Intervenció de la última sessió del cicle «La producció col·lectiva a Terrassa. Passat, present i futur».sobre Estratègies de producció P2P, en que en nom de communia, vem tractar algunes temàtiques concretes, el vídeo es pot veure a aquesta entrada de blog.
1. Presentació del projecte
Communia en principi, és una empresa dedicada al disseny i desenvolupament de projectes de software lliure.
Estem físicament a l'Ateneu Candela, el qual alberga altres experiències de cooperació.
Pels integrants de communia, el nostre entorn laboral i vital ha sigut sempre en règims de precarietat, és per això que vem haver de pensar mecanismes de defensa per millorar i construir projectes per assegurar-nos drets per la comunitat i per poder negociar les nostres llibertats. Els organismes que suposadament haurien d'ocupar-se de plantejar modes de producció coherents amb l'entorn social i natural i defensar els nostres drets estan reduits al cumpliment de funcions de gestió de l'escassetat, i no ofereixen solucions efectives.
Ens considerem empresa política, ètica, o del procomú ja que busquem emancipació tecnològica de comunitats reals a través de software lliure. També perquè tenim la contribució al procomú com a modus operandi, ja que estem insertats en cicles que no podrien concebre's sense la base de propietat comunal.
D'una banda l'activitat diària de communia en projectes de col·laboració en el marc digital, els seus lliures acords, netiquetes, i dinàmiques, fa que imaginem tant per l'ateneu on estem com per la ciutat, pràctiques similars amb la base del procomú i la col·laboració p2p.
D'altra banda El contacte amb projectes amb objectius solidaris i persones afectades, fa necessari que haguem de dotar-nos d'uns mètodes que possibilitin un marc d'ajuda mutua i de contribució, i hem vist des de la pràctica que un plantejament de producció p2p ofereix solucions pràctiques
i assequibles per les comunitats reals amb les que treballem.
Davant d'aquesta possibilitat per tal d'aconseguir que aquestes comunitats reals siguin capaces de pensar, actuar, i créixer, necessitem 1) dotar-nos d'economies comunitàries resilients i 2)possibilitats de lliure d'interconnexió en el mercat. Per això a communia també ens ocupem de duur a cap sessions formatives en aquests aspectes.
2.Models d'empresa que possibilita el vostre projecte.
Creiem que pel fet d'estar insertats en el mode de producció p2p, i ser-ne un dels agents, Communia HAURIA de possibilitar que es prestéssin serveis amb els desenvolupaments i els continguts que alliberem, i esperem que així sigui.
El fet de possibilitar que el codi font o la documentació sigui de domini públic, ofereix un capital en forma comunal que permetria a d'altres empreses compromeses amb aquest ecosistema reutilitzar-lo. Compromeses en quan a que si adapten o milloren codi haurien de fer-ho contribuïnt també al procomú, aquesta virtuositat fa que es generin economies resilients i amb altes innovacions a cost marginal i no dependent de rentes.
Tot i això no sen's pot categoritzar (de moment) com a entitat que s'ocupi d'infrastructura neutral com el cas de l'energia o de les xarxes obertes.
3. Replicabilitat, escalabilitat i competència.
En sintonia amb l'anterior reposta, una de les principals tasques que realitzem a communia a part de desenvolupaments, és la còpia d'aquests, la reproducció i adaptació, per tant som un projecte que viu de la rèplica, i quan vius d'això:
1- Has de ser conscient que per ètica tu també has d'oferir un retorn.
2- Has de bastir la metodologia amb que ho fas.
Per sort en el nostre sector la possiblitat de rèplica posseeix mecanismes molt avançats, que fins i tot serveixen de font d'inspiració per traslladar-ho a altres àmbits. En el cas de projectes de software tenim GIT que ofereix poder explotar en forma rhizoma els desenvolupaments, i poder examinar exhaustivament les revisions, forks, diferències... Amb els desenvolupaments de projectes que depenen d'altres i que posseeixen mecanismes propis, fer-los servir, així si per exemple fem parts de drupal publiquem els desenvolupaments i participem en les incidències via el forum públic de drupal, interactuem lliurement en una comunitat real.
Però amb la contribució de codi o la seva publicació no creiem que n'hi hagi prou, documentar els processos també és una de les tasques obligades en els projectes. Tenim un wiki que hi anem publicant instruccions i manuals.
A part de la programació estricta que solen tenir canals més estandaritzats per permetre la rèplica, en la majoria dels projectes que iniciem ja sigui de formació, streaming, sistemes... Van acompanyats d'una estratègia de documentació:
1) Com a mecanisme intern: som 3 persones amb habilitats diferents i ens hem de fer la idea que no tothom sap fer-ho tot, però en principi si que tothom pot aprendre, és per això que sols com a metodologia interna ens serveix.
2) Com a possibilitat d'autonomia i reutilització de les nostres contribucions, amb la idea de permetre l'abastiment, sense passar per la dependència de communia, sense que signifiqui que communia hagi d'augmentar d'escala.
D'aquesta manera donem un enfoc holístic, intentem fer públic tot el que podem, en els nostres projectes (quan són madurs i han arribat a cert punt de qualitat). De tal manera que quan estàs possibilitant la replicabilitat interna també possibilites l'externa.
4. Relació amb l'administració. Límits i possibilitats.
Les relacions són residuals pel que podrien ser. Entenem que hi ha molts recursos que es podrien destinar a enriquir els models productius com els que proposem.
Si realment es volgués un model innovador es podria caminar explorar aquesta línia, tal com fan projectes com els d' Ecuador amb la implementació de flok society, Hamburg amb la compra de la xarxa elèctrica per convertir-la en una de motor ciutadà (preguntat via referendum) ...
Però entenem que som part d'un centre econòmic en descomposició i que s'hereden molts vicis, i potser per això hem de viure un temps en el deute, per arribar a la conclusió que l'única manera de sortir-ne és no pagar-lo i entendre que hem d'aconseguir comunitats i empreses resilients allunyades de les bombolles financeres. Però envejem processos d'empodarament que veiem arreu, i ens agradaria gaudir d'un Partner State, però tal com estan es coses... Tenim un Estat adicte a la intermediació.
La majoria de plans d'acció que proposem es basen en la implementació de solucions globals a nivell local, i per això creiem que l'administració local que hauria d'estar amb les parabòliques posades, és poc receptiva i conservadora ja que segueix sustentant-se en el desenvolupament productiu de rentes, dedica els pressupostos reals, a projectes inversemblants en el context context econòmic, parc audiovisual, parcs empresarials, plans d'innovació...Per la resta es limita a les restes habituals de joventut o participació.
Creiem que és crític que no s'escoltin aquestes demandes que van en la línia d'incrementar capacitats productives, que posen el centre a la innovació.
Anant més enllà, amb l'administració autonòmica, hem traballat en el sector d'educació pública fent el manteniment de la xarxa i de tot el sistema informàtic i vem viure el fiasco total pel que fa a uperu, dotacions, linkcat, i gestió dels recursos informatics. Disfruten d'un colapse agredolç, a l'estil The Wire, tenen dotacions per parar un tren, però no hi ha pla real de manteniment ni pla real d'implentació.
Però també s'ha de dir que els centres han acceptat l'establiment d'una relació de dependència absoluta externa amb les grans empreses que disfruten d'una concessió millonària, (20 milions d'euros el 2010), les quals,veient l'execució creiem que ratllen el frau.
Resumint pel que fa als tractes que hem tingut amb l'administració, creiem que han sigut insuficients i que es poden categoritzar de residuals.
Creiem que l'administració li costa molt entendre les dinàmiques comunitàries i les exigències de infrastructura neutral, i molt més les dinàmiques generades pel software lliure i que aqui l'administració sinó està en la posició d'intermediació no se sent còmode.