Fa un temps, a una entrevista per una recerca de la UOC sobre experiències d'economia alternativa em preguntaven si Internet era important per a nosaltres. La meva resposta va ser des d'una òptica de communia, és a dir, Internet com una possibilitat per construir companyies comunitàries basades en el pro-comú.
Repassant les notes de l'entrevista me'n adono que una resposta a la pregunta “És Internet important per tu?” contempla molts aspectes de les vides de la nostra generació, i el que és més important, permet dibuixar escenaris de futur dignes i esperançadors, que van més enllà de communia en el marc d'una economia P2P .
És evident que Internet possibilita la major xarxa distribuïda que ha conegut la humanitat. De la mateixa manera que hem establert un vincle entre la impremta i la revolució burgesa, Internet ha significat un canvi profund en la societat. Un canvi, les conseqüències del qual, encarà estan per determinar, i que tot just acaba de començar. Internet permet connectar generalitzada i horitzontalment els cervells.
És el paradigma de la producció social cooperativa: un model productiu nou per l'humanitat, però que te grans similituds amb el significat més elemental i bàsic de la paraula política: buscar col·lectivament solucions a problemes que ens afecten com a individus. Podem servir-nos d'aquest paradigma de la producció social cooperativa en el marc de la societat xarxa per afrontar molts dels desafiaments que tenim actualment. Molts són els flancs que permet cobrir, però per urgències del moment, em centro en dos d'ells: Primer: Afrontar el problema de l'accés a la renta i la ineficàcia del mercat laboral com a institució mitjançant economies del bé comú centrades en el coneixement. Segon: Afrontar el problema de la representació de la ciutadania i el control de les institucions democràtiques, que han fet que els efectes d'aquesta crisi siguin devastadors pels ciutadans de l'Estat.
Per una banda, la producció social cooperativa en el marc de la societat xarxa, és un nou factor productiu que en una economia del coneixement no té competidor. Una nova economia política de la producció entre iguals (P2P production) és ja una realitat per a molta gent, i ha demostrat, de sobres, la seva eficiència i sostenibilitat tant tecnològica com social.
Per altra banda és la recuperació de la política en la seva forma mes elemental: la que ha permès les més altes taxes de progrés i llibertat a l'humanitat. Un nou paradigma que ens permet pensar formes de representació i control ciutadà de les institucions democràtiques. Unes institucions en profunda crisi i descrèdit, la qual està estretament relacionada amb l'acarnissament sobre nosaltres dels efectes de la crisis global que estem patint. Dit d'una altra manera, per què les institucions democràtiques varen deixar de vetllar pels interessos de la majoria, i es van posar a treballar pels d'uns pocs? La xarxa permet connectar ciutadans de manera distribuïda, i fa possible una dimensió organitzativa nova. La nostra ubicació a aquesta xarxa va més en funció de les nostres capacitats i mèrits que no pas d'allò que pensem o creiem. És un visió més pragmàtica on els fets, a la vista de tothom, primen sobre altres aspectes no tan quantificables i tangencials.
Podem doncs, elaborar pactes ciutadans transversals, que permetin recuperar el control sobre les nostres institucions. Pactes fonamentats en un acord metodològic entre els pars i que permetin recollir, millorar, i sistematitzar tot el coneixement expert i competent que es produeix en el marc de la societat xarxa. També podem establir sistemes per escollir les persones que ens representaran a les institucions. Sistemes que evitin el servilisme a les estructures dels partits i que escullin a ciutadans lliures, preparats i competents, per representar-nos a les administracions. La Xarxa Ciutadana - Partit X és l'experiència que està treballant en aquesta línia, oferint un pacte transversal de mínims que es diu democràcia i punt, i un sistema obert de llistes ciutadanes. Sens cap mena de dubte, la xarxa ciutadana Partit X, ha obert un camí sense retorn a la innovació política i democràtica a la era d'Internet, i és el millor exemple per il·lustrar el com afrontar la crisi de representació i control de les institucions des de la perspectiva de la producció social cooperativa en el marc de la societat xarxa.