Futurs fabricats a casa
Recentment a Communia estem donant-li voltes al model productiu, el pes de la producció distribuïda ha guanyat un lloc central al nostre discurs. Amb les preparacions de les ponències a l'Equador, a la UOC, i al centre social que habitem(Ateneu candela), ens hem donat temps per llegir, estudiar i entendre textos (tenir Synusia al costat també ho posa fàcil). També estem identificant quins són els béns comuns dels que participem, quins són dels que ens aprofitem, quins són els que manquen per facilitar l'autonomia en els altres règims de propietat. El model de cooperació de communia es va dibuixant amb l'objectiu de poder quadrar amb les nostres dinàmiques laborals la cadena extracció-hackeig-retorn.
El fet d'habitar en el centre social fa que veiem la barbàrie cada cop més a prop, ja que cohabitem els espais amb membres de la PAH i cada cas que viuen és un cop de realitat augmentada als morros, que al menys a mi em demana celeritat amb les definicions d'un nou model productiu que tingui en compte el bé comú. Tot el que s'aparti d'això i que demani paciència, temps, o fe únicament en l'empresa i els mercats em sona a promoció de pràctiques incoherents.