Després del repàs històric i de context que s'ha pogut dur a terme en les precedents sessions, avancem... I avancem cap al present futurible, construint-lo.
Aquesta setmana engeguem màquines per aterrar alguns dels conceptes que veiem imprescindibles si volem fer possible que sorgeixin a la nostra ciutat projectes, empreses i laboratoris, que convisquin amb el procomú i el desenvolupin sense temors.
La idea que tenim per engegar és començar a pensar i experimentar de forma àgil el creuament entre diferents àmbits que creiem importants: aprenentatge, emprenedoria, laboratori i espai de trobada.
Potser s'han repetit fins a la pèrdua de significat molts d'aquests àmbits i per això cal afinar en la proposta, per no convertir-nos de nou en un dispositiu buit.
Hem de madurar la idea junts per oferir una via diferent als abundants "centres d'innovació" que tenen com a finalitat l'explotació via patent dels desenvolupaments, i bloquejant de facto coneixement i fent-lo inaccessible, tant per empresa, com per a organitzacions, individus o institucions.
La possibilitat d'experimentació que ofereix un espai com l'ateneu candela per a Terrassa, és un bon començament, com a lloc de trobada on es pot experimentar i aprendre en base al comunal. Em remet a la idea de l'anaya i dels Cofs que P.Kropotkin relatava a Mutual Aid, quan repassava l'ajuda mútua en la premodernitat:
"En la anaya tenemos propiamente una serie completa de disposiciones que tienden a disminuir el mal causado por la guerra, y a conjurarla. Así, la plaza del mercado es anaya, especialmente si se halla cerca de la frontera y sirve de lugar de encuentro de los kabilas con los extranjeros; nadie se atreve a perturbar la paz en el mercado; y si se produjeran desordenes, en seguida son reprimidos por los mismos extranjeros reunidos en la ciudad. El camino por donde las mujeres aldeanas van a la fuente a por agua, se considera también anaya en caso de guerra, etc. La misma institución se encuentra en ciertas islas del Océano Pacífico.
En cuanto al Cof, esta institución constituye una forma vastamente extendida de asociación en ciertos respectos, análoga a las sociedades y guildas medievales (Bürgschaften o Gegilden), y también constituye una sociedad existente tanto para la defensa mutua como para diversos fines intelectuales, políticos, religiosos, morales, etc., que no pueden ser satisfechos por la organización territorial de la comuna, del clan o de la confederación. El Cof no conoce limitaciones territoriales; recluta sus miembros en diferentes aldeas, hasta entre los extranjeros, y ofrece a sus miembros protección en todas las circunstancias posibles de la vida. En general, es una tentativa de completar la asociación territorial por medio de una agrupación extraterritorial, con el fin de dar expresión a la afinidad mutua de todo género de aspiraciones que va más allá de los límites de un lugar determinado. De tal modo, las libres asociaciones internacionales de gustos e ideas, que nosotros consideramos una de las mejores expresiones de nuestra vida contemporánea, tiene su principio en el período bárbaro antiguo.
Aconseguir lligar aprenentatge, emprenedoria, laboratori i lloc de trobada en un ateneu pot intuir-se com a objectiu, esdevindria "anaya"; un espai neutral de desenvolupament dels recursos comuns, necessaris per avançar col·laborant. Però també per tal que la problemàtica sobre la transferència de procomú a mans privades tingui oposició des de l'exercici pràctic, fent notable que va en contra nostra que els béns comuns abundants serveixin per la riquesa d'uns pocs, quan poden representar explotació i riquesa per a tots. Fent que esdevinguin llocs on es garanteix l'accessibilitat lliure al coneixement i a les eines, i que exerceixen com entitats de defensa i preservació de l'estatus de domini públic que haurien de tenir els desenvolupaments ocorreguts en el seu interior.
Sens dubte posicionar entorns d'aprenentatge neutrals en un ateneu al segle XXI seria de justícia per la tradició d'aquestes institucions al llarg de la història.
També i gràcies als canals comunicatius i de desenvolupament existents, poder pensar en el concepte citat més amunt dels "Cofs" en quan a relació extraterritorial i transnacional, en la mateixa sintonia que d'altres veus actuals. Creure'ns capaços d'escapar a les dificultats que ens envolten tancant les portes a l'exterior, no faria més que augmentar els problemes, ja que requerim de la connexió exterior, dels punts de fuga... Hi ha problemes i relacions inevitables i d'altres desitjables que traspassen el territori, i que gràcies a les tecnologies podem explotar. Seria absurd no aprofitar aquesta riquesa limitant les afinitats únicament a la monotonia local. També per garantir la possibilitat i l'ampliació de l'accés a la innovació a la perifèria, de la que cada dia formem més part.
Com és habitual la intenció no és crear un centre de desenvolupament sense permetre la difusió, documentar-ne el procés i permetre'n la rèplica, també crec que n'hauria de ser un dels objectius.