S'acosta el final de la temporada 16-17 de fabkids al fablab de Terrassa, i toca començar a pensar en revisar com ha anat i a plantejar el curs vinent.
Aquest curs ens hem ocupat de dos grups, posant la frontera en els 10 anys per dividir el grup. Bàsicament dividint segons capacitats lògiques ja que ens ha anat bé partir de diferents activitats i a diferents ritmes.
Mentre la obsessió de crear una economia al voltant de la R+I segueix sent via explotació de patents, sota les recomanacions rotundes de les universitats i governs, i fins i tot es fan servir com a indicador de recuperació.
Després del repàs històric i de context que s'ha pogut dur a terme en les precedents sessions, avancem... I avancem cap al present futurible, construint-lo.
Ja setembre, després d'un estiu, complint fil per randa els meus propòsits, torno a casa amb un nou artefacte... La construcció durant l'estiu d'una impressora 3d MendelMax 2.0, ha estat un procés francament gratificant que et propulsa cap a un nou paradigma que de segur esdevindrà un avenç quan s'estengui el seu ús.
Acabar el curs amb la suggerent escola
d'estiu tractant com viure bé i deixant les màquines carburant per situar plantejaments de cara al proper curs.
Ara descans a l'Escala... Passejos amb bici cap a la platja, excursions pel Montgrí, cervesa a prop del mar, gastar la bateria de l'ebook, dormir, per fi dormir, amb les finestres obertes...
La proposta pren forma i al ritme que van arribant inscrits a l'escola, van arribant parts aleatòries.
http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v16/
http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v15/
http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v14/
Recentment a Communia estem donant-li voltes al model productiu, el pes de la producció distribuïda ha guanyat un lloc central al nostre discurs. Amb les preparacions de les ponències a l'Equador, a la UOC, i al centre social que habitem(Ateneu candela), ens hem donat temps per llegir, estudiar i entendre textos (tenir Synusia al costat també ho posa fàcil). També estem identificant quins són els béns comuns dels que participem, quins són dels que ens aprofitem, quins són els que manquen per facilitar l'autonomia en els altres règims de propietat.
El context no acompanya gaire per innovar al marge de l'economia submergida i es fa difícil poder imaginar espais d'emancipació emmarcats en dispositius com els centres socials. Però la decadència que implanta la manera com estan funcionant els mercats i els seus organismes (estats, i diferents governs), no pot ser un impediment per imaginar espais de participació, igualtat, democràcia i llibertat, que puguin oferir retribució i renta.
