Si de fa un temps l'anàlisi de la relació entre tecnologia i educació vé de la pràctica professional. Des d'inicis de curs que puc analitzar-la com a pare, i com a part activa a l'AFA. I no em sorprèn trobar-me (com a tot arreu en aquesta societat) de nou amb punts de conflicte entre sector privat, públic i comunitari.

Organitzacions com la FAPAC o la majoria d' AFAs lluiten per tal que el sector privat no operi amb la lògica d'ampliar tot el que pugui el marge de guany en certs àmbits de l'educació: Per exemple quan parlem del servei de menjador que està bloquejat per serhs a Terrassa i que planteja greuges importants.

Però sembla que el conflicte d'interessos no és tan lúcid en altres àmbits i no es té una perspectiva clara del que signifiquen certes delegacions, podem parlar del servei de neteja (en mans dempreses multiserveis com clece) o el cas que m'agradaria analitzar: les tecnologies de la comunicació i del coneixement.