Hace dos años ya propusimos una forma de alimentar un repositorio con enlaces desde telegram , el módulo para drupal era planteado de una forma extensible: Podía ampliarse para recolectar no solo enlaces, sino cualquier "entidad" que albergue un mensaje de Telegram, en buena parte gracias a la excelente librería de php-telegram. Sin embargo, a pesar de la demanda, y de interesantes funcionalidades que añadiríamos a cualquier drupal el problema de fondo era desarrollar "encima" de telegram... El hecho de basarlo en telegram haría que el elefante estuviera siempre en la habitación, ya que Telegram no se puede considerar floss y si no lo ha sido a pesar de las dificultades que tienen en Rusia u otros países y han planteado proxies en lugar de servidores, es indicativo que difícilmente lo será.

Citando el FAQ de Telegram:

Actualización junio 2020: si buscas como pasar enlaces desde un grupo te recomendamos que valores usar redes de https://matrix.org , son más seguras, y libres. Además hemos desarrollado las mismas funcionalidades que se explican en este post. Mas información en enlaces-desde-matrix . Aviso hecho...

Con la expansión del uso de telefónos con Android o IOS, la existencia del cliente de mensajería whatsapp ha ido creciendo, ya hace tiempo le salió Telegram como competidor serio, es considerablemente mejor en cuanto a funcionalidades, no tanto por la seguridad, como se rumorea.

Por fin he tenido un rato para poder leer el manifiesto comunero, y tal como esperaba, no decepciona. Continuando el relato de los libros que los amigos de las Indias sacaron en verano, esta vez hacen un llamamiento a pasar a la acción enmarcándola en la comunidad igualitaria, haciéndola factible ya que esa acción forma parte de la actividad cotidiana, no requiere activismos que a su vez dependan de buscar más horas al reloj.  Se agradece cuando la tónica dominante son manifiestos para unirse a luchas en nombre de conjuntos gigantes vacíos y poco situados. Sugiere enterrar el desánimo que trae el estar parado y el ver a tu entorno sin un futuro, dotando de significado el acto de producir para los nuestros mediante el trabajo propio, con lo mejor que sabemos hacer: jugando, aprendiendo y modificando, conversando desde la parresía, entrelazando trabajo con satisfacción, y perdiendo el miedo a compartir.

Fa un temps els companys/es de la XIP ens van demanar que communia col·laborés fent  un article sobre què passa quan compartim coneixement, amb la idea de publicar-lo en el llibre Programari lliure i de codi obert - Societat lliure i govern obert. Divendres el van presentar:

• El llibre consta de 24 articles escrits per experts de diferents àmbits, més enllà del tecnològic (societat, ensenyament, administració, empresa)

• La presentació ha tingut lloc a la Secretaria de Transparència i Govern Obert, de la Generalitat de Catalunya

• L'Administració pública hauria d'entendre els beneficis de treballar amb programari lliure, establir una política TIC que el tingui en compte i integrar-lo com a una peça més de l'ecosistema govern obert

Ja fa dues setmanes que amb communia vam dinamitzar la primera sessió/Debat sobre el paper de les ciutats per cooperar i construir formes de Bon Viure, en aquella sessió (vídeo aquí i aquí)vam recollir molt bons materials sobre teories i experiències referides al fet de compartir recursos. Malauradament les intervencions es van allargar i no vam poder fer un debat de qualitat, el qual estic segur que podria haver donat molts fruits. Tot i això la conversa va seguir sobretot a las indias. Per un cantó un post amb les reflexions sobre si el factor artificial dels ecosistemes basats en comunal des de l'acadèmia es tendeixen a emfatitzar, desplaçant la naturalitat amb la que sorgeix el fet de compartir recursos per fer front a certs problemes . Per l'altre la Carolina ens deixava un post amb els materials de la seva intervenció.

L'estiu passat vàrem llançar una crida per l'aliança dels comuns a la nostra ciutat. L'objectiu d'aquesta crida era el d'obrir el debat sobre la necessitat de començar a construir, des de les ciutats, noves pràctiques d'economia, treball, i bon viure, que aprofitin la oportunitat històrica de la cooperació global en xarxa. 

Amb el coneixement obert, de lliure accés i compartit podem construir estratègies de canvi de la manera com produïm, treballem, i fem ciutat. Unes estratègies que permeten imaginar una economia ètica i sostenible basada en la creació d'una riquesa comuna i cooperativa, a partir de la reciprocitat, el mutualisme, la producció entre iguals i la mobilització d'una societat civil compromesa i informada.

Uns escenaris de futur per la nostra ciutat que passen per la construcció d'una estratègia ciutadana del Bon Viure. Aquesta s'ha de planificar, discutir, construir i conquerir entre tots. És per això que us convidem a participar a aquestes jornades amb el títol: Cap a una Terrassa del comuns.

I would like to make constructive criticism to the ones that like bloggers here in planet.communia.org, have decided to have a space to enunciate, to talk and to create knowledge. One of the reasons is to present alternatives to the gray landscape that comes with concentration and capitalization of vectors where information flows. I will talk about common infrastructure and   silos ,an analogy that I think is so accurate when it comes to structures in information systems that are poorly related to other structures, so they prevent the free exchange of data.

Any network consists of nodes and links between them. Whether removed content creators (nodes) as infrastructure and communication technologies (links) network ceases to exist. In this post I will not discuss how to regulate the links between content creators and consumers on the basis of the conflict, there is a lot writtings about this topic...

El discurs majoritari de les institucions públiques del nostre país es centra, de manera exclusiva, en denunciar una falta de recursos econòmics que els impedeix portar a terme les polítiques públiques que serien desitjables. Una falta de recursos econòmics, fruit de la crisi en que vivim, i que no permet fer tot allò que es feia anteriorment ja que simplement no es pot pagar.

Els pressupostos de les nostres administracions “donen pel que donen,” ja que la recaudació ha caigut substanciosament, i en el cas dels ajuntaments, donen per mantenir alló indispensable per què la ciutat vagi tirant.

Amb aquest discurs, que segurament és d'acord amb la realitat però que caldria matissar en molts aspectes, hem vist com les administracions s'han situat en un paper de gestors de l'escassetat; i fins i tot, les forces polítiques més progressistes i compromeses amb el benestar, han sigut incapaces de sortir-ne ni d'estar a l'altura de les circumstàncies.