Avui ens ha deixat el Joan Ullés Bascompte als 96 anys, com li agradava anomenar-se: el Gavroche de la revolució terrassenca. Memòria viva d'un dels períodes més emocionants que ha viscut la nostra societat i la ciutat de Terrassa, també va deixar petjada a Rosario o a Marsella...

El Joan va significar un enorme testimoni per una investigació familiar, ja que va viure conjuntament amb el meu besavi Joan Serra la col·lectivització del taller confederal a Terrassa, i el considerava un mestre i una persona important en el si de l'anarcosindicalisme terrassenc. Però a part, vaig tenir el plaer de poder compartir molts moments i em va explicar extensament com havia viscut personalment els fets del 36, el 39, l'exili i el retorn a Terrassa, i també com vivia el present havent vist tot el que havia vist...

Cada setembre apareix, per un lloc o altre, la discussió sobre la socialització de llibres, i s'agraeix que finalment es vagi més enllà i es faci una proposta que aposti per mesures concretes. Si a la proposta hi afegim que hi hagi una valoració positiva de l'ús de maquinari/software lliure barrejat amb l'ús de xarxes comunitàries sens dubte que mereixen si més no una lectura i possiblement un vot a favor. Però es pot posar en el mateix sac?

Por fin he tenido un rato para poder leer el manifiesto comunero, y tal como esperaba, no decepciona. Continuando el relato de los libros que los amigos de las Indias sacaron en verano, esta vez hacen un llamamiento a pasar a la acción enmarcándola en la comunidad igualitaria, haciéndola factible ya que esa acción forma parte de la actividad cotidiana, no requiere activismos que a su vez dependan de buscar más horas al reloj.  Se agradece cuando la tónica dominante son manifiestos para unirse a luchas en nombre de conjuntos gigantes vacíos y poco situados. Sugiere enterrar el desánimo que trae el estar parado y el ver a tu entorno sin un futuro, dotando de significado el acto de producir para los nuestros mediante el trabajo propio, con lo mejor que sabemos hacer: jugando, aprendiendo y modificando, conversando desde la parresía, entrelazando trabajo con satisfacción, y perdiendo el miedo a compartir.

Fa un temps els companys/es de la XIP ens van demanar que communia col·laborés fent  un article sobre què passa quan compartim coneixement, amb la idea de publicar-lo en el llibre Programari lliure i de codi obert - Societat lliure i govern obert. Divendres el van presentar:

• El llibre consta de 24 articles escrits per experts de diferents àmbits, més enllà del tecnològic (societat, ensenyament, administració, empresa)

• La presentació ha tingut lloc a la Secretaria de Transparència i Govern Obert, de la Generalitat de Catalunya

• L'Administració pública hauria d'entendre els beneficis de treballar amb programari lliure, establir una política TIC que el tingui en compte i integrar-lo com a una peça més de l'ecosistema govern obert

(English README).

El módulo gnusocial  habilita los comentarios de gnusocial a cualquier tipo de contenido de Drupal 8. Depende únicamente del módulo composer manager  para solucionar las dependencias del plugin de guzzle oauth-subscriber.

Puedes usar este módulo para postear un status cuando nuevo contenido es publicado en drupal, o simplemente para añadir cualquier conversación  que viva en una instancia gnusocial que implementa la api de statusnet.

Basándome en el plugin de wpgnusocial y su idea de fondo: permitir comentarios de una red federada de conversaciones. 

Esto se consigue teniendo una cuenta del site en gnusocial (léase communiabot por ejemplo), esta será la que publicará la "notice" en gnusocial cuando un blog post se publique.

Hay algunos cambios respeto a wpgnusocial:

Les tàctiques d'interacció comunitàries majoritàries actuals, sovint passen per l'ús dels centres que emmagatzemen la informació, justificant-se en el fet d'augmentar la visibilitat i en el és on hi ha la gent. L'aproximació de la interacció des del punt de vista del markèting, com si internet fos una televisió, ens empobreix, i la limitació dels mitjans que s'utilitzen per comunicar té implícita una interacció isolada i unes restriccions, per no parlar de perills majors o de tràfic de dades. Amb el seu ús ens estem corresponsabilitzant de l'alimentació d'uns models que van en contra de l'autonomia i la sobirania tecnològica.

Els gegants propietaris d'aquests magatzems plantegen cada dia més i més enfortir els centres i escalar els sils perquè hi càpiguen les propostes, els estats d'ànim, les idees i els comportaments de la "societat civil". Però estem capacitats per pensar en alternatives, de la mateixa manera que s'anunciava que els nostres somnis no cabien en les seves urnes, podem afirmar que els nostres somnis no cabran als seus servidors.

Des de l'inici d'aquest curs 2015/2016 hem tingut l'agenda ben apretada de projectes diversos, tan plena que no n'hem pogut fer massa difusió... Si l'any passat el gruix de la feina es situava en el desenvolupament d'estratègies lligades a centres socials en el marc municipal, aquest any hem hagut d'aparcar els models teòrics i hem mogut les fitxes cap a altres àmbits, sobretot manteniment de sistemes i desenvolupament de paquets formatius, alhora que hem seguit amb la línia de desenvolupament de programari web basat en drupal. Totes les línies amb un accent marcat en el coneixement lliure de restriccions.

Ja fa dues setmanes que amb communia vam dinamitzar la primera sessió/Debat sobre el paper de les ciutats per cooperar i construir formes de Bon Viure, en aquella sessió (vídeo aquí i aquí)vam recollir molt bons materials sobre teories i experiències referides al fet de compartir recursos. Malauradament les intervencions es van allargar i no vam poder fer un debat de qualitat, el qual estic segur que podria haver donat molts fruits. Tot i això la conversa va seguir sobretot a las indias. Per un cantó un post amb les reflexions sobre si el factor artificial dels ecosistemes basats en comunal des de l'acadèmia es tendeixen a emfatitzar, desplaçant la naturalitat amb la que sorgeix el fet de compartir recursos per fer front a certs problemes . Per l'altre la Carolina ens deixava un post amb els materials de la seva intervenció.

M'agradaria poder fer una crítica constructiva als que com planet.communia.org, tenen un espai d'enunciació, de conversa i de confecció de discurs i coneixement. Un dels motius és poder presentar alternatives al paisatge gris que dibuixa la concentració i la capitalització dels vectors per on flueix la informació. Parlaré de infraestructures comunes, i de sils una analogia que crec que és més que encertada quan parlem d'estructures en sistemes d'informació que estan relacionades deficientment amb altres estructures, en les qual s'impedeix l'intercanvi lliure de dades.

Qualsevol xarxa està formada per nodes i enllaços entre ells. Tant si s'eliminen els creadors de continguts(nodes), com la infraestructura i les tecnologies de comunicació (enllaços) la xarxa deixa d'existir. En aquesta entrada no entraré a discutir com s'han de regular o no els enllaços entre creadors de continguts i consumidors partint del conflicte, d'això ja hi ha molt escrit...