Fa un temps, a una entrevista per una recerca de la UOC sobre experiències d'economia alternativa em preguntaven si Internet era important per a nosaltres. La meva resposta va ser des d'una òptica de communia, és a dir, Internet com una possibilitat per construir companyies comunitàries basades en el pro-comú.

“No només és indignació, és el desig de canvi i l’alegria d’estar junts”

Diuen que tot comença amb la crisi, però amb això no n’hi ha prou per catalitzar moviments multitudinaris, capaços de convertir la frustració, la desesperació, la indignació o la tristesa en potència col·lectiva, més aviat al contrari. Les crisis per si soles alimenten els feixismes i la guerra entre iguals i incrementen els nivells de desigualtat entre un abstracte i poderós 1% i un creixent i metafòric 99%. Tot i així, poc veureu de tristesa en aquest text sinó més aviat al contrari.