Hace una semana que regresamos del NEBFest al que nos invitaron desde la compañía maximimalista (sociedad cooperativa). Nos invitaron a pensar sobre para qué y cómo digitalizar lo rural, y sobre todo, también sirvió para poner caras a las entidades con las que trabajamos las problemáticas sociales y económicas que trae la despoblación en el territorio. Estamos enormemente agradecidos, por la hospitalidad, la vitalidad y el entusiasmo recibido, y por los enlaces creados con un pueblo al que seguro vamos a regresar. 

Quedaba pendiente el retorno, clarificando un poco y extendiendo un poco más la propuesta de para qué y cómo digitalizar lo rural. Ahí va.

El següent text és el contingut amb el que he contribuït, a la xerrada "Diàleg entre noves economies: present i futur. Trobades i diferències. Economia col·laborativa, ESS i procomuns" En el marc de la tercera edició de Terrassa Cooperativa organitzada pel servei d'Emprendoria i Economia social de l'Ajuntament de Terrassa. Intentant fer una breu explicació del context i repassant models amb la seva relació amb el coneixement, així com fent proposta per la autosostenibilitat i el futur cooperatiu. L'exposició és un hackeig de diferents fonts, bona part dels crèdits i els mèrits de la teoria són per las indias, també  p2p foundation, també hi ha fragments del confidencial, ctxt, nuevocurso, bbc, c4ss, kevin carson, i tants d'altres gegants sobre els quals podem veure-hi més lluny, gràcies a tots.

Les tàctiques d'interacció comunitàries majoritàries actuals, sovint passen per l'ús dels centres que emmagatzemen la informació, justificant-se en el fet d'augmentar la visibilitat i en el és on hi ha la gent. L'aproximació de la interacció des del punt de vista del markèting, com si internet fos una televisió, ens empobreix, i la limitació dels mitjans que s'utilitzen per comunicar té implícita una interacció isolada i unes restriccions, per no parlar de perills majors o de tràfic de dades. Amb el seu ús ens estem corresponsabilitzant de l'alimentació d'uns models que van en contra de l'autonomia i la sobirania tecnològica.

Els gegants propietaris d'aquests magatzems plantegen cada dia més i més enfortir els centres i escalar els sils perquè hi càpiguen les propostes, els estats d'ànim, les idees i els comportaments de la "societat civil". Però estem capacitats per pensar en alternatives, de la mateixa manera que s'anunciava que els nostres somnis no cabien en les seves urnes, podem afirmar que els nostres somnis no cabran als seus servidors.

Me gustaría poder hacer una crítica constructiva a los que como planet.communia.org, tienen un espacio de enunciación, de conversación y de confección de discurso y conocimiento. Uno de los motivos es poder presentar alternativas al paisaje gris que dibuja la concentración y la capitalización de los vectores por donde fluye la información. Hablaré de infraestructuras comunes, y de silos,una analogía que creo que es más que acertada cuando hablamos de estructuras en sistemas de información que están relacionadas deficientemente con otras estructuras, en las que se impide el intercambio libre de datos.

Cualquier red está formada por nodos y enlaces entre ellos. Tanto si se eliminan los creadores de contenidos (nodos), como la infraestructura y las tecnologías de comunicación (enlaces) la red deja de existir. En esta entrada no voy a entrar a discutir cómo se regulan o no los enlaces entre creadores de contenidos y consumidores partiendo del conflicto, de eso ya hay mucho escrito ...