El suplement d'informació econòmica Vallés econòmic ens va encarregar un artícle sobre el procés d'elaboració del mapa dels comuns a Terrassa. Aquest és el text que els hi hem fet arribar, i que s'ha publicat avui divendres 20 de Febrer de 2015:

Què passa quan el coneixement és obert, de lliure accés i produït mitjançant la col·laboració ?

La generalització de l'ús d'Internet ha permès que el coneixement sigui accessible a tothom, i per tant, que podem contemplar aquest coneixement  com un bé comú, immaterial i d’accés universal.

Però Internet no només ha esdevingut una plataforma excepcional per accedir al coneixement, també ens permet produir-lo mitjançant la col·laboració entre usuaris en aquesta xarxa. Una forma de produir riquesa que té una lògica comunitària i és motivada per interessos i necessitats concretes que es troben a la xarxa per produir béns que s’orienten a un interès comú.

L'estiu passat vàrem llançar una crida per l'aliança dels comuns a la nostra ciutat. L'objectiu d'aquesta crida era el d'obrir el debat sobre la necessitat de començar a construir, des de les ciutats, noves pràctiques d'economia, treball, i bon viure, que aprofitin la oportunitat històrica de la cooperació global en xarxa. 

Amb el coneixement obert, de lliure accés i compartit podem construir estratègies de canvi de la manera com produïm, treballem, i fem ciutat. Unes estratègies que permeten imaginar una economia ètica i sostenible basada en la creació d'una riquesa comuna i cooperativa, a partir de la reciprocitat, el mutualisme, la producció entre iguals i la mobilització d'una societat civil compromesa i informada.

Uns escenaris de futur per la nostra ciutat que passen per la construcció d'una estratègia ciutadana del Bon Viure. Aquesta s'ha de planificar, discutir, construir i conquerir entre tots. És per això que us convidem a participar a aquestes jornades amb el títol: Cap a una Terrassa del comuns.

El discurs majoritari de les institucions públiques del nostre país es centra, de manera exclusiva, en denunciar una falta de recursos econòmics que els impedeix portar a terme les polítiques públiques que serien desitjables. Una falta de recursos econòmics, fruit de la crisi en que vivim, i que no permet fer tot allò que es feia anteriorment ja que simplement no es pot pagar.

Els pressupostos de les nostres administracions “donen pel que donen,” ja que la recaudació ha caigut substanciosament, i en el cas dels ajuntaments, donen per mantenir alló indispensable per què la ciutat vagi tirant.

Amb aquest discurs, que segurament és d'acord amb la realitat però que caldria matissar en molts aspectes, hem vist com les administracions s'han situat en un paper de gestors de l'escassetat; i fins i tot, les forces polítiques més progressistes i compromeses amb el benestar, han sigut incapaces de sortir-ne ni d'estar a l'altura de les circumstàncies.

Aquesta és una crida a dissenyar projectes de canvi cap a una ciutat del coneixement lliure, obert i comú. Un canvi de matriu productiva per la Terrassa de post - crisis que permeti futurs dignes i sostenibles pels seus habitants i que permeti caminar cap a una economia del coneixement compartit.

Una crida a imaginar una ciutat connectada al coneixement lliure en tots els àmbits de la vida urbana, que pugui ser utilitzat per tots i totes juntament amb les institucions i el mercat.

Una crida a imaginar una economia ètica i sostenible que es basi en la creació d'una riquesa comuna i cooperativa, basada en la reciprocitat, el mutualisme, la producció entre iguals, i la mobilització de comunitats compromeses i informades.

Una crida a imaginar l'acceleració de la innovació social, tecnològica i productiva. Amb un intercanvi de coneixements i recursos en els àmbits de la cultura, la tecnologia, la ciència, i qualsevol altre camp on les solucions locals i globals puguin ser compartides.

La primera activitat del #tecnoslab'14 ha consistit en el muntatge i programació d'una orquestra amb fruites i verdures.

Hem construït tres instruments musicals: dos del tipus "piano" utilitzant plàtans i pepinos a tall de tecles, i un del tipus "bateria" utilitzant síndires i melons com a timbals.

Aquest tipus de muntatge utilitza una placa Arduino que permet construir un circuit elèctric amb la fuita i la verdura. En el momennt en que es fa contacte amb aquesta, es desencadena una nota musical aprofitant la capacitat conductora d'electricitat que tenen tan el cos humà, com les fruites ( utilitzant, evidentment, voltatges molt baixos :)

Tan les notes musicals, com els tipus d'instruments, són programats utilitzant  Scratch For Arduino (S4A).

Un cop muntats els tres instruments, hem practicat una mica, i finalment, hem interpretat "Oh when the saints" tots plegats.

Us deixem algun material gràfic de l'activitat, i també, la guia de muntatge que hem elaborat.

A proposta de @kintaaka i @sdnarracci, desde #Factolabs comencem aquest mes de juny amb la proposta de grups d'aprenentatge: Petites sessions formatives d'intercanvi de coneixements concrets fruit de la pràctica en projectes.

Per començar, aquest dijous 12 de Juny a les 18h, farem una sessió sobre "introducció a Arduino i els components electrònics més comuns".

Per començar, aquest dijous 12 de Juny a les 18h,  També farem una sessió sobre "com operar amb la impressora 3D MendelMax 1.5". Aquesta sessió vol recollir tota la feina de muntatge i posada a punt de la impressora que tenim al Factolab, i habilitar als assistents per a fer-la funcionar i poder imprimir objectes.

La sessió tindrà una durada de 2 hores i en farem un retorn de tot el material publicat aquí a Planet.

Per aquest més de juny també tenim planificada una sessió sobre "introducció a Arduino i els components més comuns". Aquesta segona sessió del mes de Juny serà el dia 26 a les 18h.

Benvinguts als grups d'aprenentatge del Factolab Terrassa, on hi sou tots convidats :)

Fa un temps, a una entrevista per una recerca de la UOC sobre experiències d'economia alternativa em preguntaven si Internet era important per a nosaltres. La meva resposta va ser des d'una òptica de communia, és a dir, Internet com una possibilitat per construir companyies comunitàries basades en el pro-comú.

Repassant les notes de l'entrevista me'n adono que una resposta a la pregunta “És Internet important per tu?” contempla molts aspectes de les vides de la nostra generació, i el que és més important, permet dibuixar escenaris de futur dignes i esperançadors, que van més enllà de communia en el marc d'una economia P2P .

És evident que Internet possibilita la major xarxa distribuïda que ha conegut la humanitat. De la mateixa manera que hem establert un vincle entre la impremta i la revolució burgesa, Internet ha significat un canvi profund en la societat. Un canvi, les conseqüències del qual, encarà estan per determinar, i que tot just acaba de començar. Internet permet connectar generalitzada i horitzontalment els cervells.

El govern d'Equador ha impulsat un pla nacional de canvi de matriu productiva cap a una societat del coneixement lliure, obert i del comú. Aquest pla es coneix com a FLOK society. Projecte que aquest més de maig es presentarà al Ateneu Candela en el marc del curs: Noves democràcies: laboratoris i pràctiques en temps de crisis de la representació política organitzat per Synusia.

Des de l'Ajuntament de Terrassa s'estan impulsant dues iniciatives amb formes, noms, i continguts molt similars, i que responen a l'objectiu de fixar les bases per a la innovació ciutadana. Una innovació que ens ha de servir de model per la ciutat del futur i superar aquesta profunda crisis que estem travessant. Aquests dos processos porten el nom de Àgora Terrassa i Fòrum de ciutadania i estan impulsats pels dos partits de govern de la ciutat, respectivament. Més enllà de valoracions sobre la utilitat d'impulsar processos paral·lels amb objectius comuns per un mateix govern local, aquests tipus d'apel·lacions a la participació ciutadana han sigut una constant del govern local amb resultats, la majoria de vegades, pobres i frustrants pels seus participants.