Gestionar les fonts de les quals t'informes determinarà la "premsa" que llegiràs en el teu dia a dia, quines seccions i temàtiques, quins autors, columnistes... en definitiva et conformarà com a editor de tu mateix. Per mantenir l'autonomia, i no dependre de tercers i de la viabilitat econòmica de proveïdors de notícies, sovint vinculada a la publicitat, hi ha algun programari que ens pot donar un cop de mà.

Tot i que per escriptori hi han diversos programes, akregator de kdepim, feedreader , liferea ... En el meu cas jo estic subscrit a diverses fonts atom/rss, les quals gestiono amb el tiny tiny rss, un potent gestor de feeds via web que actua com a backend,  per a l'obtenció, actualització i la classificació de les fonts (similar al que feia google reader). De tal manera que tinc a un servidor propi la gestió. També ofereix la possiblitat de poder fer canals propis dels elements publicats i marcats com a favorits.

Google no troba sentit a seguir actuant com a centre de continguts externs en format rss, un moment crucial per veure si el públic que l'usava actuarà com s'espera que ha d'actuar. Segons el director de Notícies de google Richard Gringras, la “cultura" en com es consumeix informació ha canviat i s'acosta al consum constant:

As a culture we have moved into a realm where the consumption of news is a near-constant process. Users with smartphones and tablets are consuming news in bits and bites throughout the course of the day – replacing the old standard behaviors of news consumption over breakfast along with a leisurely read at the end of the day"

Tècnicament, no s'acaba d'entendre la relació i sembla que el director parli més aviat de diaris i no de feeds de blogs ja que la subscripció a 150 llocs poden generar un flux constant de converses per llegir i a on interactuar. El protocol no és el problema, ja que admetria de sobres el trànsit de notícies i converses, de fet ja ho fa però de forma distribuïda, no com li agrada al sector financer.