Google no troba sentit a seguir actuant com a centre de continguts externs en format rss, un moment crucial per veure si el públic que l'usava actuarà com s'espera que ha d'actuar. Segons el director de Notícies de google Richard Gringras, la “cultura" en com es consumeix informació ha canviat i s'acosta al consum constant:
As a culture we have moved into a realm where the consumption of news is a near-constant process. Users with smartphones and tablets are consuming news in bits and bites throughout the course of the day – replacing the old standard behaviors of news consumption over breakfast along with a leisurely read at the end of the day"
Tècnicament, no s'acaba d'entendre la relació i sembla que el director parli més aviat de diaris i no de feeds de blogs ja que la subscripció a 150 llocs poden generar un flux constant de converses per llegir i a on interactuar. El protocol no és el problema, ja que admetria de sobres el trànsit de notícies i converses, de fet ja ho fa però de forma distribuïda, no com li agrada al sector financer.
Twitter ja va fer la seva aportació a aquest "nou" consum de notícies fent un dipòsit d'actualitat amb una selecció del que els teu entorn ha micropublicat, també col·locant “featured content", permetent la inserció publicitària. En aquesta estratègia google ha triat google plus.
Sembla un pas cap a la recentralització . Però Google ha fet una aposta tant forta pel Plus, que l'ha portat a aïllar sintonies amb els protocols oberts que en el seu dia li van oferir beneficis. A actuar amb el candau per fer previsibles rendes futures al ser propietaris. Les estadístiques de fidelitat en el consum de notícies a través de google plus és difícil d'analitzar, però és arriscat pensar que la tendència majoritària serà que la quantitat d'orfes que ha generat google acudiran a buscar el que google reader els hi ha tret a google plus. De moment startups i seniors del nasdaq intenten anar a cobrir necessitats immediates i veiem l'ampli somriure de aol, digg, feedly, flipboard...
Així amb la intenció de donar espai a la seva “xarxa social", perdem lo social que significava poder fer una lectura ordenada (com cadascú volia) de converses amb els teus, i perdem eines que feien més distribuïda la conversació.
Reconeixo que era molt còmode tenir google reader sincronitzat amb flipboard, però de nou he xocat amb el cantó obscur del “cloud", i ja no vull acceptar la deriva cap a googlificar més el meu dia dia migrant tota la conversació cap al recentralitzador número 1. No quan ajudo a matar protocols imprescindibles per sentir-me informat pels meus i que em fan sentir còmode a l'hora de conversar o hackejar . La tendència del 2013 de google amb l'abandonament de xmpp amb els hangouts i l'abandonament de rss amb google reader, obre sospites, i alguns especulen sobre quin futur li espera al smtp, o com afectarà la deriva recentralitzadora al gmail.
És per això que mentre no hi hagi nous projectes que fan especial il·lusió per ara toca tiny tiny rss, i experimentar les possibilitats d'adaptació que ens obre i ha obert (a la setmana 1 crear una extensió de firefox), tenir un lector de rss del procomú.