Aquest contingut s'ha actualitzat perquè hi constin els canvis en les clàusules del contracte de l'SGAE (veure diferències), degut a una sentencia judicial
(este contenido tambien está en castellano en: https://planet.communia.org/es/content/anartist-i-com-les-comunitats-dartistes-poden-fer-front-als-encerclaments-culturals )
Ahir vam trobar-nos amb Anartist.org i ens van poder explicar el projecte. Aqui l'enllaç a la presentació:
https://tube.communia.org/w/cm89SACBY1mzpFWyXQyUkY
Va ser molt interessant conèixer que aquesta comunitat creativa ha decidit emprar programari lliure per part de la seva activitat, també veure com han reconegut la filosofia, han entès problemàtiques compartides i han buscat solucions emancipadores. L'exercici de responsabilitat i la satisfacció en l'aportació, referma el poder que es té quan es mutualitzen els recursos, mitjans, serveis i béns. Per qualsevol agrupació, entendre que l'assumpció conscient i mesurada de les responsabilitats pel que fa a la gestió és la via per poder solucionar els problemes col·lectivament. Més enllà de les capacitats tècniques que cal assolir i que requereixen els serveis que ofereix Anartist, l'important és que és un primer pas per enfortir una comunitat, sens dubte superar les barreres tècniques dóna poder comunitari, ja que tenir habilitats tecnològiques per poder oferir serveis i béns pels teus iguals eleva no sols les lluites, també el benestar dins de les comunitats. En la creació, difusió, comunicació, i producció, no dependre de tercers de dubtosa confiança esdevé crucial.
Aquests tercers ens poden fer dèbils. Com es va dir, els diners els fan amb les teves dades, però de manera especulada, dubtosa i m'atreviria a dir que molt al marge de l'efectivitat. Bàsicament, són acumuladors d'audiències per tal de poder col·locar de manera segura explotacions de capital futures. Aquests horitzons incerts que el capital intenta establir condicionen el present marcant l'agenda i determinant el futurible, uns horitzons que arrasen, que cremen i encadenen. El producte ets tu, però sobretot és una especulació del que hauria de passar en el futur del món. Així es fan diners especulant, i per això n'hauríem de sortir, per guanyar un present sense cadenes en predeterminacions del poder per elevar el guany en la inversió.
Al marge de la capacitat gestora pel que fa a tecnologies que permeten comunicació, difusió i producció. La comunitat artista, entesa com a humans que volen tenir temps per poder desenvolupar les capacitats creatives, es veu dèbil quan es veu obligada a delegar responsabilitats la gestió de certs drets per Llei (segons LPI els drets de gestió col·lectiva obligatòria) o per contracte amb entitat gestora intermediària (sigui SGAE o una altra).
Sense voler entrar massa específicament en quins són els drets que s'haurien de garantir a qualsevol ésser humà que vulgui produir cultura, tractant els redactats en contracte de la SGAE en la seva última revisió, hi ha un buit crític quan perseguim el comunal creatiu. Quan un artista decideix activament l'autogestió dels drets, i decideix que el que creï alimenti el domini públic se li posen impediments. Per poder gaudir de la part pertinent en la recaptació que fa per nosaltres la gestora col·lectiva s'ha de pertànyer a una d'aquestes gestores, si no no hi haurà retribució malgrat que l'entitat recapti per nosaltres. Això implica la inscripció de molts artistes, és el típic, perquè s'ho quedin els artistes més famosos m'inscric i m'ho quedo jo. Convé entendre el contracte, nosaltres no som especialistes, ni de bon tros, som una petita cooperativa orientada a la creació de comunals, sigui programari, documentació, i a vegades gràfica, audiovisual o musical. Hi ha d'altres que ho explicaran molt millor, la exgae al seu dia, david bravo, creative commons, o a le gardon per exemple es poden trobar molts bons recursos sobre l'anomenada "propietat intel·lectual", tenen un podcast que tracten problemes habituals de manera concisa i documentada. Però com dèiem si decidim obtenir els beneficis obtinguts per la gestió col·lectiva que fan gestores convé llegir el contracte i entendre com a partir del 2021 es poden autogestionar certs drets tot i estar a l'SGAE.
En el camí de la firma hi ha decisions crucials, és quan has de decidir com planteges la gestió dels teus drets.
Malgrat això pel que entenem no es pot produir pel domini públic de forma immediata si estàs a l'SGAE. Això significa que no hi ha cohabitació entre cultura lliure i la gestora majoritària. Llavors convé preguntar-se ¿Què passa quan hi ha la voluntat conscient d'alimentar comunals lliures i de domini públic? Com es pot renunciar activament als drets sobre l'obra per permetre la lliure circulació de la cultura generada? Un cop soc integrant de la gestora, ¿Tinc possibilitat de llicenciar BY SA, o en CC0 domini públic directament? ¿ Hi ha possibilitat de col·laborar amb altres autors que publiquin en BY-SA o CC0?
S'ha de tenir en compte que tot el repertori passat i futur de l'artista es tractarà igual, sotmesa a la delegació dels drets determinada en el contracte amb l'SGAE, a menys que es notifiqui a l'SGAE de la revocació de gestió per la seva part (possible gràcies a sentencia judicial de https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/8dfc10d596236aaea0a8778d75e36f0d/20221004 ) .
Després de demanar a Ainara Legardon, que revisés el text, m'ha aclarit que ara és posible decidir la gestió per cada obra a SGAE degut a l'aplicació de mesures cautelars i imposades per un jutjat de Barcelona. Més informació a https://legardon.net/072-unison-y-sgae-se-ven-en-los-juzgados/ i a https://www.poderjudicial.es/search/documento/AN/9349209/Competencia%20desleal/20201216 i a https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/8dfc10d596236aaea0a8778d75e36f0d/20221004 . Per la qual els representats:
tienen la posibilidad de que el titular de los derechos gestionados pueda revocar, total o parcialmente, su contrato de gestión con retirada de los derechos , categoría de derechos o tipos de obras o prestaciones de su elección
en los territorios de su elección.
Llavors si en el servei de audio o video d'Anartist es publiquen continguts llicenciats en un CC sense haver notificat a l'SGAE de la revocació de gestió de drets sobre l'obra , segons contracte, entenem que podria reclamar. Potser ara mira cap a un altre cantó, però entenem que l'empara legal és poca i la indefensió és molta. En l'esperat cas que aflorin moltes més comunitats com Anartist, és imaginable un canvi d'estratègia de l'entitat gestora? Què passaria si es decideix perseguir activament, o si els agents reben primes per resultats i veuen els repositoris com a nínxols de beneficis. A tenir en compte que en l'execució de contractes la picaresca és habitual, el que firmes pot executar-se i el domini públic sol estar indefens per falta de comunitats actives que el preservin.
El mateix passaria quan fem servir continguts del servei d' audio d'Anartist quan reproduïm música d'artistes inscrits a l'SGAE(i no els notifiquem de la revocació de drets), en una perruqueria de barri. Si diem que és cultura lliure i es fa servir com a tal de fet no estaríem dient del tot la veritat, la perruqueria hauria de pagar les llicències pertinents, anartist com a plataforma també. Per això animem a que Anartist segueixi enfortint-se assumint les lluites de la cultura lliure com a tal, que siguin capaces d'establir mecanismes d'autodefensa de la cultura per tothom, perquè és la cultura que creen aquestes comunitats les que enriqueixen la humanitat. Calen comunitats conscients, fortes i resilients per construir la via lenta per ser capaços de prendre el control quan calgui posar la directa.
No cal dir que la redacció del text anterior es fa des de la humilitat de communia.org, com a petita cooperativa que s'autogestiona els drets sobre el codi que produïm, i quan ho fem veiem el procomú i el domini públic com el que hauria de ser natural, com a via d'assumir la defensa i la promoció del que enriqueix la comunitat i la societat en general.
Malauradament, s'ha situat a la negació la possibilitat de generar comuns, i l'orientació a l'encerclament constant dels comunals asfixia el coneixement i la cultura. És per això que espais conscients com Anartist tenen valor pel debat que generen ara i per la comunitat que generen, i posarem les mans i dedicarem esforços a col·laborar i aportar amb tot el que puguem a aquestes comunitats.