Durant les últimes setmanes ens estem ocupant de portar a terme un itinerari formatiu introductori per la facilitació digital. Això és formar a voluntaris per tal que proporcionin suport a qui té problemes per utilitzar certes tecnologies que són requisits de facto per realitzar tràmits importants. També perquè ajudin als que no han pogut seguir els exigents ritmes tecnològics actuals. La intenció és crear una "Xarxa Comunitària de Facilitació Digital" a Vic, que amb paraules de les entitats que la preparen té per objectiu:
... la creació d'una xarxa de facilitació digital a nivell comunitari a través de la implantació d'espais d'aprenentatge aplicat entorn la dinamització social digital i les accions inclusives en contextos de transformació per digitalització de la societat.
L'enfocament que volem donar al curs des de Communia és el de tenir una comprensió general d'allò que es vincula a la tecnologia en un sentit ampli; com ens arriba, de qui ens arriba, com n'extraiem valor social, com tenir una actitud crítica sense caure en fòbies ni filies, per poder fer anàlisis d'aplicacions i escenaris on cal implementar tecnologies concretes.
Per tant, la socialització de la tecnologia- o el que és el mateix, fer arribar l'educació tecnològica a tots els espècimens humans- és una acció necessària per a la millora col·lectiva de l'espècie. I és tan necessària com ho és la provisió tecnològica per una resocialització efectiva i no efectista de la tecnologia.( E. Carbonell, El futur de la humanitat)
Veiem alguns casos dels quals ens hem anat trobant (hem canviat noms):
La Mireia és una dona que li falten uns anys per la jubilació, li interessa donar un cop de mà, no té especial habilitat en les eines, però veu que hi ha una necessitat en el barri on viu, i aprenent nocions bàsiques, sap que pot ajudar.
El Miguel és un senyor que ve de l'òrbita empresarial, amb domini de programes per la gestió i el càlcul, amb interès per la tecnologia, va viure el millor de la web pre-2.0, quan es presentava un mar on es podien aixecar illes que calia connectar, ho va fer i va veure la potència del treball en xarxa; com es podia generar coneixements a partir de la posada en comú d'experiències i situacions. Creu que amb esforç conjunt podem oferir bones pautes.
L'Eulàlia i el Robert volen col·laborar altruistament, volen guiatge pràctic sobre com fer front a l'acompanyament, i proporcionar els coneixements que ja tenen i que creuen que els pot ser útil als altres.
Els tècnics i docents que ens demanen que oferim l'itinerari, són allà amb nosaltres, participen en les converses, aporten les experiències amb els destinataris finals, també els coneixements, els "per a més informació", la certificació i ajuda amb l'enfocament pedagògic.
Es respira un ambient de ganes perquè funcioni la xarxa. I nosaltres volem aportar com millor sabem, programant, i oferint continguts i codi adequat a un itinerari formatiu adaptat a aquest entorn concret.
Per fer-ho hem estrenat https://lerno.communia.org, reprenent el fil del projecte Zaya, un mòdul per Drupal que l'estén per aportar la funcionalitat de cursos a grups de persones, perquè publicar i fer itineraris formatius sigui fàcil. Va néixer de la demanda de la Fundación Repoblación, amb la voluntat que esdevingués programari lliure:
El conocimiento libre requiere ser entendido y administrado como un comunal para poder prosperar.
Per ser utilitzat i administrat per cooperatives i col·lectius que posin en el seu model el fet de no bloquejar codi o coneixement i que s'entengui com a comunal, patrimoni públic de les entitats que l'utilitzin.
...la cooperativa de trabajo que se articula en torno a un comunal de conocimiento libre - Desarrollar tecnologías para usarlas y extender su uso. no venderlas o rentabilizarlas. Desde el inicio cooperativas de trabajo, ni propietarios ni consumidores, que el desarrollo de un comunal con su explotación sea por la necesidad de usarlo, quedando a resguardo de las presiones por convertirlo en una fuente de rentas.
Zaya és programari lliure ho és amb la llicència GPL2 o posterior, per tal que hi hagi processos de col·laboració, aprenentatge i conversa en comunitats concretes. Amb la premissa que fos programat permetent estudiar-ne el codi, llibertat per distribuir-lo, llibertat per millorar-lo i llibertat per utilitzar-lo, ja parlarem més profundament en properes entrades.
Primer parar el cop
Tornant al curs i als participants, les sensacions que ens han transmès, la que sentim, i la que es respira quan les eines són imposades sovint són d'angoixa, descontrol, o inseguretat. Quan per demanar una ajuda pel menjador dels fills, perquè les filles facin els deures, per gestionar una baixa o per fer tràmits policials has de fer servir unes eines amb les quals no estàs habituat, és lògic. Quan a més a més l'eina ve amb càrregues extres, com cessió de dades, compra d'aparells, o compromís de contractes, s'accentuen les emocions negatives.
La sensació és que per anar a fer els deures o per anar a l'oficina d'hisenda hem de travessar carrers que en realitat són vestíbuls de centres comercials, plens de pancartes i missatges que ens sedueixen, a més a cada pas hem de donar consentiments perquè agents comercials puguin observar cada aspecte del nostre comportament durant el camí.
Davant de tanta vulnerabilitat, volem allunyar-nos de l'optimisme tecnològic incondicional conformista, també allunyar-nos del derrotisme que reacciona passionalment. Donar suport per superar l'angoixa i afavorir la solució des del col·lectiu, aportar solucions des dels espais de suport mutu. Serà el primer pas per tal que vegem que certes tecnologies, quan es plantegen usos comunitaris, i quan no es va a remolc, és imprescindible en el món que se'ns planteja.
Un cop parat el cop podem començar a caminar, i convé oferir mecanismes per poder guanyar seguretat. No estem parlant d'augment d'agents que blindin el teu pas, sinó de tenir la base de confiança, saber les zones segures dels aparells que utilitzem per poder fer operatives de tràmits i anant més enllà, dominar-les per a treballar en xarxa.
Per posar un exemple, un navegador ha de ser segur i ha de ser independent del fet comercial. I ha d'actuar honestament amb qui el faci servir.
Els debats que surten, i el repte que suposa
L'esquema de programa és de sessions presencials on repassem part dels continguts per veure si anem per bon camí, per si s'entenen els continguts i també per conèixer els participants en la xarxa. Allà surten temes interessants, entre aquests, podem captar l'estat de salut de la relació entre la persona i les eines que se li presenten com a auxiliars, necessàries, o imprescindibles pel seu dia a dia.
En les sessions presencials hi ha hagut temes recurrents. Sobretot el que ja hem anat comentant, establir com a fonamental la centralitat comunitària com a resolució, proposant per exemple repositoris compartits de plantilles de tràmits. Veure que si hi ha un servei que es pressuposa fonamental, com haver d'utilitzar missatgeria digital entre institucions públiques i ciutadania general o l'emmagatzematge de dades, que no passi per empreses que depenguin del màxim guany del fons d'inversió x. Si és possible optar per serveis públics generals i fins i tot plantejar mutualitzacions d'infraestructures per donar garanties de neutralitat, confiança, seguretat, durabilitat i transferència.
També canalitzar les queixes per tal que no es dilueixin en les frustracions domèstiques; detectar quan hi hagi requisits tècnics per l'exercici de drets, teixir xarxes de suport, afavorir l'organització del reclam conjunt, o com s'ha dit abans, fins i tot pensar a mutualitzar infraestructura comunitària i aliances amb comunitats locals vinculades al desenvolupament tecnològic lliure.
Facilitant digitalització evitant alimentar el que ens condiciona
Animem que se segueixin creant xarxes de facilitació digital des de la crítica, que l'itinerari formatiu no signifiqui una homogeneïtzació o un entrenament per la normalització ni manuals per crear bons consumidors. Aprofitar la reacció per fer una mirada crítica a com les grans tecnològiques han esdevingut tan grans i com conformen les regles. Poder crear entorns de confiança i autoprotecció davant les amenaces de quan es realitza operativa internet o quan ens adrecem als magatzems d'informació. I finalment obrir escenaris de col·laboració i cooperació per treballar en el manteniment i l'expansió de comunals de codi, coneixement, d'infraestructura o de serveis.