Acabar el curs amb la suggerent escola
d'estiu tractant com viure bé i deixant les màquines carburant per situar plantejaments de cara al proper curs.
Ara descans a l'Escala... Passejos amb bici cap a la platja, excursions pel Montgrí, cervesa a prop del mar, gastar la bateria de l'ebook, dormir, per fi dormir, amb les finestres obertes...
Google no troba sentit a seguir actuant com a centre de continguts externs en format rss, un moment crucial per veure si el públic que l'usava actuarà com s'espera que ha d'actuar. Segons el director de Notícies de google Richard Gringras, la “cultura" en com es consumeix informació ha canviat i s'acosta al consum constant:
La proposta pren forma i al ritme que van arribant inscrits a l'escola, van arribant parts aleatòries.
http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v16/
http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v15/
http://communiasandbox.wordpress.com/2013/10/13/v14/
Tenemos un problema de contaminación en el planeta, y una forma de luchar contra esta es el ahorro energético. La aparición de las bombillas de bajo coste son un camino. Aún así cada bombilla podrían durar muchisimo más. De hecho se sabe que hay una bombilla que lleva más de 100 años encendida. Sin embargo, debido al lobby bombetero, la gente sólo puede comprar bombillas que duran 3000h. Esta limitación, es impuesta. Es una restricción que se considera obligada para asegurar el futuro de la indústria e incluso para evitar conflictos sindicales.
Recordo fa anys quan vaig entrar a treballar a una feina basura, vaig haver d'anar a una formació prèvia, on ensenyaven com s'havia de tractar el client, i una de les coses que em van dir és que el client no tenia la raó, la raó la tenia el llibret de conducta i tracte al client del treballador de xxxx .
Així doncs aquest axioma categòric no s'allunyava gaire del “el client sempre té la raó”: amb ambdues pots obtenir la raó sense que facis tu mateix el judici.
Recordo fa anys quan vaig entrar a treballar a una feina basura, vaig haver d'anar a una formació prèvia, on ensenyaven com s'havia de tractar el client, i una de les coses que em van dir és que el client no tenia la raó, la raó la tenia el llibret de conducta i tracte al client del treballador de xxxx .
Així doncs aquest axioma categòric no s'allunyava gaire del “el client sempre té la raó”: amb ambdues pots obtenir la raó sense que facis tu mateix el judici.
Recentment a Communia estem donant-li voltes al model productiu, el pes de la producció distribuïda ha guanyat un lloc central al nostre discurs. Amb les preparacions de les ponències a l'Equador, a la UOC, i al centre social que habitem(Ateneu candela), ens hem donat temps per llegir, estudiar i entendre textos (tenir Synusia al costat també ho posa fàcil). També estem identificant quins són els béns comuns dels que participem, quins són dels que ens aprofitem, quins són els que manquen per facilitar l'autonomia en els altres règims de propietat.
Recentment a Communia estem donant-li voltes al model productiu, el pes de la producció distribuïda ha guanyat un lloc central al nostre discurs. Amb les preparacions de les ponències a l'Equador, a la UOC, i al centre social que habitem(Ateneu candela), ens hem donat temps per llegir, estudiar i entendre textos (tenir Synusia al costat també ho posa fàcil). També estem identificant quins són els béns comuns dels que participem, quins són dels que ens aprofitem, quins són els que manquen per facilitar l'autonomia en els altres règims de propietat.
El context no acompanya gaire per innovar al marge de l'economia submergida i es fa difícil poder imaginar espais d'emancipació emmarcats en dispositius com els centres socials. Però la decadència que implanta la manera com estan funcionant els mercats i els seus organismes (estats, i diferents governs), no pot ser un impediment per imaginar espais de participació, igualtat, democràcia i llibertat, que puguin oferir retribució i renta.
