Malgrat que Communia va néixer de les habilitats tècniques que s'exigien als nous mitjans de comunicació socials, lliures i comunitaris, des que ens vam creuar amb estudiants de pedagogia vam començar a elaborar continguts i a oferir formacions relacionades amb la tecnologia, primer amb estudiants de formació professional i després estenent-nos a altres àmbits del lleure per petits i grans. La idea principal era la d'oferir empoderament i plantejar una tecnologia de fàcil accés intentant superar les traves que s'imposa al lliure fluir de coneixements, com la figura de l'autor i tot el règim legal que envolta la propietat del coneixement.
Això canvia quan les impressores 3D passen a poder-se replicar, ja que una de les tecnologies utilitzades passa a domini públic i també quan Arduino és acceptada globalment com a placa per l'aprenentatge de l'electrònica i la programació electrònica. Començaven a sorgir repositoris compartits de codi que no posaven pegues a la reutilització, a l'estudi, en compartir o a la possibilitat de millora. La producció col·lectiva es posava en marxa... I en aquesta lògica que segueix el que és natural com a éssers humans, volíem crear tallers i activitats per tal que mitjançant el joc els cervells i les mans dels infants i joves poguessin explotar les possibilitats que obria l'electrònica, la impressió 3D i la programació.
Com és habitual, tot canvi tecnològic és captat, en primer lloc, pels que poden accedir a la tecnologia. A nosaltres, havent passat per projectes que estaven situats al centre (de la ciutat i de capacitat econòmica) com els casals d’estiu TecnosLab, o més tard amb les extraescolars FabKids, ens sorgien alguns dubtes sobre la capacitació elitista que significava, i vam començar a replantejar per desplaçar el projecte i l'acció formativa a les perifèries, com per exemple, en els tallers de «Joves Maker».
Ara hem baixat un esglaó pel que fa a l'accessibilitat de les formacions, fem extraescolars a escoles perifèriques de Terrassa, des del curs passat, conjuntament les AFA de l’escola el Roc Blanc de Viladecavalls, l’AFA de l’escola Pau Casals de Vacarisses i l’Eina Cooperativa (empresa de l’economia social i solidària especialitzada en el lleure), hem engegat un projecte de tallers setmanals extraescolars, el HackLabKids. Malgrat això apareixen alguns temes que convindria pensar i tractar. Les extraescolars segueixen sent una forma elitista d'aportar coneixement i és per això que en part desitgem la seva conversió fins a extingir-se, fruit de l'absorció per part del sistema educatiu. Les millors extraescolars són les que, pel seu valor ètic i social, absorbeix l'escola pública com a contingut curricular de valor i deixa de ser un cost extra per les famílies.
Però pas a pas. Ara aquest projecte l'ubiquem més en l’àmbit del lleure, amb professionals del lleure, això implica que és en el joc, que els infants adquireixen els aprenentatges, els quals parteixen de les vivències mentre fomentem el treball en equip i les relacions interpersonals. No operem ni amb certificacions, ni qualificacions en pro de l'excel·lència i defugim de metodologies basades en la recompensa o excessivament gamificades... factors que en el nostre entendre només aporten frustració a l'infant i un acostament innecessari a estratègies addictives on importa més el premi que el coneixement adquirit.
Construïm autòmats, programant videojocs o dissenyem robots, mentre aportem elements per reflexionar sobre una reapropiació de les tecnologies. Introduïm dinàmiques del pensament computacional amb activitats basades en jocs de pensament lògic, així com activitats que giren entorn la programació per blocs amb Scratch, o activitats d’electrònica amb Arduino per blocs, realitzant robòtica manipulativa amb sensors, motors i actuadors varis, per construir andròmines i robots amb cartó, paper, tisores, cola, material reciclat... al cap i a la fi, material disponible en qualsevol casa o centre educatiu. Ens agrada pensar en el projecte de HackLab Kids com una experiència de lleure en robòtica i programació educativa, basat en tecnologies obertes i lliures, promogut per agents de l'economia social i cooperativa, que igual que els HackLab clubs, el que volem és fomentar la cultura hacker per preguntar-se com estan construïdes les coses, ja siguin robots, programes, electrònica diversa, mecànica, circuits elèctrics... i gaudir compartint els coneixements amb la resta dels companys i companyes. Tot això amb l’objectiu de fomentar el raonament lògic i matemàtic, la creativitat i l'experimentació, l’esperit crític envers l’ús de les tecnologies, així com els conceptes de programació informàtica més bàsica adaptats a cada edat.
Si bé per ara les extraescolars són de pagament, no posem traves per utilitzar com es vulgui els continguts creats i de moment aquí rau alguna de les diferències. Per les activitats elaborem continguts propis, o modifiquem continguts d’altres, o inclús reproduïm íntegrament continguts de tercers (sempre citant fonts i respectant llicencies). Volem que els continguts que emprem per a les nostres activitats siguin i alimentin un comunal d'accés universal, reproduïble, re-distribuïble i modificable per tota la comunitat educativa. Aquí podeu consultar algunes de les activitats que hem anat recopilant últimament amb el projecte HackLab Kids (es pot accedir com a visitant). Això es contraposa a altres plataformes de continguts i activitats que des de l'escola s'usen i que per exemple no es poden fer servir a casa o en exhaurir-se el contracte de llicència.
Un aspecte que intentem tenir cura és executar totes les activitats amb programari i maquinari lliure, ja que aquest és molt més ètic i assequible per les famílies. Tot i utilitzar elements reciclats adequats a les edats dels infants, procurem fer servir els components amb els quals es basa l’electrònica industrial, no volem emmarcar-nos en l’ús exclusiu de joguines d'una marca determinada, les quals acostumen a ser poc accessibles per a moltes famílies, ja sigui per l'elevat cost que tenen o perquè el contingut intel·lectual i el programari a emprar són propietat d'una empresa amb limitacions d'ús. En canvi, preferim les tecnologies lliures com per exemple Arduino, que obren un univers molt més gran i de lliure accés en el món de l'electrònica programable, a baix cost, amb una comunitat educativa enorme realitzant i compartint-ne continguts.
La tecnologia pels més petits hauria de ser sense barreres, més si s'imparteix des de centres públics amb diners públics. Què volem dir? Que hem de garantir que si es requereix material ha de ser a costos mínims, que tendeixin a zero o que si més no aquest sigui justificat i entès. Per això si entenem que els tallers de robòtica o el joc amb la tecnologia són uns primers passos per tal d'habituar els alumnes a perdre la por i a empoderar-se individualment i com a grup per tal de progressar amb l'ajut de ginys. Hem d'assegurar que són eines que els pertanyen, que els permetran progressar i que no els seran extretes quan no es renovi el contracte amb LEGO.
La robòtica, aquesta paraula que està prenent un caire agressiu perquè cada cop més es relaciona amb la pèrdua de llocs de treball, ha de ser reapropiada per extreure'n el valor social i econòmic que tindria en sistemes més justos i solidaris.
Finalment, ens fa il·lusió comentar que juntament amb la Llibreria Synusia de Terrassa farem un acte el dia 5 de novembre a les 19:00h de la tarda a l’Ateneu Candela amb Margarita Padilla i la Marta Malo, les autores del llibre «Amiga Robot». El llibre que tot i ser del 2019 ha sigut publicat recentment i considerem molt interessant, que expressa moltes de les qüestions que ens plantegem en pensar aquest tipus d'activitats, us convidem a assistir a aquest acte i debatre conjuntament sobre aquestes qüestions.