El govern d'Equador ha impulsat un pla nacional de canvi de matriu productiva cap a una societat del coneixement lliure, obert i del comú. Aquest pla es coneix com a FLOK society. Projecte que aquest més de maig es presentarà al Ateneu Candela en el marc del curs: Noves democràcies: laboratoris i pràctiques en temps de crisis de la representació política organitzat per Synusia.
El Flok society és un punt de trobada de diferents agents ( nacionals i internacionals ), i un conjunt d'eines i propostes metodològiques per a dissenyar, de manera col·laborativa i oberta, les idees força d'aquest canvi de matriu productiva que reclama un Equador post crisis. Que un dels seus impulsor vingui a la ciutat a explicar-nos la proposta és, sens dubte, una molt bona notícia, ja que possiblement, estem davant d'una de les iniciatives impulsades per un Estat més ambicioses i esperançadores dels últims temps, un prototip a seguir, escoltar i aprendre'n. Una oportunitat única per re formular les institucions en una lògica post crisi. Unes institucions que apostin per una nova forma de govern, un nou model productiu, i en definitiva, un nou contracte social entre ciutadans.
Una de les tasques més urgents per una empresa com aquesta és el de situar el paper de les institucions i l'administració en aquesta nova matriu productiva basada en el coneixement lliure, obert i del comú. És amb aquest objectiu que es va realitzar el seminari: Nueva Configuración: El Estado, la Sociedad Civil y el Mercado Ético.
M'agradaria destacar, en aquest primer post dedicat al FOLK society, la intervenció de Michael Bauwens , director del projecte i destacat membre de la P2P Foundation.
Bauwens presenta una conferència amb el nom de: nous models d'integració entre la societat civil, l'estat i el mercat.
Comença senyalant que històricament, les societats que s'han enfrontat al problema de l'escassetat, ho han fet a través de la mutualització. Per tant, no és tant estrany que per plantejar nous models productius post crisi, ho fem sota paradigmes que tenen a veure amb la mutualització dels recursos. Concretament, en el moment històric en que vivim, el factor clau és pensar com mutualitzem el coneixement i el conjunt d'infraestructures que ens permeten accedir-hi.
Aquesta mutualització és la base del que coneixem com a producció P2P basada en el comú. Gràcies a aquesta, tenim uns ecosistemes formats per treballadors, voluntaris, i institucions que treballen per un comú i que configuren una economia social del coneixement que es pot compartir. Un exemple és la ciutat de Malmo, a Suècia, on un 52% de la població viu gràcies aquest tipus d'economia.
La forma com aquestes comunitats s'organitzen ens mostra una nova realitat institucional on el bé comú és la institució central i el principal receptor del valor generat.
Trobem en aquestes noves realitats institucionals 3 rols clarament diferenciats:
1 Unes fundacions, Floss Foundation, que no dirigeixen ni controlen la producció, sinó que la cuiden i la protegeixen.
2 Una aliança d'empreses comunitàries que treballen amb el bé comú i creen valor sobre sobre aquest.
3 Unes administracions que actuen com a regulador extern, proporcionen infraestructura, i apoderen a la població que participa d'aquests ecosistemes.
Aquests ecosistemes, que no estan lliures de problemes i contradiccions, són un prototip d'una nova forma de produir on l'administració, els treballadors (o coalicions emprenedores), i la comunitat tenen un nou paper. Ecosistemes que ja són una realitat a escales petites que identifiquem amb les nostres ciutats. La ciutat de Malmo és un bon exemple.
Les idees exposades en aquest seminari m'ajuden a identificar a Terrassa algunes llavors que ja funcionen en aquesta direcció:
1 Communia i Synusia.cc com a companyies comunitàries que operen sobre el comú.
2 El projecte Factolab Terrassa com una comunitat de producció P2P al voltant del open hardware.
3 El centre social Ateneu Candela com una Floss Foundation que cuida i protegeix a la comunitat.
Estic plenament convençut que molts més s'afegiran a aquests ecosistemes P2P, i que en ells hi podem trobar la llavor de una Terrassa post crisi.
Ens queda fer front a múltiples reptes i desafiaments, el primer és que molts més ciutadans formin part d'aquest ecosistemes, el segon, pensar i situar l'administració i el govern de la ciutat com un autèntic Estat Soci per la ciutat P2P.
Res més de part meva, us deixo amb el vídeo de la intervenció sencera de Michel Bauwens, doncs sempre és millor saltar-se intermediaris si pots anar directe a les fonts :)