Un nou prisma es vol aplicar en els centres educatius. Es vol inculcar l'esperit emprenedor a les aules. Es vol que les nostres nenes i nens creixin amb valors com el lideratge, la resiliència, l'esforç, el treball i el risc. Sorprèn que ja de ben petits es parli d'aquests valors tant presents en discursos empresarials. De fet la proposta vé acompanyada dels aplaudiments de la patronal.
Davant aquesta determinació per pretendre que els petits no es deixin vèncer a la primera de canvi, i que sàpiguen superar els entrebancs, podem assegurar, com a professionals que ens dediquem al manteniment i a la implementació tecnològica als centres, que als escolars el vent fa temps que els bufa en contra. Es pot afirmar doncs, que l'escenari per fer aquestes “pràctiques empresarials” és immillorable i que hem aconseguit que aflorin entrebancs dia a dia, si més no pel que fa a materials educatius i a elements tecnològics.
Un cop surtin, els petits emprenedors ja estaran habituats a un entorn. Els haurem ensenyat des dels 3 anys fins als 12 que poden fer infinitat de coses: entendre's, jugar, fer treballs, o relacionar-se a través d'ordinadors. Per fer-ho, durant les fases on l'aprenentatge és més intens, hauran après que calen unes eines específiques i úniques, lligades a un contracte de “permanència”, que col·loquen al propietari d'aquestes eines en una posició privilegiada, ja que el futur adult escollirà com a eina professional o personal el que ha après a utilitzar.
Aquesta artificialitat promocionada amb diner públic té beneficiaris clars. Ens impedeix mirar cap a un horitzó comú de prosperitat intel·lectual, cultural, i segurament relacional.
A part de tota la problemàtica en l'ètica d'aprenentatge tecnològic hi han motius tècnics per anar més enllà, s'està utilitzant un sistema operatiu no adequat a l'entremat complex que significa una escola, sobretot tenint en compte els recursos que hi han. Cal un sistema reproduïble, distribuïble, modificable, adaptable i al mateix temps que tingui una bona experiència d'usuari.
Lluny d'aquesta finalitat, el Departament d'Educació de la Generalitat s'ha envoltat de la creme de la creme pel que fa a empreses punta en el capitalisme cognitiu salvatge, dos gegants estan al costat del departament: T-systems, que s'ocupa del suport de proximitat i del manteniment d’equipaments informàtics, i Telefonica que gestiona el servei d’atenció unificada. Les respectives adjudicacions són de 16.499.948,48€ i 4.671.810,82€ (*). Aquests dos reis del NASDAQ dónen una sensació de professionalitat i prestigi.
Però a la pràctica l'activitat d'aquestes empreses és simplement insuficient. La implementació tecnològica i el pla com s'afronten les incidències es pot considerar com a penosa als centres educatius.
L'activitat bàsica de Telefónica ha sigut posar un sistema de VNC (per controlar remotament les màquines) i un congelador. Que jo sàpiga no s'ha recorregut mai a aquest servei, ja que quan s'intenta normalment diuen que la incidència l'ha d'arreglar T-Systems.
Pel que fa al suport de proximitat, la sobresaturació tecnològica és evident si es té en compte el temps que s'hi pot destinar. El tècnic de T-Systems acudeix quinzenalment o mensualment, segons com convingui. No pregunta per incidències, ja que aquestes han de ser reportades per un formulari on-line. I s'ha d'ocupar de més de 100 màquines de diferents tipus connectades en xarxa: servidors, portàtils, impressores, pissarres digitals, fotocopiadores...
Amb el sistema emprat actualment (MS Windows) que no permet ni la còpia ni l'adaptació a cada centre, resulta pràcticament un infern el manteniment automatitzat i centralitzat amb servidors. Significa que per cada avaria cal anar un per un; cada instal·lació és individual, cada descongelació, cada actualització... Per sort això té una solució senzilla, i aquesta passa per a) tàctiques que s'acosten a la creació de virus per trencar congeladors, o b) per un canvi de sistema operatiu que permeti una gestió remota i automatitzada tals com ubuntu, linkat, debian, etc... Malauradament els tècnics no tenen preparació en altres sistemes i sovint afirmen no voler tocar gnu/linux.
Per solucionar alguns problemes tècnics es proposa linkat, un nou sistema operatiu, desconec l'amplitud de la seva comunitat, però l'aterratge als centres s'ha fet en forma dual(juntament amb windows). Si bé les intencions són bones, suficients i de segur que els estudiants s'hi adaptarien, cal avançar cap a permetre una base més plural segons necessitats i coneixements de tècnics, és a dir permetre afegir linkat(en forma de metapaquet o tasca) a qualsevol sistema operatiu lliure, fent més amplia i plural la comunitat que hi hauria darrere de linkat.
Així doncs com moltes altres vegades tornem a topar amb un sistema educatiu que no és més que una postal. On tots els discursos sobre els TIC no són més que una cortina de fum. I d'aquest sistema l'únic que en sortirà és una generació perduda pel que fa a la interpretació de les necessitats tecnològiques. Ignorant casos d'èxit en l'educació tecnològica d'alt nivell com OLPC(**) en el qual fins i tot ensenyen llenguatges de programació com l'smalltalk(***). Enlloc d'això s'aposta per sistemes no adaptats per l'educació i sense cap mena de seguiment.
Aquesta és la lògica emprenedora? És per fer-se un tip de riure... Amb aquest Pla d'acció pel que fa a l'aproximació a l' I+D i TICs a les aules, l'únic que hi ha és l'estampa d'una escola amb moltes màquines però una aptitud nul·la per utilitzar-los.
Davant la crisi viscuda recentment crec no interessa ni com a pares, ni com a mestres, ni com a tècnics, que l'escola sigui un bazar on Microsoft, Telefónica, T-systems i d'altres venen a finançar la seva festa a més a més de crear una dependència a un sistema exclusiu i excloent.
L'adopció de sistemes més plurals i oberts, on la participació i la col·laboració conten, ajudarien també a deixar enrere vells discursos, i aplicar a les nostres escoles públiques nous valors empresarials com la cooperació, el treball col·laboratiu, el compartir coneixements, la producció d'ús social, la resolució conjunta d'incidències, el reforç d'allò públic, treballar des de l'emancipació tecnològica, i un llarg etcètera... Perquè seran els emprenedors que tinguin aquests valors els que ens poden treure de la situació que ens han posat aquells que fa temps únicament els van ensenyar la importància de ser líders.
* http://www.gencat.cat/diari/5392/09146152.htm
** http://one.laptop.org/
*** http://www.squeak.org/