S'han engegat iniciatives proposades pels partits que estan ocupant-se de la gestió de la ciutat de Terrassa, Fòrum i Àgora; Sembla que de nou es busquin estratègies universalistes capturades per dinàmiques de tertúlia, com el que va passar quan van començar a degenerar les bones intencions del 15M, que inconscientment fomentaven el xoc entre comunitats reals, a les que els superava la cerca de sortides viables d'urgència i es limitaven a posicionar-se en la unió per enunciar la contra. Davant d'aquesta tertulització, el lloc comú més còmode és l'elecció binària de mitjanes per aparentment ser capaç de donar sortida al bloqueig de la diferència. Potser el fet d'ubicar-se en l'envoltori immutable de politic-show fa impossible que es pugui caminar...
Mirant enrere, davant la falta d'interès administrativa en idees noves que no passin pel rentisme o la intermediació, potser s'hauria de posicionar la nostra proposta de considerar la ciutat de Terrassa com a capital-coneixement, com a ciutat del "bon viure", com a oportunitat que no podem perdre esperant que els governs surtin de la disfuncionalitat i menys encara que estudiïn si la col·laboració pot significar un rèdit electoral.
Correm també el risc de la captura dels termes amb els quals ara estem còmodes i ens entenem. Que els redecorin per retornar uns eslògans nous per oferir a la opinió pública, i ens quedem nosaltres finalment amb els mots buidats de significat, impedint les converses que ara tenim a les comunitats reals.
Crec que un punt des d'on partir és la no assumpció de lideratge per part institucional; les decisions econòmiques a les seves mans han estat un desastre absolut per nosaltres i han derivat en la captura de l'economia, s'han obstinat en la ultravigilància, i fins ara no han possibilitat sinó que han impedit el desenvolupament del procomú, autèntica base virtuosa del que s'entén com a mode P2P.
No tenen legitimitat per posar-se al capdavant perquè ja han regalat massa béns públics, que si a algun lloc han de retornar-se és d'on provenen, a les comunitats reals que els importa el que passa al seu voltant, no a intermediaris ni al món financer. Els agents econòmics dels que parlem nosaltres són cada P del P2P, cada igual entre la relació d'igual a igual i si aquests decideixen agrupar-se en comunitat dinamitzadora s'escolta la demanda d'infraestructura neutral per tirar endavant l'economia en el seu sector, sense molestar-los. Està apareixent una economia de molt baixa dependència del capital, en que l'administració ha d'aprendre a trobar el seu lloc, sense estar ni al capdavant ni entremig.
El capital-coneixement que es pot desenvolupar pot ser altíssim i no esdevé propietari, la ciutat pot disfrutar-ne, sense por a canvi de termes, de fet ja ho està fent - Conservatori que treballi amb composicions del comunal, teatre amb guions de domini públic de qualitat, escoles reaprofitant continguts de la xarxa, empreses de informàtica prestant serveis amb programari lliure... -. La llàstima és que no hi hagi manera de fer el còmput de la transferència tecnològica que ha significat les tecnologies obertes per la ciutat, però de segur que és altíssima ¿Seguim ignorant-lo, intentem extreure'l del seu estat comú amb legislació de propietat intel·lectual o entenem que alimentant el cicle podem treure'n riquesa/benestar?
El procomú esdevé capital d'alt valor d'ús i rentes no capturables. Però és cert que per desenvolupar-lo en alguns casos es pot dependre d'unes infraestructures públiques o que estan capturades pel rentisme, hem de detectar quines són, i com es reverteix la situació. Per posar un exemple, l'accés a un Internet neutral de qualitat esdevé crític per un mode de producció d'aquest tipus.
Pensem com gràcies a la xarxa i a la distribució del coneixement, podem crear una economia d'abastiment, una xarxa on segur hi haurà més presència de les economies de microescala. Caldria imaginar els diferents sectors que habitem amb una base de coneixement comú que permeti innovació.
L'entrada en una economia d'aquest tipus, no sols ens connectaria amb l'economia real, també amb comunitats interessades en buscar noves formes d'actuar en el mercats, amb responsabilitat i posant l'accent en la proximitat sense que això signifiqui derives autàrquiques. Però la responsabilitat en primer i últim lloc depèn de nosaltres. Per això seria interessant seguir les converses entre els agents del procomú, tal com va passar la setmana passada, quan amb somenergia i guifi intercanviàvem estratègies. Potser una possible cambra dels comuns? Que a nivell Terrassa s'interessi per l'abastiment, per la transferència tecnològica, per l'status quo del que entenem com a procomú en cada àmbit, i per l'emergència d'economies al seu voltant. I això és, més enllà d'àgores on apareguin debats de plans de bones intencions assistencials, pensar també en les capacitats comercials de les comunitats.