Aquesta setmana hem començat el curs de impresió 3D al baumannlab. Veurem les eines lliures elementals i els seus usos per poder imprimir amb una reprap bcn 3d+ , que és la màquina que ha adquirit el Baumannlab (Laboratori de creació jove de l'Ajuntament de Terrassa).
En breu publicarem els continguts d'aquestes sessions que pretenen fer créixer nous Guttenbergs en un món materialista.
Si abans d'ahir parlava de la presentació del curs 14-15, i comentava la importància de revertir en les nostres comunitats les produccions fent que passin al procomú. Aquesta entrada és per comentar-ne una de nova que feia temps que tenia ganes de realitzar i que ha sigut al poder alliberar temps per obrir el calaix de sastre de projectes que es van quedar pausats.
Si abans d'ahir parlava de la presentació del curs 14-15, i comentava la importància de revertir en les nostres comunitats les produccions fent que passin al procomú. Aquesta entrada és per comentar-ne una de nova que feia temps que tenia ganes de realitzar i que ha sigut al poder alliberar temps per obrir el calaix de sastre de projectes que es van quedar pausats.
L'any passat va ser un moment de posar nous projectes sobre la taula, alguns nascuts de les reflexions i les propostes sorgides durant les jornades sobre producció col·lectiva. El fet d'incloure noves llavors de projectes (com factolab.net) en l'activitat de Communia no va estar exempta de riscos ni de dificultats, i si normalment diem que la inversió de models empresarials com el nostre és molt baix, quan et planteges nous aprenentatges és quan te n'adones que el teu temps és un bé escàs i que cal planificar-ne el consum... Els riscos?
Les properes dues setmanes ens ocuparem de part dels casals d'estiu (http://www.tecnos.cat/robotica-angles-lestiu) de l'escola Tecnos, amb qui ja havíem col·laborat quan vam fer l'escola de ràdio fa un parell d'anys.
Michel Bauwens ens fa una síntesi del que hauria de ser un nou cooperativisme al seu blog. Ens comenta que tot i que tradicionalment les cooperatives són més democràtiques que d'altres societats empresarials que confien en jerarquies, sovint ens trobem que les cooperatives operen sota la mateixa lògica de patents i copyrights, contribuint al bloqueig del procomú, i actua des d'una mentalitat competitiva.
Mentre la obsessió de crear una economia al voltant de la R+I segueix sent via explotació de patents, sota les recomanacions rotundes de les universitats i governs, i fins i tot es fan servir com a indicador de recuperació.
Mentre la obsessió de crear una economia al voltant de la R+I segueix sent via explotació de patents, sota les recomanacions rotundes de les universitats i governs, i fins i tot es fan servir com a indicador de recuperació.
Després de massa temps de caiguda en picat, la indústria cultural, amb noms i cognom, està de celebració. Juntament amb el consell de ministres han aconseguit veure clar el futur del seu model de negoci. El camí a seguir és el de costum, aprofundir en la intermediació, confiar en la figura del recaptador, que permetrà després repartir entre uns quants el botí. Per tal de poder saber a qui s'ha de cobrar, s'hauria de fer un seguiment de l'enllaç.
Després de massa temps de caiguda en picat, la indústria cultural, amb noms i cognom, està de celebració. Juntament amb el consell de ministres han aconseguit veure clar el futur del seu model de negoci. El camí a seguir és el de costum, aprofundir en la intermediació, confiar en la figura del recaptador, que permetrà després repartir entre uns quants el botí. Per tal de poder saber a qui s'ha de cobrar, s'hauria de fer un seguiment de l'enllaç.
