Fa una setmana que vam tornar del NEBFest al que ens van convidar des de la companyia maximimalista (societat cooperativa) . Ens van convidar a pensar sobre per què i com digitalitzar l'entorn rural, i sobretot, també va servir per posar cares a les entitats amb les que treballem les problemàtiques socials i econòmiques que porta la despoblació al territori. Estem enormement agraïts, per l'hospitalitat, la vitalitat i l'entusiasme rebut, i pels enllaços creats amb un poble on segur tornarem.
Quedava pendent el retorn, clarificant una mica i estenent una mica més la proposta de per a què i com digitalitzar lo rural. Aquí va.
Pot semblar que nosaltres, en ser una cooperativa que treballa al sector tecnològic ubicada en una ciutat perifèrica de la zona hiperdensa de les comarques de Barcelona fins al Vallès Occidental, no hi tinguem gaire a dir. Al contrari. Per la nostra mida i la nostra tipologia de projectes fa temps que ens costa plantejar projectes hiperescalats de ciutats grans com Barcelona i veiem més impacte a les perifèries.
Per exemple, algunes de les licitacions que veiem i els marcs tecnològics amb els que ens topem comporten un desgast previ que sovint és massa asimètric i plantegen futurs de molt poc recorregut, amb tecnologies de la mateixa durada. En temps en què es dona tanta importància al relat, el focus es posa a la retòrica més que en cap voluntat programàtica, i molt sovint van tard, i supuren urgències que es materialitzen en dependències de productes tancats que afavoreixen les inèrcies generades per les BigTech.
Per què veiem interessant el plantejament de base de maximalistes?
Aquesta entrada explica molt: la importància dels comunals digitals per a l'entorn rural . Però bàsicament entenem que per poder tenir coberta de manera universal una alimentació sana, saludable i sostenible, no es pot sobreposar els beneficis de propietat, cadenes de valors o inversors. I per compensar allò que es perd quan s'abandonen els químics o la ultraintensivitat, cal estudiar quines tensions evitar. La via possible: treballar per obtenir noves tecnologies i pensar (o recuperar) les formes d'organització que posin al centre les necessitats genèriques de la humanitat.
Per assolir l'evolució a allò ecològic per a la sostenibilitat, cal compensar la pèrdua de productivitat física (el plus que significa químics i ultraintensivitat) amb noves tecnologies i formes d'organització.
En la recerca dels agents que poden facilitar el canvi de rumb a l'àmbit rural, els maximalistes repassen models: les startups, la petita propietat, els grans propietaris, o les grans multinacionals. I malgrat que a curt plaç poden donar beneficis, aviat s'arriba a falles de sostenibilitat i a la crema dels recursos.
La tensió a evitar en projectes capitalitzats és que l'inversor, en la cerca de rendibilitat de la inversió, tendirà a la generació d'escassetat general i així extreure'n renda. Si creessin tecnologies profitoses, a l'equació hi hauria privació del seu ús per al poble del costat, i explotació del capital en forma de producte tecnològic en lloc de permetre extensió d'usos i creació de nous costums per bregar amb els problemes de productivitat de les terres en l'àmbit general.
Què ens queda:
Per extensió el resultat és la cooperativa de treball que s'articula al voltant d'un comunal de coneixement lliure - Desenvolupar tecnologies per fer-les servir i estendre'n l'ús. no vendre-les o rendibilitzar-les. Des de l'inici cooperatives de treball, ni propietaris ni consumidors, que el desenvolupament d'un comunal amb la seva explotació sigui per la necessitat de fer-lo servir, quedant a resguard de les pressions per convertir-lo en una font de rendes.
I tot això a nosaltres, com a cooperativa dedicada a les tecnologies lliures, ens sona i ressona i molt al nostre entorn...
Tecnologia de per se
Quan ens va envair la pandèmia, vam trobar que es van expandir les demandes d'eines digitals. No obstant això, als llocs on més es requeria la urgència, les presses i l'absència de planificació concreta, facilitat per una legió de comercials amb molt de relat, va fer que s'optés per adoptar tecnologies importades que tenien la seva arrel i el seu sentit d'existència en el fet que fossin (extremadament) rendibles.
Davant d'aquestes situacions i necessitats quan es busca una regeneració, l'aposta de programes que ofereixin capacitat de socialització, és bàsica si volem tenir oportunitat de generar i no de ser ofegats pel mercat en el futur proper. I ara com ara tenim formes de compartir tecnologies i coneixements que ho permeten, aquí la importància del programari lliure. Anant a allò que diu E. Carbonell a El futur de la humanitat:
Per tant, la socialització de la tecnologia- o el que és el mateix, fer arribar l'educació tecnològica a tots els espècimens humans- és una acció necessària per a la millora col·lectiva de l'espècie. I és tan necessària com ho és la provisió tecnològica per una resocialització efectiva i no efectista de la tecnologia.
Humanisme tecnològic
En aquesta cruïlla entre demanda de millors tecnologies, adaptant programari generalista a allò específic. El que cal assegurar és un humanisme tecnològic que permeti una socialització del coneixement i no només entendre el coneixement com a patrimoni a explotar.
El primer que pensem és un espai on sigui possible aportar en forma de coneixement a la comunitat concreta. De la mateixa manera que puc aportar en forma d'algorismes a un projecte de codi obert, he de poder aportar en forma d'unitat didàctica, per exemple uns plànols de maquinària, un estudi determinat, una documentació... a repositoris comuns que permetin l'ampliació de l'abastament i la possibilitat de combinatòria i reproducció a cost marginal.
De nou, en paraules de Carbonell:
... Que tot el coneixement acumulat pel nostre gènere romangui i la humanitat present i futura el pugui utilitzar. Avaluar la realitat de forma científica, social i crítica, i emmagatzemar-la, ens permetrà fer grans transformacions en la societat del pensament. Podem transformar-nos assegurant que allò que fem té abast per a tot l'espècie.
D'aquí la proposta una mica més afinada que surt de la pissarra de commúnia per donar resposta a l' entrada espai al bloc maximalista :
Una proposta de repositoris públics de propietat distribuïda o que passi per alguna mena de fundació. Però construir repositoris compartits de recursos i coneixement en què es palpi el treball de comunitats a pobles i que els enllaci a projectes a ciutats petites/mitges podria ajudar a indexar recursos millor i a no dependre de la subhasta constant de google per ser visible. A partir d'aquí entendre'l com a comunal de coneixement que es resocialitzi mitjançant formació i que quedi emmagatzemat. No garanteix res, però facilitaries espais comuns. Acompanyat de cursos presencials podria anar a més, i alhora dotar de programació a ateneus/cases del poble.
La proposta d'integració a partir daquí, tècnicament, hauria de ser facilitar la incorporació d'aquests recursos a itineraris formatius específics i combinables.
Visió històrica
Si les opcions materials històriques ens empenyen a desplaçar la petita propietat cap a noves formes de col·lectivisme, caldria estudiar com es va fer en els moments històrics. Això és estudiar les socialitzacions del coneixement en el moment d'auge del moviment de les col·lectivitats locals i l'organització col·lectiva de la producció, però segur passava per una socialització in situ, a les cases del poble igual que als ateneus o a les mutualitats culturals.
Els usos i costums que es generin a partir de la pràctica han de portar el signe de l'origen del comunal de forma conscient, això és donar-li la importància tan efectiva com simbòlica que mereix el fet que, com és natural, la posada en comú, apostar per maximitzar els beneficis comuns generals, és el que permet donar sostenibilitat no només al rural, sinó al que és humà i a allò que ens proposem com a espècie que es reconeix davant del mirall.
Com diuen els maximalistes:
El desenvolupament de coneixement lliure produeix espurnes i anticossos a la lògica capitalista. Per això és igual que sigui Red Hat o Open AI, les empreses que responen davant inversors són tard o d'hora incompatibles amb el desenvolupament de coneixement lliure. El coneixement lliure requereix ser entès i administrat com un comunal per poder prosperar.
Sobre Communia
Som una cooperativa de petita escala, Intentem ser una estructura orgànica que permeti desenvolupar un humanisme tecnològic, i ser petits ens agrada pel fet que no tenim pretensions de créixer massa en escala i estar còmodes a facilitar l'abast de les nostres solucions.
En aquest sentit, difícilment seguirem la mateixa lògica d'altres grans empreses pel que fa a créixer a escala per poder portar les seves propostes o solucions al territori concret, si no que oferirem col·laboració per implementar algunes de les solucions perquè es replicaran per part dels seus agents i que siguin capaços d'aportar diferenciació als pobles i versatilitat al genèric.
Treballem i no tenim por de plantejar projectes amb grans empreses i administracions (UE, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Universitats), però en la majoria dels casos, a causa de la nostra escala, preferim col·laborar en diferents formes d'aliança i cooperació. Pot semblar un límit i una restricció, però ho veiem com una oportunitat en el sentit que ens obliga a entendre'ns amb els altres i fa que els projectes siguin més plurals. Sempre des del creixement del model de socialització del coneixement.
Què ens diferencia de les filials d'empreses de gran escala que potser serien capaces d'implementar allò que agafessin d'un dipòsit públic de codi obert? La comunitat, la cooperació i òbviament la democràcia econòmica al si de les nostres formes organitzatives. I sobretot la consciència operativa pel que fa al tracte dels comunals, refusant lògiques extractives.
Seguir prosperant
Ajuntar-nos amb gent d'Extremadura, Andalusia, Portugal o França, en la projecció de models que puguin guanyar abast per repoblar des dels comunals, i gràcies a l'anàlisi i la proposta programàtica feta, tenim coordenades. Però ens falta posició estratègica com a habitants de ciutats mitjanes que miren al rural. Quin seria l'àmbit de projecció i actuació?
Podem plantejar un seguiment i una sintonia dels materials elaborats pels centres d'estudis, seguiment d'itineraris i acceptar els coneixements i les tecnologies generats des dels pobles, però hi ha molt a pensar. I necessitem parells, a prop i lluny. Iniciatives que no tinguin por d'aportar, compartir i cooperar per fer passos endavant i construir futurs. Qui s'hi uneix?