Cap a una lliure distribució de converses

M'agradaria poder fer una crítica constructiva als que com planet.communia.org, tenen un espai d'enunciació, de conversa i de confecció de discurs i coneixement. Un dels motius és poder presentar alternatives al paisatge gris que dibuixa la concentració i la capitalització dels vectors per on flueix la informació. Parlaré de infraestructures comunes, i de sils una analogia que crec que és més que encertada quan parlem d'estructures en sistemes d'informació que estan relacionades deficientment amb altres estructures, en les qual s'impedeix l'intercanvi lliure de dades.

Qualsevol xarxa està formada per nodes i enllaços entre ells. Tant si s'eliminen els creadors de continguts(nodes), com la infraestructura i les tecnologies de comunicació (enllaços) la xarxa deixa d'existir. En aquesta entrada no entraré a discutir com s'han de regular o no els enllaços entre creadors de continguts i consumidors partint del conflicte, d'això ja hi ha molt escrit...

Quan crees continguts arriba un cert punt en el qual cal traçar una estratègia per poder generar xarxa i evitar que certes topologies impedeixin manifestar-te per tu mateix i expressar-te amb el màxim d'autonomia i personalitat. Hem escoltat per activa i per passiva que hem d'intentar caminar cap a la distribució lliure de continguts, els gràfics de Paul Baran sobre la distribució i no la descentralització de les xarxes per fer-les resilients són habituals en ponències i estudis. Però per fer-ho, a més a més de generar continguts (esdevenir nodes actius), hem de pensar en la relació i com cuidar l'enllaç entre nosaltres i les nostres converses, més quan la tendència a maltractar-lo està a l'ordre del dia per consecutives reformes de la propietat intelectual.

Analitzant les possibilitats que tenim actualment a l'hora de crear continguts, per tal d'esdevenir nodes actius i productius, podem posar-los en una escala segons el grau de restricció, intermediació, i control (vigilància). Dins d'aquesta divisió si a un cantó hi han els silos, webs que ofereixen publicació de continguts sovint propietat de grans companyies(twitter, facebook, gplus... ), a l'altra hi ha la blogosfera . Segons les característiques proposades per https://indiewebcamp.com/silos, podem contraposar-les:

• Requeriment de crear una identitat in-situ Vs. Identitat flexible i determinada per l'usuari.
• Comunicació isolada: únicament en el lloc amb usuaris del lloc Vs. Comunicació amb qualsevol contacte o xarxa.
• Creació de contingut d'un tipus determinat. Vs. Creació de qualsevol contingut (text, hypertext, imatges, video, àudio).
• Restricció a l'hora d'indexar el contingut en tota la totalitat Vs. Possibilitat d'indexació
• Acatar uns termes de servei i ús Vs. Crear els teus propis termes.
• Obligació a cedir part de l'autoria o llicència a qualsevol contingut creat Vs. Autoria i llicència flexible( tu la decideixes ).
• Restricció a l'hora d'importar/exportar el teu contingut o continguts sobre els teus continguts ( comentaris,tags... ) Vs. Possibilitat de exportar segons les possiblitats i habilitats tècniques
• Generació de context temporal transformant converses en rànquing al cap de poc temps (per exemple, si vols utilitzar twitter com a canal de comentaris, et trobaràs que les converses duren una setmana) Vs. Generació de context permanent (limitat a l'existència del blog).
• Escalabilitat per part de la corporació Vs. Escalabilitat segons habilitats tècniques i framework.

Si bé per exprimir algunes de les característiques es depèn de les habilitats tècniques i de la infraestructura( sovint requereix el pagament d'un hosting ), també pots gaudir de bona part de l'autonomia si obres un blog a un proveïdor com wordpress.com, i el grau d'autonomia segueix sent significatiu respecte a serveis tot-en-un com facebook.

Així, crec que podem acceptar que el sistema més autònom de creació de continguts ara per ara continua sent el blog. Tot i això hi ha alguns components de l'experiència dels usuaris en les quals el blog no ha seguit innovant i en les quals els sils si que ho han fet: Likes, shares, retweet... Accions que han permès nous fluxes de contingut i noves relacions. Malgrat que se'ls pugui criticar que tendeixen a fenòmens d'agregació i que minven la interacció, hem d'admetre que hi ha hagut innovació i que en molts casos han sigut els propis usuaris (sense estratègia prèvia del proveïdor) els que han implementat millores importants, un exemple és la semantització de temes de debat al twitter via hashtag.  Curiosament en espais autònoms com la blogsfera, aquest grau de millora per part dels creadors de continguts, no sol ser freqüent, si més no es visualitza i valoritza molt menys.

Pel que fa a la interacció social dels blogs se situa en 1) els comentaris i 2) les mencions. Els comentaris són el flux de reaccions sobre una entrada de blog( el mur ). Les mencions crec que són una de les peces fonamentals; és l'avís quan algú enllaça una entrada de blog teva, i ara per ara el més estès és fer-ho a través dels pingbacks(obvio el fiasco dels trackbacks, per la seves debilitats contra l'spam ): Quan algú menciona un text meu, ja sigui per reconèixer, per rebatre, o pel que sigui, jo puc acceptar o no la conversa i plasmar-ho publicant que el text ha estat mencionat per tal blog remot a la mateixa entrada de blog meva. És la part social dels blogs que permet la federació de continguts i l'articulació de lliures acords d'igual a igual (Jo com a blogger em manifesto des del meu espai autogestionat i qui em menciona està en la mateixa condició). Situa una conversa en igualtat de condicions. Però sorprenentment, sovint s'obvia aquesta petita joia i fins i tot es desactiva aquesta interacció,  es té com a una tecnologia vella que visualment no s'entén i que no aporta res. Per exemple, als tallers de Radical Community Manager, vaig veure com en la formació sobre eines de creació de contingut per entitats, els pingbacks eren desactivats sense cap explicació. Crec que és un error estratègic, ja que no donar possibilitat de interacció en la conversa i segueix la lògica de crear nous parlaments, on qui parla no escolta a qui l'escolta.

El que si és cert és que és una tecnologia vella,  que ha evolucionat poc  ja que aquesta tecnologia no ha variat gaire des del 2002 . Això esdevé crític perquè en el cas dels blogs l'enllaç entre nodes és suficient però poc eficient i podria complementar-se molt més. I no estic parlant de posar icones de social media ni de campanyes de SEO. Em refereixo a com aprofundir en l'essència del blog, permetre que la xarxa segueixi parlant i que poguem millorar el context i les dades de la conversa. Com deia abans, si no cuidem els enllaços entre nosaltres tots els nodes se'n ressenten. En aquest sentit un nou mecanisme eficient i senzill apareix per solucionar algunes mancances: les webmentions. Aquest protocol intenta fer simple i més estàndard la comunicació a la blogsfera, ja que utilitza protocol estàndar HTTP, enlloc de xmlrpc com els pingbacks . A més proposa la implementació d'accions "socials", categoritzant la menció segons Like, Repost, Reply, accions que tot i que crec que no són suficients, dibuixen un blogging més interactiu i obren la porta a una conversa més enriquida.

Anant més enllà, crec que davant la idiosincràsia i especificitat de cada sil o "xarxa social" restrictiva pel que fa a indexar contingut, és necessari dotar-nos de millores en la federació de continguts i converses, això significaria un valor afegit substancial. I quin millor camí que seguir la via distribuïda que permet el protocol http ? Anant encara més enllà podem apostar per la semantització via RDF, o JSON-LD per fer front a les apis a les que ens han acostumat els grans concentradors de contingut i que sovint són artefactes per la gestió d'una escassetat artificial. Per què la semàntica? perquè quan consulta la menció que m'has fet, hauria de ser fàcil poder descobrir l'autor, el contingut de l'entrada, la data, els comentaris...

Per poder fer això, significaria que és important que els blogs obrin un apartat bàsic explicant quines possibilitat d'interacció s'ofereixen. Un apartat tipus:

• Aquest blog publica els continguts de manera enriquida a través de protocols RSS a :
• Aquest blog publica els recursos descrits via RDFa 1.1 en cada node.
• Aquest blog permet webmentions, pingbacks i comentaris.

Ens encantaria poder articular les converses de manera còmode i per això la idea és poder implementar correctament pingbacks i webmentions.

La manera com funciona és que quan jo publico alguna entrada de blog i algú em referencii el sistema de referències va al lloc on m'han mencionat i fa una cerca del context de la menció. Amb els pingbacks és simplement un extracte del tipus:

... sobre la manera que descriu el mètode hi ha una fòrmula de la ...

Que ens aporta ben poc.

El problema és la manera com es descriuen els recursos: necessitem un context més acurat. Això és per exemple saber l'autor, la data, el blog , les etiquetes, imatges... Però sobretot definir clarament la descripció i el cos de l'article per tal de poder destinar recursos d'scrapping a buscar negretes enlloc de fer front als widgets dels sils i els llibres de cares. El grau de permeabilitat del teu espai web no depèn només del fet que tingui un disseny agradable a la vista i optimitzat per la llegibilitat, requereix enriquir l'enllaç i fer-lo fort, més ara que es tendeix a criminalitzar-lo. Necessitem que cada blog s'entengui amb els altres, de la mateixa manera com un link ens porta a un altre lloc, estem a un pas de saber si el link es clica per dur a terme una acció (és una resposta, és del tipus favorit, t'agrada, vols compartir el contingut, vols citar-lo...).

Si el 2010 la proposta era descrita a http://www.w3.org/2010/02/rdfa/sources/rdfa-primer/alice-example.html , ara sembla que schema.org  porta la veu cantant quan parlem de descripció de recursos, però al marge d'aquest, encara tenim foaf, sioc...  i amb ells ja ens podem entendre. I si no sempre pots crear ontologies específiques a la teva comunitat, estenent-ne alguna d'existent. Pot semblar complicat però per continguts simples com les entrades de blog no hauria de ser-ho, més quan ja tenim exemples com http://www.w3.org/TR/html-rdfa/#bib-XHTML-RDFA. I més quan ja tenim plugins tant de webmentions com de rdf pels serveis de blog (per drupal hi ha una versió a github, a la qual jo mateix intento aportar-hi hores), també serveis de captura de mencions cap als nostres blogs que eviten i trenquen l'encerclament de comuns.

Però hi han més perills. El que resulta paradoxal, és que més que posar valor a la lliure distribució de continguts, la utlització d'artilugis com l'RDF es distorsiona quan entra la paraula SEO, llavors passa de ser una eina útil per la federació, a ser un mecanisme d'indexació i de estatus als cercadors i sovint es relega al màrqueting. Hem de posar en valor les eines i veure-les més enllà de poder fer el passadís a Google per tal d'arreglar l'aparador que tots els blogs hi tenim. Així el SEO és un a més a més, no una finalitat en si, i hem de vigilar a no cedir recursos ni atorgar llicències. Per posar un exemple: Google et posarà una foto teva a l'índex de cerca al costat de la teva entrada de blog però com a contrapartida hauràs de cedir la teva identitat traslladant-la a Google Plus. Hem d'aprofitar els avenços com a comunitat i entre comunitats, no destinar-los únicament a enriquir els intermediaris i atorgar-los així el benefici de ser propietaris de recursos propis. Com sempre pensar el web i els seus estàndards per la distribució, per l'intercanvi entre iguals, no per la centralització.

Així fins ara planet.communia.org tenia incorporat un sistema dual de pingbacks i trackbacks. A partir d'ara incorporem el sistema de webmentions, seguim amb els pingbacks, i cancelem els trackbacks, ja que amb tot el temps que els hem tingut actius només hem rebut  4 de bons (del mateix planet), i uns 2500 de spam. 

La semàntica a drupal per defecte es fa a través de rdfa 1.0 a tots els continguts, alguns microformats i el propi html5 que ens ajuda a definir bé els tipus de continguts. Els mecanismes de interacció quedaran reflectits a l'entrada (un)API del menú de peu de pàgina . A part hem afegit microformats, algunes especificacions de schema.org, i RDFa 1.1. Així els continguts tindran especificacions de foaf, sioc, og, i schema.org. Intentant implementar en la mesura del possible els estàndards.