Recordo fa anys quan vaig entrar a treballar a una feina basura, vaig haver d'anar a una formació prèvia, on ensenyaven com s'havia de tractar el client, i una de les coses que em van dir és que el client no tenia la raó, la raó la tenia el llibret de conducta i tracte al client del treballador de xxxx .
Així doncs aquest axioma categòric no s'allunyava gaire del “el client sempre té la raó”: amb ambdues pots obtenir la raó sense que facis tu mateix el judici.

Recentment a Communia estem donant-li voltes al model productiu, el pes de la producció distribuïda ha guanyat un lloc central al nostre discurs. Amb les preparacions de les ponències a l'Equador, a la UOC, i al centre social que habitem(Ateneu candela), ens hem donat temps per llegir, estudiar i entendre textos (tenir Synusia al costat també ho posa fàcil). També estem identificant quins són els béns comuns dels que participem, quins són dels que ens aprofitem, quins són els que manquen per facilitar l'autonomia en els altres règims de propietat.

El context no acompanya gaire per innovar al marge de l'economia submergida i es fa difícil poder imaginar espais d'emancipació emmarcats en dispositius com els centres socials. Però la decadència que implanta la manera com estan funcionant els mercats i els seus organismes (estats, i diferents governs), no pot ser un impediment per imaginar espais de participació, igualtat, democràcia i llibertat, que puguin oferir retribució i renta.

L'expressa voluntat de l'administració per no oferir el que pot oferir el sector privat, per "no caure a la competència deslleial"(expressió feta servir per un regidor) fa que se'ns deixi a mercè de la no democràcia i de la llibertat que tenen els mercats a deixar-nos sense drets. Tantes retallades no es fan només amb l'objectiu de demostrar que hi ha una voluntat d'estalvi del sector públic, també es fan per eliminar la gestió pública de serveis, obrint noves zones conqueribles per una suposada empresa.

Tot i que ja hi han hagut intents, aquesta vegada intentarem ser constants. Planet communia ens ajuda a preparar una nova línia d'opinió a communia en la que volem obrir el nostre espai a col·laboradors, així com donar espai a articles que creiem interessants més enllà dels 140 caràcters...
Un lloc on poder extreure els random musings que inunden els nostres cervells. Un lloc simple de continguts aleatoris. sense pretensions d'oferir funcionalitats extraordinàries, per fer això tenim altres espais, això és simplement un multiblog...

Un nou prisma es vol aplicar en els centres educatius. Es vol inculcar l'esperit emprenedor a les aules. Es vol que les nostres nenes i nens creixin amb valors com el lideratge, la resiliència, l'esforç, el treball i el risc. Sorprèn que ja de ben petits es parli d'aquests valors tant presents en discursos empresarials. De fet la proposta vé acompanyada dels aplaudiments de la patronal.

Genealogía de una acampada y su multiplicación. Cooperación emergente.

Todo empezó el 15M, y quizá antes, con esa cocción a fuego lento que algunos le han llamado indignación, otros crisis económica, política y social. Y en el caso de una ciudad media como Terrassa, todo ha transcurrido a velocidades vertiginosas, superando cualquier expectativa a medida que las horas pasaban , los hechos se sucedían y la potencia iba creciendo. Con este texto queremos apuntar algunos elementos y reflexiones en medio de este torbellino, para intentar extraer algunas ideas que puedan servir para el debate que se esta gestando en la cantidad de espacios tomados por la gente, donde atravesamos lo imposible, porque se abren escenarios donde se puede pensar y hacer, mas allá de lo ahora conocido, vivido e imaginado.

La capacitat d'abstracció és la capacitat de modificar una cosa per convertir-la en una altra, per les dinàmiques mercantils l'abstracció és capital. El canvi d'una matèria prima a un objecte de consum mitjançant màquines ofereix un benefici i ja que aquestes estan en propietat d'una classe capitalista aquesta és la que obté el benefici. Actualment la situació defineix que la major capacitat abstractiva és en mans dels que treballen amb informació, dels que produeixen noves percepcions i noves sensacions a partir de dades en brut.