Futurs fabricats a casa

Recentment a Communia estem donant-li voltes al model productiu, el pes de la producció distribuïda ha guanyat un lloc central al nostre discurs. Amb les preparacions de les ponències a l'Equador, a la UOC, i al centre social que habitem(Ateneu candela), ens hem donat temps per llegir, estudiar i entendre textos (tenir Synusia al costat també ho posa fàcil). També estem identificant quins són els béns comuns dels que participem, quins són dels que ens aprofitem, quins són els que manquen per facilitar l'autonomia en els altres règims de propietat. El model de cooperació de communia es va dibuixant amb l'objectiu de poder quadrar amb les nostres dinàmiques laborals la cadena extracció-hackeig-retorn.

El fet d'habitar en el centre social fa que veiem la barbàrie cada cop més a prop, ja que cohabitem els espais amb membres de la PAH i cada cas que viuen és un cop de realitat augmentada als morros, que al menys a mi em demana celeritat amb les definicions d'un nou model productiu que tingui en compte el bé comú. Tot el que s'aparti d'això i que demani paciència, temps, o fe únicament en l'empresa i els mercats em sona a promoció de pràctiques incoherents. Necessitem pensar dispositius que ens allunyin del patiment i la injustícia, ens trobem amb la necessitat ètica de trobar una solució.

Davant la multiplicitat de solucions que apareixen, el fer antic el règim actual va prenent protagonisme: s'acosta un assalt electoral. Tot i que aquesta tertúlia no està en la programació dels poders fàctics, aquest vindrà perquè ja ara estan aflorant noves formes d'exigència democràtica davant l'esgotament de propostes i l'escassetat de valentia política dels partits existents. Aquest canvi pot ser que ofereixi nous marcs de pràctiques de poder distribuït. Però convé no equivocar-nos i ressaltar amb negreta que cal distribució i mecanismes que garanteixin que no es pugui escapar d'aquest repartiment, per descomptat situant-nos diametralment oposats a la centralitat jacobina, sense tampoc lluitar per una descentralització continuista amb el sistema autonòmic, ni exigint federacions de nous centres que operin en la mateixa línia que el centre original, ni enarborant la bandera d'una nova centralitat que permeti que apareguin noves formes de control, un nou faraó. Ens hem de mantenir al marge de les discussions de porteries que hem viscut en el post 11N. Cap organització vertical ens traurà les castanyes del foc, prenent la paraula deleuziana: Estem cansats d'arbres, ja ens han fet patir massa.
Quan arribi el moment, donar suport al bulldozer que enderroqui les institucions fantasma i pretengui esborrar la falta de sensibilitat i coherència dels poders actuals pot ser de gran importància. Hem d'estar atents al barri internet, i nutrir-nos d'aquest coneixement i sentit comú que únicament el raonament propi pot construir a partir de les discussions que creem i en les que participem, sens dubte ha quedat palès que ni els periodistes ni els partits a sou del soci-capital fan un bon anàlisi.

Tot i aquestes capes pensades pel "hackeig" del règim democràtic, hem de seguir progressant amb l'apropiació comunal de la producció, la política i la comunicació. Hem d'estar preparats, si la victòria és només al parlament, seguirem com fins ara.

Ja fa un temps que estic buscant informació per motius familiars, i he trobat matèria oblidada que és força enriquidora sobre la revolució que es va gestar a partir del 1936, i aquesta riquesa no és tan sols per omplir carpetes absents als arxius que facilitarien la justícia històrica, també per imaginar futurs propers quan apareix la ineficàcia i la poca seriositat amb la que el poder tracta als ciutadans.
Una de les coses que em va sorprendre més quan he estat parlant amb el Joan Ullés ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Ull%C3%A9s_Bascompte ) va ser que després de la vaga del 19 de juliol del '36 l'amo del taller no va obrir, i els pocs treballadors (entre ells el meu besavi Joan Serra Sabata) enlloc de plantar-se i exigir condicions a la patronal, van veure-hi una oportunitat per iniciar processos de col·lectivitzacions( en aquest cas el taller confederal Nº1). Sabien exactament què fer per convertir en col·lectiu el taller, per construir directament les condicions que volien.

En l'actualitat, hem de tenir aquests coneixements, hem de ser capaços de poder ser prou responsables per produir, però no reproduint les formes jeràrquiques, sinó establint relacions laborals més justes, tenint en compte la preservació del bé comú. En la producció de coneixement podem dir que tenim un model que ha sabut gestionar la contribució sense seguir piràmides, un model que ha permès assegurar que sector privat públic i comunitari, puguin treballar plegats sabent que el bé comú no es toca, que aquest s'ha d'assegurar si no volem caure en l'egoisme i en l'home és un llop per l'home.

La idea és adaptar el model del software lliure i el P2P; un dels models d'èxit en l'autogestió i la contribució comunitària, que en molts casos, sense caure en el sectarisme, ha permès la producció de béns comuns, incorporant lliurement empresa, administració-sòcia, i comunitats polifacètiques que a més són gestores, amb l'objectiu d'oferir un producte final de qualitat, amb un ecosistema que impedeix l'acumulació de poder, i per tant ofereix escenaris justos i ètics.

Però anem més enllà dels béns comunals intangibles, comencem a parlar de béns comunals materials, replicables gràcies a que els dissenys provenen de la xarxa i que els mitjans de producció també són reproduïbles(hardware lliure) i es poden compartir. Estem plantejant-nos seriosament proposar un nou laboratori on produir objectes i poder plantejar un ecosistema comunal en la producció material recuperant la mentalitat de laboratoris de garatge on els dissenys entrin pel cable d'ethernet i s'imprimeixin artefactes com qui pot imprimir aquesta entrada de bloc.
Penso en un espai que pugui albergar dissenyadors industrials, amateurs, programadors, artesans, gent cansada de no trobar fàbriques on treballar, i gent cansada de treballar en fàbriques que no busquen innovar. En definitiva buscar una sortida al gent sense feina, feina sense gent.
Està en fases inicials, la idea hi és, però cal estudiar-ho bé per no caure en l'explotació i la misèria dels companys. Cal buscar l'aplicació concreta del model productiu basat en l'abundància, veure si hi ha punts on hi ha valorització i si existeixen punts en comú amb el model productiu que estem habituats a Communia. A priori i gràcies a les investigacions de http://p2pfoundation.net/ i http://lasindias.net , així podria ser.

Aquest nou ecosistema es fa necessari quan es dibuixa un canvi en el model democràtic que irremeiablement haurà d'apostar també per radicalitat democràtica en el model empresarial i productiu.

Comments



Add new comment

The content of this field is kept private and will not be shown publicly.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.

Semantic linkbacks

This site uses semantic webmentions to interact between sites and build federated conversations.