En l'emergència de la pneumònia de Wuhan, hem estat participant des de coronavirusmakers imprimint epi, fent recerca de projectes de respiradors en llicències no restrictives, aportant propostes tecnològiques accessibles... en definitiva seguint i participant amb interès les xarxes de suport mutu que sortien quan la resposta sistèmica fallava. Quan s'oferia com a única sortida la concentració i la centralització de poders per gestionar les nostres vides.
Aquesta resposta del sistema, la qual urgeix a posar els beneficis per sobre les necessitats elementals de tots quan ens reclama jugar-nos la salut per alimentar un espiral de guanys, actua de la mateixa manera quan ens trobem davant la falsa escassetat imposada a través dels monopolis del coneixement i la ciència.
Pagat per tots, però s'haurà de pagar-ho una i una altra vegada
Els tics segueixen i entitats que viuen del finançament públic com la LEITAT i el seu respirador són il·lustratives malgrat han aixecat tímides crítiques ... Operen sobre indicadors de rendibilitat de les patents i són aplaudides com a salvaguarda de la recerca nacional; Celebrem que salvi totes les vida que salvarà, però la premsa generalista aplaudeix no només perquè pugui salvar vides en si, també perquè aportaria capital i hi hauran apreciadíssims beneficis pels que tinguin la patent. Tenim sort... fet aquí, pagat per tots, però s'haurà de pagar-ho una i una altra vegada, i no, per molt que sigui indústria catalana o espanyola no hi ha distribució de beneficis per molt que es tingui un dni nacional. Les identitats s'esquerden i les tensions afloren.
Saltant al sistema de rendibilitat i sostenibilitat de la indústria farmacèutica, el mantra es repeteix. Al menys a 10 països, laboratoris i centres d'investigació amb recursos públics(la UE ha destinat 45 milions € en beques i préstecs) , estudien com fer front a la pandèmia. Entre d'altres s'estan fent estudis amb Kaletra, Avigan i Remdesvir, si es demostren efectius les empreses podran reclamar el dret a d'exclusivitat o demanar noves patents allà on no existeixin i restringir l'ús a qui pugui pagar-les. Això és talment disfuncional que 61 organitzacions civils dedicades a la salut pública han firmat una carta dirigida als governs per exigir que es freni les llicències d'exclusivitat per assegurar una salut universal, i 145 organitzacions han demanat directament a Gilead(propietaris de la patent de Remdesvir) que s'abstingui de reclamar patents o drets d'exclusivitat.
Segons Metges sense fronteres, Cepheid, és un dels altres fabricants de testos mèdics que busquen especular gràcies a la pandèmia, cobraran 18 € per testos que valen 2,70€ a llocs on les persones viuen amb 2 € al dia. Els alts preus en situacions d'emergència no faran si no prolongar-la.
El problema arriba a preocupar la patronal europea i veiem la contradicció, quan la patronal dels laboratoris europeus reclamen eliminar les barreres de les patents, però com es faria?
La resposta governamental al problema és cínica per part de l'Oficina de Patents Europea: "minut de silenci i banderes a mig pal pels afectats a Itàlia"
La resposta governamental al problema és cínica per part de l'oficina de patents europea: "minut de silenci i banderes a mig pal pels afectats a Itàlia", ah! i que els delegats faran teletreball. Next...
A EUA, s'ha entrat un projecte de llei que impedeix que les patents relacionades amb el COVID-19 tinguin efecte mentre duri l'emergència. Bé. Però la mesura va acompanyada per una ¡Extensió de 10 anys de la patent! això serien 20 + 10 anys extra de bloqueig, amb els danys que pot comportar. Inadmisible. A més l'antic director de l'oficina de patents i marques registrades de EUA (David Kappos), el qual treballa per un bufet d'advocats especialistes en defensa de la seva propietat intel·lectual, reclama que es pugui patentar testos de diagnòstic, els quals no es poden patentar actualment ja que simplement mesuren factors biològics.
Pel que fa a Espanya, les consultes sobre les possibles llicències obligatòries de l'art 95 LP) recorren els bufets especialistes en propietat intel·lectual. És un article que diu que quan la iniciació, l'increment, o la generalització de l'invent sigui de primordial importància per la salut pública o quan calgui abastiment nacional, mitjançant real decret es podrà sotmetre la patent o la sol·licitud al règim de llicència obligatòria, això si, amb compensació adequada de pagament de royalties. A l'article 81, es va més enllà, l'Estat pot expropiar mitjançant l'aprovació d'una llei concreta i la compensació econòmica (la qual es podrà recórrer judicialment). Ambdós articles no han estat empleats. Sigui com sigui les farmacèutiques guanyen com sempre, per fer-nos una idea dels volums de negoci, una empresa com Gilead té un benefici net de 5.386 milions €.
Cal estar atents i posar la lupa als lobbys i legisladors per tal que no impedeixin lluitar contra la pandèmia.
Un altre cas és la aplicació desenvolupada pel departament de salut català via ctti, la consellera es vanagloriava que érem capdavanters en aquest sistema de teleassistència i que altres països volien l'aplicació. De nou, buscant el codi font, no n'hi ha ni rastre, es segueixen els patrons, tancar el codi i buscar beneficis econòmics per sobre les necessitats essencials. El departament de salut català no és l'única, i n'hi han d'altres que comparteixen amb tercers les dades.
La distopia conquereix aquest món. I des del confinament o des de l'altruisme per l'emergència és moment per valorar si volem seguir seguint a aquestes normes. Valorar si cal alinear-se amb un capital nacional o internacional que busca una vegada i una altra explotar els recursos humans i naturals fins a la mateixa mort per extreure valor i més valor.
no podem admetre que el bloqueig de coneixement sigui motiu per deixar viure o no a les persones
La proposta per trencar o donar-li un sentit a la capactiat de recerca i inventiva, més enllà de productes miraculosos, de discursos eugenèsics o de dimonitzar eines i tecnologies passa o per desmuntar un mercat de monopolis on només hi poden accedir els qui han pogut gaudir d'avantatges i acumulacions preestablertes, i en aquest sentit no podem admetre que el bloqueig de coneixement sigui motiu per deixar viure o no a les persones. La teoria i pràctica d'una ciència lliure d'aquestes restriccions, que esdevingui de domini públic, la tractarem en la propera entrada.