S'acosta el final de la temporada 16-17 de fabkids al fablab de Terrassa, i toca començar a pensar en revisar com ha anat i a plantejar el curs vinent. 

Aquest curs ens hem ocupat de dos grups, posant la frontera en els 10 anys per dividir el grup. Bàsicament dividint segons capacitats lògiques ja que ens ha anat bé partir de diferents activitats i a diferents ritmes. 

Enguany, com a fil argumental seguim amb els continguts que bq posa a la nostra disposició, el robot renacuajo dóna molt joc, es poden crear circuits, que segueixin la llum, afegir-li accessoris, i fer-ne de nous amb la impressora 3d.

Mentre la obsessió de crear una economia al voltant de la R+I segueix sent via explotació de patents, sota les recomanacions rotundes de les universitats i governs, i fins i tot es fan servir com a indicador de recuperació. Sorprèn que una empresa líder en el camp dels vehicles elèctrics com és Tesla Motors, fagi unes declaracions que situen la seva estratègia en direcció diametralment oposada.  Poques vegades un anunci oficial d'una empresa que cotitza al NASDAQ amb bons resultats fa anuncis d'aquestes característiques( recomanat llegir-lo ) .

Després del repàs històric i de context que s'ha pogut dur a terme en les precedents sessions, avancem... I avancem cap al present futurible, construint-lo.

Aquesta setmana engeguem màquines per aterrar alguns dels conceptes que veiem imprescindibles si volem fer possible que sorgeixin a la nostra ciutat projectes, empreses i laboratoris, que convisquin amb el procomú i el desenvolupin sense temors.

La idea que tenim per engegar és començar a pensar i experimentar de forma àgil el creuament entre diferents àmbits que creiem importants: aprenentatge, emprenedoria, laboratori i espai de trobada.

Ja setembre, després d'un estiu, complint fil per randa  els meus propòsits, torno a casa amb un nou artefacte... La construcció durant l'estiu d'una impressora 3d MendelMax 2.0, ha estat un procés francament gratificant que et propulsa cap a un nou paradigma que de segur esdevindrà un avenç quan s'estengui el seu ús.

El procés és recomanable perquè significa una aproximació prèvia a quin haurà de ser el nostre comportament en front a la tecnologia oberta, la tecnologia que respecta la teva llibertat ( ryf - respects your freedom).

Acabar el curs amb la suggerent escola
d'estiu tractant com viure bé i deixant les màquines carburant per situar plantejaments de cara al proper curs. 

Ara descans a l'Escala... Passejos amb bici cap a la platja,  excursions pel Montgrí, cervesa a prop del mar, gastar la bateria de l'ebook, dormir, per fi dormir, amb les finestres obertes... 

També ha arribat el moment de començar aquells projectes els quals durant bona part del curs vas pensant que li hauries de destinar cert temps per conèixer, imaginar i experimentar... En definitiva  R+D  real, del que difumina la frontera entre el que has de fer i el que et ve de gust,  el qual ha de guanyar un lloc estable en el dia a dia de Communia. 

La proposta pren forma i al ritme que van arribant inscrits a l'escola, van arribant parts aleatòries.
http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v16/
http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v15/
http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v14/
http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v13/

http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v2/

Recentment a Communia estem donant-li voltes al model productiu, el pes de la producció distribuïda ha guanyat un lloc central al nostre discurs. Amb les preparacions de les ponències a l'Equador, a la UOC, i al centre social que habitem(Ateneu candela), ens hem donat temps per llegir, estudiar i entendre textos (tenir Synusia al costat també ho posa fàcil). També estem identificant quins són els béns comuns dels que participem, quins són dels que ens aprofitem, quins són els que manquen per facilitar l'autonomia en els altres règims de propietat. El model de cooperació de communia es va dibuixant amb l'objectiu de poder quadrar amb les nostres dinàmiques laborals la cadena extracció-hackeig-retorn.

El context no acompanya gaire per innovar al marge de l'economia submergida i es fa difícil poder imaginar espais d'emancipació emmarcats en dispositius com els centres socials. Però la decadència que implanta la manera com estan funcionant els mercats i els seus organismes (estats, i diferents governs), no pot ser un impediment per imaginar espais de participació, igualtat, democràcia i llibertat, que puguin oferir retribució i renta. Una de les principals raons de perquè no pot ser un obstacle és que és l'únic que tenim i l'únic que tindrem quan l'espiral de la crisi del capital ens converteixi en prescindibles i insalvables. Més enllà de l'auto organització de comunitats cooperatives tenim l'espera que s'implanti una renta bàsica, i la conjuntura ens ensenya que els governants orienten les seves actuacions i legislacions en la direcció oposada.