Fa una setmana que vam tornar del NEBFest al que ens van convidar des de la companyia maximimalista (societat cooperativa) . Ens van convidar a pensar sobre per què i com digitalitzar l'entorn rural, i sobretot, també va servir per posar cares a les entitats amb les que treballem les problemàtiques socials i econòmiques que porta la despoblació al territori. Estem enormement agraïts, per l'hospitalitat, la vitalitat i l'entusiasme rebut, i pels enllaços creats amb un poble on segur tornarem. 

Quedava pendent el retorn, clarificant una mica i estenent una mica més la proposta de per a què i com digitalitzar lo rural. Aquí va.

El següent text és el contingut amb el que he contribuït, a la xerrada "Diàleg entre noves economies: present i futur. Trobades i diferències. Economia col·laborativa, ESS i procomuns" En el marc de la tercera edició de Terrassa Cooperativa organitzada pel servei d'Emprendoria i Economia social de l'Ajuntament de Terrassa. Intentant fer una breu explicació del context i repassant models amb la seva relació amb el coneixement, així com fent proposta per la autosostenibilitat i el futur cooperatiu. L'exposició és un hackeig de diferents fonts, bona part dels crèdits i els mèrits de la teoria són per las indias, també  p2p foundation, també hi ha fragments del confidencial, ctxt, nuevocurso, bbc, c4ss, kevin carson, i tants d'altres gegants sobre els quals podem veure-hi més lluny, gràcies a tots.

Les tàctiques d'interacció comunitàries majoritàries actuals, sovint passen per l'ús dels centres que emmagatzemen la informació, justificant-se en el fet d'augmentar la visibilitat i en el és on hi ha la gent. L'aproximació de la interacció des del punt de vista del markèting, com si internet fos una televisió, ens empobreix, i la limitació dels mitjans que s'utilitzen per comunicar té implícita una interacció isolada i unes restriccions, per no parlar de perills majors o de tràfic de dades. Amb el seu ús ens estem corresponsabilitzant de l'alimentació d'uns models que van en contra de l'autonomia i la sobirania tecnològica.

Els gegants propietaris d'aquests magatzems plantegen cada dia més i més enfortir els centres i escalar els sils perquè hi càpiguen les propostes, els estats d'ànim, les idees i els comportaments de la "societat civil". Però estem capacitats per pensar en alternatives, de la mateixa manera que s'anunciava que els nostres somnis no cabien en les seves urnes, podem afirmar que els nostres somnis no cabran als seus servidors.

M'agradaria poder fer una crítica constructiva als que com planet.communia.org, tenen un espai d'enunciació, de conversa i de confecció de discurs i coneixement. Un dels motius és poder presentar alternatives al paisatge gris que dibuixa la concentració i la capitalització dels vectors per on flueix la informació. Parlaré de infraestructures comunes, i de sils una analogia que crec que és més que encertada quan parlem d'estructures en sistemes d'informació que estan relacionades deficientment amb altres estructures, en les qual s'impedeix l'intercanvi lliure de dades.

Qualsevol xarxa està formada per nodes i enllaços entre ells. Tant si s'eliminen els creadors de continguts(nodes), com la infraestructura i les tecnologies de comunicació (enllaços) la xarxa deixa d'existir. En aquesta entrada no entraré a discutir com s'han de regular o no els enllaços entre creadors de continguts i consumidors partint del conflicte, d'això ja hi ha molt escrit...