la imposició d’economies d’escala cada cop més grans (globalització dels mercats per vendre cada cop a més gent). El mode de producció P2P trenca de manera radical amb aquests dos aspectes. D’una banda, el P2P situa el lliure accés i, en igualtat de condicions, el coneixement com a condició indispensable. A més, Internet permet que el cost de reproducció sigui gairebé zero i, per tant, s’elimina la lògica de l’escassetat que ens han imposat a través de la financiarització. Per altra banda, el P2P només permet obtenir rentes (diners per a la gent que produeix) en economies d’abast i enteses com a serveis auxiliars a aquest comunal de coneixement. En tant que treballador del P2P, només ets rendible si a la teva feina hi ha altes taxes d’innovació, una innovació que retorna al comunal de coneixement. No podem valorar de manera exhaustiva si el P2P té més avantatges o desavantatges que altres models, però en una economia del coneixement en el marc de la societat xarxa (on Internet s’ha generalitzat) és imparable.
Què és el hardware lliure i quina importància té en aquest model productiu?
L’open hardware és el conjunt d’iniciatives que caminen cap a una aplicació pràctica dins un ecosistema lliure per les màquines. Es pot definir a través de quatre llibertats: la llibertat d’usar el dispositiu per qualsevol propòsit; la llibertat de veure com funciona el dispositiu i adaptar-lo a les necessitats pròpies (l’accés al disseny complet és un requisit); la llibertat de redistribuir còpies del disseny i/o del dispositiu; i la llibertat de millorar el dispositiu i/o el disseny i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar. Aquestes llibertats possibiliten la garantia d’accessibilitat per a tothom, per tal de gaudir-ne i poder-ne viure.
Precisament heu muntat una impressora 3D, una eina de hardware lliure clau per a un model d’economia P2P. Com va sorgir la idea i com ha estat el procés?
Una de les propietats del P2P és que es basa en uns béns abundants i no escassos, que es poden reproduir a cost zero. A Communia portem temps treballant amb software lliure, una experiència P2P, i creiem que el hardware lliure té punts en comú. En concret, la impressió 3D faria viable convertir objectes físics de finits a infinits. Això és revolucionari de per si. Aquesta eina permet la reproducció d’objectes, fent-los disponibles allà on es vulgui sense transport, un aspecte vital per a moltes zones del planeta.
És possible desenvolupar una ciutat P2P?
Hi ha moltes pràctiques que es donen a la ciutat i que tenen les característiques de P2P: són obertes i distribuïdes en xarxa. Guifi.net n’és un bon exemple. També podem identificar les característiques pròpies de processos P2P en altres experiències que van més enllà de la qüestió tecnològica: el centre social de gestió ciutadana Ateneu Candela, per exemple. El que reclamem és una coalició entre administració, productors i comunitat per desenvolupar un pla (entès com un seguit de mesures concretes a desenvolupar) per impulsar un model productiu a la ciutat sota la lògica P2P. Un model que anomenem de bon viure, que sabem que és possible perquè en altres ciutats ja és una realitat, i que sobretot permet imaginar futurs molt més dignes i esperançadors que els que ara ens plantegen.